Castell de Sant Miquel de la Vall
 (Castelló Sobirà) | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Construcció | segle X | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Romànic | |||
| Altitud | 1.005 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Comarca | Pallars Jussà | |||
| Gavet de la Conca | ||||
| Localització | Sant Miquel de la Vall | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 886-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0006333 | |||
| Id. IPAC | 981 | |||
| Id. IPAPC | 11381 | |||
El Castell de Sant Miquel de la Vall, també conegut com Castelló Sobirà de Sant Miquel de la Vall, o Castell de Sant Gervàs és un castell de l'antic terme d'Aransís, en el seu annex de Sant Miquel de la Vall, actualment englobat en el terme municipal de Gavet de la Conca.
Es tracta d'un castell medieval que incloïa dins del seu recinte el poble del mateix nom del castell. Està situat en un lloc privilegiat per al control dels diversos passos d'entrada i sortida de la comarca, per la qual cosa a l'edat mitjana tingué una importància cabdal, cosa que explica el seu volum i la magnitud de les troballes que s'hi han fet.
Ha estat excavat entre 1978 i 1980 per equips d'arqueòlegs dirigits pel Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona. El jaciment arqueològic trobat és format per un castell del segle XI, amb una torre mestra i un recinte amb bestorres, i un vilatge abandonat, clos rere una muralla, dins la qual hi havia diversos habitatges de planta rectangular, formats per dues o tres cambres. A l'extrem del jaciment hi ha les restes de l'església romànica de Santa Maria del Castelló Sobirà.
A l'extrem de llevant de la plataforma que acull tot el jaciment, hi ha les ruïnes del castell, la planta del qual recorda la del castell de Mur. Es conserven bastants trossos dels paraments dels murs, en alçades diferents, que mostren un aparell de carreus molt ben escairats i perfectament col·locats en filades regulars. Destaca al mig del mur de llevant la torre mestra, o de l'homenatge, així com tres bestorres.
Al centre i a l'extrem de ponent de la plataforma hi ha el vilatge abandonat, del qual només es conserven els fonaments i les primeres filades dels murs de les cases, però que han permès unes prospeccions arqueològiques que han desvetllat una part de la composició del vilatge: restes de la plaça, de carrers, i de diverses cases, entre les quals destaca l'anomenada casa rectoral.
Es calcula en una vintena de famílies, la que visqué en aquest poble, dreçat entre el segle XI (moment de la conquesta del territori) i el XIII, època en què es degué completar el poble. Fou encara habitat almenys fins al segle XVI, tot i que els pobles de més avall, ja esmentats, s'anaren formant segurament des del mateix segle XI.
Bibliografia
- BOLÒS, Jordi. Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Barcelona: Edicions 62, 2000 (El Cangur / Diccionaris, 284) ISBN 84-297-4706-0
- BOLÒS, Jordi. Els orígens medievals del paisatge català: L'arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2004 (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, LXIV). ISBN 84-7283-745-9
- BURON, Vicenç. Esglésies i castells romànics del Pirineu català i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X
- RIU I RIU, Manuel. "Castelló Sobirà de Sant Miquel de la Vall", a El Pallars. Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7.