Castell de Solius
 |
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | ruïnós | |||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà) | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 1399-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0006106 | |||
| Id. IPAC | 1574 | |||
Castell de Solius és un monument del municipi de Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà) declarat bé cultural d'interès nacional.
Descripció
Queden uns pocs vestigis en una penya escarpada, sobre la parròquia. D'època medieval tan sols en resten els rebaixos artificials fets a la roca. Una part es va reedificar amb motiu de les guerres del segle XIX.[1]
En una de les parets fortificades encara es conserva una port d'arc rebaixat que dóna accés a unes escales per pujar; moltes d'elles estan picades sobre la pedra. Al llarg dels murs que resten del castell es troben forats arrodonits que antigament servien per posar estructures de fusta per tancar l'accés al recinte.[1]
A mitja muntanya es conserva una cisterna o recollidor d'aigua fet de pedra i mit tapat per la boscúria.[1]
Història
Fortalesa que no apareix documentada abans del 1485, durant les guerres de remences, moment en què se n'apoderà Miquel Safont de Cassà de la Selva.[1]
Era un habitacle normal i, en perill de guerra, era una fortalesa. Consta que alguns pagesos de Solius estaven obligats a la seva defensa, donat que pertanyia a la Seu de Girona: "a fer guardes en dit castell i personal per fer barreres i barbacanes".[1]
Amb el temps va perdre importància pel seu difícil manteniment. El propietari de Can Dalmau va fer-hi obres el 1830 -en època carlina- d'escassa solidesa, que són les que s'han conservat fins ara.[1]