Castellviny

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaCastellviny

Localització
Localització d'Enviny respecte de Sort.png
42° 25′ 26″ N, 1° 07′ 04″ E / 42.42399444°N,1.11775028°E / 42.42399444; 1.11775028
Població
Total 5 hab. (2011)
Geografia
Altitud 1.027,2 m
Identificador descriptiu
Codi postal 25567
Modifica les dades a Wikidata

Castellviny és un poble del terme municipal de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà. Fins al 1976 formà part del terme d'Enviny.

Castellviny és al nord-oest del seu actual cap municipal, Sort, enfilat a les muntanyes que tanquen per la dreta la vall de la Noguera Pallaresa. És en un coster al sud-sud-est d'Olp i a l'oest-sud-oest de la Bastida de Sort, al nord del Barranc de la Pietat i al sud del Barranc de Bonabasi.

Etimologia[modifica]

Joan Coromines explica[1] el topònim Castellviny a partir del llatí Castellum viciniae (el castell del veïnat), interpretable com a el Castell de la rodalia. Es tracta, doncs, d'un topònim romànic, d'origen altmedieval.

Geografia[modifica]

El poble de Castellviny[modifica]

Castellviny, ara amb un parell de cases habitades, és un poble petit, amb les cases disposades en un carrer únic situat en un replà del fort costaner de la riba dreta de la Noguera Pallaresa, amb l'església de Sant Esteve a l'extrem nord del poble, una mica separada.

Cases del poble[2][modifica]

  • Casa Dolça
  • Casa Miquel
  • Casa Roi
  • Casa Serafina

Història[modifica]

Història contemporània[modifica]

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[3] a Castellviny (Castellviñy). Diu que és una localitat amb només alcalde, situat en el vessant d'una alta muntanya, sobre una penya, enlairada a la dreta de la Noguera Pallaresa. La combaten tots els vents, especialment els del nord; el clima hi és fred, i produeix inflamacions i pulmonies. Tenia 8 cases i l'església de Sant Esteve, annexa de la de la Bastida de Sort. La terra és de qualitat mitjana, i s'hi produeix blat, sègol, ordi, patates, força nous i fruites d'hivern. S'hi recrien mules, i s'hi mantenen els bous necessaris per a les feines del camp. Hi ha cacera, de conills, llebres i perdius. La indústria està tota relacionada amb la recria de bestiar. Tenia 4 veïns (caps de casa) i 21 ànimes (habitants).

Demografia[4][modifica]

Evolució demogràfica
18571888191019201930194019912000200220042006200820102011
461421015897644435

Referències[modifica]

  1. Coromines 1995.
  2. Montaña 2004.
  3. Madoz 1845.
  4. pàgina web Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) del 14.08.2009.

Bibliografia[modifica]

  • Coromines, Joan. «Castellviny». A: Onomasticon cataloniae. III Bi - C. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1995. ISBN 84-7256-902-0. 
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
  • Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Sort - Enviny». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
  • Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
  • Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]