Catalina de Sena Vives Pieras

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Catalina Vives Pieras)
Infotaula de personaCatalina de Sena Vives Pieras
Biografia
Naixement1895 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort1979 Modifica el valor a Wikidata (83/84 anys)
Dades personals
FormacióUniversitat Central Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócatedràtica Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEscola Normal de Mestres de Balears Modifica el valor a Wikidata

Catalina de Sena Vives Pieras (Madrid,[1] 1895 - 1979[2]) fou una de les primeres dones de l'Estat Espanyol en rebre un doctorat en ciències, concretament de doctora en Ciències Naturals.[3]

El curs 1910-1911 comença els seus estudis a la Facultat de Ciències de la Universitat Central de Madrid. Obté la llicenciatura el 30 de març de 1915 amb la qualificació d'excel·lent i amb premi extraordinari per oposició.[4][5] Des del 1915 complementà els estudis a l'Escola d'Estudis Superiors de Magisteri amb els corresponents de doctorat.[5] El seu títol de doctora fou expedit el 25 d'abril de 1917.[5] En un principi, s'havia pensat que la primera dona en rebre un doctorat era Margarida Comas Camps, però posteriorment es va confirmar la major antiguitat del doctorat de Vives.[3] El 1918 acabà els estudis a l'Escola d'Estudis Superiors del Magisteri i fou la número 1 de la seva promoció. La memòria del treball de fi de carrera fou Estudio de la Metodología de las Ciencias Naturales i versava sobre l'ensenyament de les ciències.[6]

Va impartir conferències, va publicar articles de divulgació científica a la premsa de Mallorca i formà part del teixit associatiu de la Mallorca dels anys 20.[7] Fou catedràtica de l'Escola Normal de Mestres de Balears[8] i en fou directora fins a la seva jubilació.[9] Va publicar, amb Teresa Valls Ramírez, l'obra Prácticas de Ciencias Naturales.[10] Es va casar el 1921 amb el matemàtic i també professor de l'escola Normal de Palma, Josep Maria Eyaralar.[11]

Referències[modifica]

  1. «Vives Pieras, Catalina de Sena». Archivo Histórico Nacional. [Consulta: 13 febrer 2021].
  2. Goodman, J.; Rogers, R.; Albisetti, J. Girls' Secondary Education in the Western World: From the 18th to the 20th Century (en anglès). Springer, 2010-05-10, p. 86. ISBN 978-0-230-10671-0. 
  3. 3,0 3,1 Rábano, Isabel «Pioneras en la Paleontología española: María Teresa Rodríguez Mellado (1921-1985)». Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural, Núm. 114, 2020, pàg. 161-170. DOI: 10.29077/bol [Consulta: 13 febrer 2020].
  4. Ferrer González, Maria Cristina; Pons Adrover, Maria. Mestres republicanes, ciutadanes compromeses. Universitat de les Illes Balears, Servei de Publicacions i Intercanvi Científic, 2005. ISBN 978-84-7632-909-2 [Consulta: 13 febrer 2020]. 
  5. 5,0 5,1 5,2 Delgado Martínez, María Ángeles. Científicas y educadoras: las primeras mujeres en el proceso de construcción de la didáctica de las ciencias en España (en castellà). EDITUM, 2009, p. 207. ISBN 978-84-8371-891-9 [Consulta: 13 febrer 2020]. 
  6. «Indicadors d'investigació de l'Institut de Recerca i Innovació Educativa». Informes de recerca en educació, 2013 [Consulta: 13 febrer 2020].
  7. Mateu Álvaro, César Tesi: La incidencia en Mallorca de la legislación en la Segunda República Española, 2012 [Consulta: 13 febrer 2020].
  8. Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 12. Palma: Promomallorca, p. 255. ISBN 84-8661702-2. 
  9. Flecha Garcí a, Consuelo «Profesoras y alumnas en institutos de segunda enseñanza (1910-1940)». Revista de Educación, 2000 [Consulta: 13 febrer 2020].
  10. Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 18. Palma: Promomallorca, p. 39. ISBN 84-8661702-2. 
  11. Janer Manila, Gabriel. Elogi de pràcticament res: L'Escola Normal de les Illes Balears durant la postguerra. Universitat de les Illes Balears, p. 17 [Consulta: 13 febrer 2020].