Castell de les Illes
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Romànic | |||
| Altitud | 628,9 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Localització | Les Illes, Morellàs i les Illes, Vallespir | |||
| ||||
El Castell, o Castellot, de les Illes, és una fortificació medieval d'estil romànic del poble de les Illes, pertanyent actualment al terme comunal de Morellàs i les Illes, a la comarca del Vallespir, Catalunya del Nord.
Està situat[1] al costat mateix de l'església de Santa Maria de les Illes, o la Mare de Déu del Remei, en el vessant del turó anomenat Puig de l'Església, al nord del poble de les Illes.
Història[modifica]
No hi ha a penes documentació sobre aquest castell, que va ser seu d'una senyoria de la qual es té notícia des del segle xii. Fou infeudada el 1359 a Ponç d'Avinyó, pertanyent a un llinatge empordanès que tenia moltes possessions a la Catalunya del Nord. Als segles xiv i xv passà a mans dels Darnius, també empordanesos amb presència al Rosselló i al Vallespir. Al segle xvi passà, per successius matrimonis als d'Ardena, fins que a començaments del XVII Josep d'Ardena i de Sabastida, baró de Darnius i senyor de les Illes, es posà al servei del rei Lluís XIII de França, oposant-se a Felip IV de Castella en la Guerra dels Segadors; com a recompensa, el rei francès el premià amb el títol de Comte de les Illes. Els seus descendents, que passaren a cognominar-se de Taverner, conservaren el títol fins a la Revolució Francesa.
La fortificació[modifica]
El recinte fortificat de les Illes, més tardà que l'església de Santa Maria, hi fou afegit a l'absis i, alhora, l'església era sobrealçada per a integrar-se en el conjunt fortificat. Una part d'aquesta fortificació fou destruïda quan, el segle xvii, fou construïda la sagristia sud de l'església. Es tractava d'un edifici rectangular, allargat, orientat de nord a sud. Els murs de ponent i septentrional es conserven fins a una alçada de 3 metres, mentre que la resta es conserva en enderrocs tapats en bona part per la vegetació. A l'interior es pot apreciar l'arrencada de la volta que cobria el bastiment. L'aparell és rústic, fet de blocs de granit escantonats lligats amb morter, amb pedres més grosses i regulars a les cantoneres, datable al segle xiii. S'hi conserven algunes sageteres.
Bibliografia[modifica]
- Becat, Joan. «96 - Morellàs i les Illes». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatébia-Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Gavín, Josep M. «Vall 33. Santa Maria de les Illes». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3**). ISBN 84-85180-13-5.
- Ponsich, Pere. «Morellàs i les Illes: Fortificació de les Illes». A: El Vallespir. El Capcir. El Donasà. La Fenolleda. El Perapertusès. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (Catalunya romànica, XXV). ISBN 84-412-2514-1.
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Morellàs i les Illes». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.