Castòrid

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Castoridae)
Salta a: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Castòrids
(Eocè superior – recent)
Castor americà, Castor canadensis
Castor americà, Castor canadensis

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Rodentia
Subordre: Castorimorpha
Família: Castoridae
Hemprich, 1820
Gèneres

Vegeu el text

Els castòrids (Castoridae) són la família que conté les dues espècies vivents de castors i els seus parents extints. Antigament fou un grup molt divers de rosegadors, però ara només en queda el gènere Castor.

Crani de castor

Característiques[modifica | modifica el codi]

Els castòrids són mamífers de mida mitjana, tot i ser grans en comparació a la major part de rosegadors. Són semi-aquàtics, amb cossos llisos i les potes del darrere palmades, i són molt més àgils a l'aigua que a terra. La seva cua és aplanada i té escates, adaptacions que l'ajuden a maniobrar dins l'aigua. Viuen en petits grups familiars que ocupen cadascun un territoris específics, al voltant d'un cau i una presa construïts amb pals i fang. Són animals herbívors, que s'alimenten de fulles i herbes durant l'estiu, i de plantes llenyoses, com el salze, a l'hivern.[1] Tenen un incisius molt poderosos i la típica formula dental dels rosegadors:

Evolució[modifica | modifica el codi]

Fòssil d'Euhapsis barbouri

Els primers castòrids pertanyen al gènere Agnotocastor, de finals de l'Eocè i l'Oligocè a Nord-amèrica i Àsia.[2] Altres dels primers castòrids inclouen gèneres com Steneofiber, de l'Oligocè i el Miocè a Europa, el primer membre de la subfamília Castorinae, que conte castòrids estretament relacionats amb els castors vivents.[3] Les seves dents no estan ben adaptades a rosegar fusta, fet que suggereix que aquest hàbit va evolucionar posteriorment, tot i que semblen adaptats a una vida semi-aquàtica.[4] Posteriorment, les espècies més antigues van evolucionar a formes com les del gènere Palaeocastor del Miocè a Nebraska. Palaeocastor tenia una mida com la de la rata mesquera, i cavava caus en format de llevataps de fins a 2,5 metres de fondària.

Eucastor tortus
Esquelet de Castoroides ohioensis

Formes gegants van evolucionar durant el Plistocè, com Trogontherium a Europa i Castoroides a Nord-amèrica. L'últim animal era tan gran com l'ós negre, encara que tenia un cervell només lleugerament més gran que el dels castors actuals. La seva forma suggereix que hauria estat un bon nedador, i és probable que visqués en hàbitats pantanosos.[5]

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

McKenna i Bell[6] dividiren els castòrids en dues subfamílies, Castoroidinae i Castorinae. Estudis més recents[2][3] han reconegut dues subfamílies addicionals de castòrids, Agnotocastorinae i Palaeocastorinae. Dins de la família, els castorins i els castoroidins són tàxons germans; comparteixen un ancestre més recent entre ells que amb les altres dues subfamílies. Ambdues subfamílies inclouen espècies semi-aquàtiques amb la capacitat de construir presses.[2] Els palaeocastorins inclouen castors que s'ha interpretat que estan adaptats a la excavació i la vida subterrània,[2] com ho estan els notodipoidins i el gènere Migmacastor.[7] La següent classificació està basada en Korth[3][7][8] i Rybczynski,[2] amb preferència pel segon quan hi ha diferències.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castòrid Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Lancia, R.A.; Hodgdon, H.E.. Macdonald, D.. The Encyclopedia of Mammals (en anglès). Nova York: Facts on File, 1984, p. 606-609. ISBN 0-87196-871-1. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Rybczynski N., 2007. Castorid phylogenetics: implications for the evolution of swimming and tree-exploitation in beavers Journal of Mammalian Evolution 14(1):1-35.
  3. 3,0 3,1 3,2 Korth W.W., 2002. Comments on the systematics and classification of the beavers (Rodentia, Castoridae) Journal of Mammalian Evolution 8(4):279-296.
  4. Palmer, D.. The Marshall Illustrated Encyclopedia of Dinosaurs and Prehistoric Animals. Londres: Marshall Editions, 1999, p. 284. ISBN 1-84028-152-9. 
  5. Savage, R.J.G., and Long, M.R. 1986. Mammal Evolution: an Illustrated Guide. Facts on File, New York, pp. 120–121 ISBN 0-8160-1194-X.
  6. McKenna, Malcolm C., and Bell, Susan K. 1997. Classification of Mammals Above the Species Level. Columbia University Press, New York, 631 pp. ISBN 0-231-11013-8.
  7. 7,0 7,1 Korth W.W., 2007b. The skull of Nothodipoides (Castoridae, Rodentia) and the occurrence of fossorial adaptations in beavers Journal of Paleontology 81(6):1533-1537.
  8. Korth W.W., 2007a. A new genus of beaver (Rodentia, Castoridae) from the Miocene (Clarendonian) of North America and systematics of the Castoroidinae based on comparative cranial anatomy Annals of Carnegie Museum 76(2):117-134.