Celestino Uriarte Bedia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCelestino Uriarte Bedia
Biografia
Naixement14 maig 1909 Modifica el valor a Wikidata
Arrasate (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 novembre 1979 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Obrer Espanyol
Partit Comunista d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarEusko Gudarostea i Exèrcit Popular de la República Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata

Celestino Uriarte Bedia (Arrasate, 14 de maig de 1909 - Madrid, 9 de setembre de 1979) va ser un polític i militar basc.

Biografia[modifica]

Va néixer a la localitat guipuscoana d'Arrasate el 14 de maig de 1909,[1] en el si d'una família obrera. Va treballar en una fosa des dels 14 anys. De jovenet va ser un dels fundadors de les Joventuts Socialistes i de l'Agrupació local del PSOE a Arrasate, així com de la secció local del Sindicat Obrer Metal·lúrgic.[2]

Després de l'esclat de la Guerra civil es va unir a les forces lleials a la República. Al juny de 1937 va ser nomenat comandant de la 13a Brigada Basca —pertanyent a l'anomenat «Eusko Gudarostea»—.[3] Posteriorment a Astúries va ser nomenat comandant de la 194a Brigada Mixta de l'Exèrcit republicà,[4] unitat que va manar fins a la caiguda del Front Nord. Va aconseguir arribar a Barcelona, ciutat on s'afiliaria al Partit Comunista d'Espanya (PCE). Després del seu retorn a la zona republicana va ser nomenat comandant de la 123a Brigada Mixta.[5][a] Al capdavant d'aquesta unitat va intervenir en la Batalla de l'Ebre, on va resultar ferit conseqüència dels durs combats.[7]

Cap al final de la contesa va travessar la frontera francesa, traslladant-se posteriorment a l'Uruguai i Xile, on va residir en l'exili.[8] Per ordres del PCE va tornar a l'Espanya franquista, on seria detingut en 1946; trasllat a la presó de Martutene, aconseguiria escapar-se. Temps després va residir en la República Democràtica Alemanya. En 1970 va ser expulsat del PCE,[b] participant posteriorment en la fundació del Partit Comunista Obrer Espanyol (PCOE).[10] Va morir a Madrid en 1979.[c]

Notes[modifica]

  1. ↑ Encara que Carlos Engel assenyala que també va manar la 142a Brigada Mixta.[6]
  2. ↑ Al costat de Uriarte van ser expulsats Enrique Líster, José Bárzana, Luís Balaguer i Jesús Sáiz.[9]
  3. ↑ Encara que alguna font assenyala incorrectament que va morir a Berlín.[1]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Durán i Ruiz, 2010, p. 403.
  2. ↑ Garai, 2008, p. 27-28.
  3. ↑ Engel, 1999, p. 160.
  4. ↑ Talón, 1988, p. 921.
  5. ↑ Cabrera Castillo, 2002, p. 462.
  6. ↑ Engel, 1999, p. 123.
  7. ↑ Engel, 1999, p. 111.
  8. ↑ Garai, 2008, p. 107-119.
  9. ↑ Garai, 2008, p. 354.
  10. ↑ Garai, 2008, p. 352-354.

Bibliografia[modifica]

  • Cabrera Castillo, Francisco. Del Ebro a Gandesa. La batalla del Ebro, julio-noviembre 1938. Madrid: Almena, 2002. 
  • Durán, Francisco. La España perdida: los exiliados de la II República. Diputación provincial de Córdoba, 2010. 
  • Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid, Almena, 1999. 84-922644-7-0. 
  • Garai, Juan Ramón. Celestino Uriarte. Clandestinidad y resistencia comunista. Tafalla: Txalaparta, 2008. ISBN 978-84-8136-524-5. 
  • Talón, Vicente. Memoria de la guerra de Euzkadi de 1936. III. Barcelona: Plaza & Janés, 1988. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Celestino_Uriarte_Bedia&oldid=31485904»