Margarida Comas i Camps

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Margarida Comas Camps)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaMargarida Comas i Camps
Naixement 25 de novembre de 1892
Alaior
Mort 28 d'agost de 1973 (80 anys)
Nacionalitat Espanya Espanya
Ocupació professora
Ocupador Universitat de Barcelona
Modifica dades a Wikidata

Margarida Comas i Camps (Alaior, 25 de novembre de 1892 - Exeter, 28 d'agost de 1973) fou biòloga, pedagoga i professora de la Universitat de Barcelona.[1] Comas fou una gran defensora de la innovació pedagògica, la igualtat social i els drets de les dones. La seva activitat com a investigadora queda recollida en revistes franceses i en el Butlletí de la Societat Espanyola de Ciències Naturals.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va créixer en una família de pensament progressista que estimava la cultura. El seu pare, natural d’Esporles (Mallorca), era un mestre amb idees liberals que va participar activament als moviments de renovació pedagògica de la Institució Lliure d'Ensenyament. El 1915 es va graduar a l’Escola d'Estudis Superiors de Magisteri de Madrid en la branca de ciències amb el número 1. El claustre de professors la va proposar per a la plaça de professora titular de Física, Química i Història Natural a l'Escola Normal de Mestres de Santander. En aquesta institució va desenvolupar el seu interès per la pedagogia. Va realitzar diversos viatges a París i a Londres per ampliar estudis sobre la metodologia de l’ensenyament de les ciències.[2]

El 1921 va començar la carrera de ciències naturals a Madrid, que va acabar a Barcelona. Va seguir els estudis paral·lelament al seu treball de pedagoga a l’Escola Normal de Tarragona, la qual cosa li dificultà molt l’accés als laboratoris i a l’experimentació pràctica. El 1926 va obtenir una beca de la Junta d'Ampliació d'Estudis (JAE) i va poder anar dos anys a la Sorbona de Paris. El 1928 es va doctorar en Ciències a la Universitat de Barcelona.[2]

Malgrat el seu bon expedient i la recomanació de diversos científics amb qui havia treballat, Margarida Comas no va aconseguir una plaça en un centre on pogués desenvolupar el seu treball científic, de manera que va continuar com a professora i més tard directora a l’Escola Normal de Tarragona. El curs 1932/33 va ser nomenada sots-directora de l’Escola Normal de la Generalitat, membre del Seminari de Pedagogia de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona i finalment el 1933 professora de Pedagogia a la Universitat Autònoma de Barcelona.[2]

Durant els anys de la república va formar part de les comissions d’ensenyament de Catalunya i el 1933 va ser secretària del Consell Regional de Segon Ensenyament, on era l'única dona. Amb la col·laboració de Concepció Casanova, va dirigir un seminari sobre la formació dels conceptes científics i el llenguatge infantil. A l’escola d’estiu de 1935 va presentar la ponència «Bases per a l'ensenyament de les ciències naturals».[2]

Quan començà la Guerra Civil espanyola es trobava a Madrid. Va travessar la frontera francesa a Irun però va tornar a Catalunya. A finals de 1937 va viatjar a Anglaterra per fer tasques de propaganda antifeixista i fer-se càrrec de l’educació dels nens i nenes refugiats.[2]

A partir d’aquesta data va viure a l’exili amb el seu marit Guillem Bestard, pintor i fotògraf mallorquí amb qui s’havia casat el 1931. Va exercir de professora de biologia a la Dartington Hall School de Devon.[2]

Obra[modifica | modifica el codi]

De caràcter pedagògic[modifica | modifica el codi]

  • La Enseñanza Elemental de las Ciencias físico-naturales y de las Matemáticas en Inglaterra. Reinosa. Tipografía de A. Andrey y Cª. 1923
  • La enseñanza de las ciencias físiconaturales en Francia. Revista de Pedagogía, n. 58, pp.448-453. 1926
  • El método MacKinder. Publicaciones de la Revista de Pedagogía, Madrid, 1930
  • El método de proyectos en las escuelas urbanas. Publicaciones de la Revista de Pedagogía, Madrid, 1931
  • La coeducación de los sexos. Publicaciones de la Revista de Pedagogía, Madrid 1931
  • Las escuelas nuevas inglesas. Publicaciones de la Revista de Pedagogía, Madrid, 1935
  • Las Ciencias Naturales en la escuela. Revista de Pedagogía, nº 171, pp. 97-104. 1936
  • Contribución a la metodología de las ciencias naturales. Dalmau Carles, Pla.E.C. Editores, Gerona. 1937

De caràcter científic[modifica | modifica el codi]

  • Sobre la estructura microscópica del corazón de los Cefalópodos, Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural, 1924, XXIV, pp. 313-320
  • Nota de los trabajos realizados en el "Laboratoire d'Évolution des Êtres Organisés". Documentos JAE (Junta de Ampliación de Estudios, Residencia de Estudiantes, Madrid) 1926; 1-8. París, 10 de junio de 1926. Memoria al finalizar su primer curso como pensionada de la JAE en París.
  • Notes biologiques sur Chironomus thummi Kieff. Bull. Soc. Zool. De France 1927; 52:127.
  • Sur l'intersexualité chez Paramernis contorta V. Linzt. Bull. Biol. De La France Et La Belgique 1927; 61. El texto original mecanografiado se encuentra en los archivos de la JAE como memoria de la pensión en París (Archivos JAE C-165:1-6.)
  • Sur le mode de penetration de Paramernis contorta dans la larve de Chironomus thummi Kieff. C. R. Soc. Biol. 1927; 96:673-5.
  • Sur les métamorphoses de Prodiamesa notata Meigen (Chironomidae). Comunicación presentada a la Societé De Zoologia. 1928? (Archivos JAE; 1-5)
  • Le determinisme du sexe chez un nematode parasite des larves de Chironomes. Comunicación presentada en unión con el Profesor Caullery a la Academia de Ciencas de París en sesión del 5 de marzo de 1928
  • Sobre la influencia de la tiroidina en el desarrollo de Chironomus thummi Kieff, Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural, 1928, XXVIII, pp. 309-314.
  • Contribución al conocimiento del determinismo del sexo en Paramermis contorta v. Linzt. Mem. R.S.E.H.N. Tomo En Homenaje a Ignacio Bolívar 1929; 15:47-52.
  • Evolución y herencia. Conferencias impartidas en la Universidad Internacional de Santander. Revista de Pedagogía, 1934; n° 146 y 147.
  • Genética y Eugenesia. Revista de Pedagogía, 1935; n° 158, pp. 72-78.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Margarida Comas i Camps». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Margarida Comas i Camps». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 de juny 2017].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Moreu, Angel; Vilafranca, Isabel. Margarida Comas, pedagoga (1892-1973). Esbós biobliogràfic i tria de textos. Barcelona: Facultat de Pedagogía. Universitat de Barcelona.1998
  • Bernal Martínez, José Mariano; Comas Rubí, Francesca. Escritos sobre ciencia, género y educación / Margarita Comas. Madrid : Biblioteca Nueva, D.L. 2001
  • Bernal Martínez, José Mariano. Renovación Pedagógica y Enseñanza de las Ciencias. Medio siglo de propuestas y experiencias escolares (1882-1936). Madrid. Biblioteca Nueva, 2001
  • Marín Ecid, Teresa. Comas Camps, Margarita. En: Innovadores de la educación en España. Cuenca: Universidad de Castilla-La Mancha. 1991, pp. 93-96
  • Carreño Rivero, M. (1996). Margarita Comas (Alayor, 1892-Exeter, 1973). En: Ruiz Berrio, Julio (dir.). La educación en España. Textos y documentos. Madrid, Editorial Actas. 1996, pp. 297-300.
  • Magallón, C. Pioneras españolas en las ciencias. Las mujeres del instituto nacional de física y química. Madrid: CSIC. 1998, pp. 150, 152, 315-16 y 348.