Cavalleria lleugera
La cavalleria lleugera són les tropes muntades que feblement protegides i armades, destaquen per la seva velocitat, en contraposició amb la cavalleria pesant, la qual estava generalment fortament armada i protegida. Les tropes de cavalleria lleugera s'empraven per a missions de reconeixement, escaramusses i assalts i solien estar armades amb llança, espasa, arc i posteriorment amb pistola.
Va ser emprada en l'antiga Grècia, la República i l'Imperi Romà, per atacs en flancs i rereguarda[1] tot i que s'empraven soldats auxiliars muntats. Tàcit descriu aquest tipus de força en la seva obra Annals.[2] Per contra, les hordes de guerrers procedents de l'interior d'Àsia empraven molt sovint aquest tipus de forces. Els huns, turcs, mongols i hongaresos es van convertir en uns temibles adversaris per als soldats procedents d'Europa.
Amb el declivi del feudalisme i la cavalleria pesant a Europa, la cavalleria lleugera va deixar de ser arquers a cavall per començar a equipar-se amb armes de foc i utilitzar-se de manera massiva en els exèrcits de les principals potències d'Occident com a caçadors de cavalleria (chasseurs à cheval), hússars, dragons, llancers (o ulans), i cossos nacionals específics, com els cosacs ucraïnesos i russos.
Franz von Suppé, compositor austrohongarès, va crear una opereta amb el títol de Cavalleria lleugera (Leichte Kavallerie), estrenada el 21 de març de 1866 al Carltheater de Viena.
Referències[modifica]
- ↑ Sallares, Robert. The Ecology of the Ancient Greek World (en anglès). Cornell University Press, 1991, p. 400. ISBN 0801426154.
- ↑ Tàcit Annals 64 i XIV.40