Castell de la Roqueta

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Castell de la Roqueta
Castell de la Roqueta IMG 0047.JPG
Castell de la Roqueta (novembre 2013)
Dades bàsiques
Tipus castell
Documentat 960
Característiques
Altitud 720 msnm
Ubicació
Comarca Anoia
Municipi Sant Martí de Tous

41° 31′ 43″ N, 1° 29′ 05″ E / 41.5286°N,1.4848°E / 41.5286; 1.4848
Modifica dades a Wikidata

El castell de la Roqueta és un edifici ruïnós dalt d'un turó, entre l'església de Santa Maria i el collet de Savinosa, a la banda sud-oest del terme, enfront de la serra de Queralt.

Història[modifica | modifica el codi]

Les primeres notícies són de l'any 960, en l'acta de confirmació feta pel comte de Barcelona i Osona Borrell II al seu vassall Isarn, fill de Sal·la. L'any 1018 el senyorejava Hug de Cervelló el qual promogué un plet amb el bisbe de Vic per una suposada usurpació de terres. El litigi acabà amb una sentència de la comtessa Ermessenda i del seu fill Berenguer Ramon I a favor de la mitra vigatana. Un litigi posterior en la definició dels termes entre Bernat Sendred de Gurb-Queralt i Umbert de Cervelló es resolgué l'any 1030.

Es desconeixen les vicissituds històriques del castell el segle XII però romangué en poder dels Alamany. L'any 1193 Guerau d'Alamany el llegà al seu fill Guillem de Cervelló qui, el 1226, feu diverses donacions al Monestir de Santes Creus entre les quals hi havia un mas situat dins del terme del castell. El fill i successor de Guillem, Guerau de Cervelló, abans de morir el 1229 en la conquesta de Mallorca, féu testament i deixà la fortalesa de la Roqueta al monestir de Santes Creus. El 1235 Ramon d'Avinyó renuncia a tots els drets que posseïa a La Roqueta a favor del monestir, drets que es ratificaran l'any 1250.

El segle XIV encara resta en poder de Santes Creus segons es comprova en el fogatge de 1365 - 1370.

Castell de la Roqueta. Dos arcs de mig punt adovellats (novembre 2013)

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

La part més vistent de les ruïnes la forma un llenç de paret de considerables dimensions orientat a migdia. Fa 3,3 m d'alt, una longitud de 8,2 m i un gruix de 90 cm. Reforçat interiorment amb una paret on s'obren dues arcades amb arcs de mig punt adovellats. Pertanyia a una sala de si fa o no fa la longitud del mur sud i una amplada de 4 m. Sembla que podria correspondre a la sala principal, o bé a la capella del castell, dedicada a sant Miquel. El mur oest és mig ensorrat i no resta res dels murs est i nord. Era cobert per una volta de pedra ara esfondrada. A la paret sud hi ha dues espitlleres situades a dos nivells. Al punt més alt del turó hi ha algunes restes del que havia estat una torre, segurament la part més antiga del castell.

L'aparell és de petits blocs de pedra d'uns 12 cm d'alt per 25 cm de llarg disposats en filades horitzontals i units amb morter de sorra i calç.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Catalunya Romànica, vol. XIX El Penedès L'Anoia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 494. ISBN 84-7739-402-4. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]