123a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula unitat militar123a Brigada Mixta
Tipus Brigada Mixta
Data de lleva maig de 1937
Dissolució març de 1939
País Flag of Spain (1931–1939).svg Segona República Espanyola
Branca Red star.svg Exèrcit Popular de la República
Comandants
Oficials destacats Enrique Oubiña Fernández-Cid
Guerres i batalles
Guerra Civil Espanyola
Modifica les dades a Wikidata

La 123a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola. Pertanyia a la 27a Divisió i va tenir un paper rellevant durant la contesa.

Historial[modifica]

La unitat va ser creada al maig de 1937 a partir del 2n regiment de la Divisió «Carles Marx», i fou assignada la brigada a la nova 27a Divisió del XI Cos d'Exèrcit. La prefectura de la 123a BM va recaure en el comandant d'infanteria Enrique Oubiña Fernández-Cid, mentre que la prefectura d'Estat Major va recaure en el capità d'infanteria Silverio Gallego Salvador. L'italià Francesco Scotti va ser nomenat comissari de la unitat. En aquest sentit, es dóna el fet que en el si de la 123a BM existia una alta proporció d'estrangers allistats, molts d'ells antics membres de la non nata Olimpíada Popular de Barcelona.[1]

Front d'Aragó[modifica]

Al juny va prendre part a l'Ofensiva d'Osca. Mesos després, al costat de la resta de la 27a Divisió, va participar en l'Ofensiva de Saragossa. Integrada en l'Agrupació «A», el 28 de setembre la 123a BM va intentar conquistar la localitat de Zuera, sense èxit; entre el 9 i 11 d'octubre va participar en una nova temptativa per a intentar conquistar Saragossa, que va acabar en un nou fracàs. Posteriorment va intervenir en la Batalla de Sabiñánigo.[2] Va ser situada en el sector d'Ontiñena-Candasnos-Fraga.[3]

Al començament de 1938 va ser traslladada al front de Terol, i situada com a reserva en el sector Alcorisa-Calanda-Alloza. A la fi de gener va participar en l'ofensiva de Singra, aconseguint conquistar la posició de «Cabezo Bajo», la qual cosa va suposar tallar el trànsit de la carretera Villarquemado-Monreal del Campo. Posteriorment va intentar conquistar la cota 1.079 del sector de «Los Cabezos», sense èxit. Durant aquestes operacions va sofrir importants baixes. Va arribar a intervenir durant la batalla de l'Alfambra.[4]

Quan va començar l'ofensiva franquista al Front d'Aragó, la 123a BM es trobava situada al sector d'Utrillas; va haver de retrocedir davant la pressió enemiga, i el 24 de març es va situar al costat de la resta de la 27a Divisió en la línia defensiva del riu Cinca, quedant desplegada en el sector comprès entre Alamús i Artesa de Segre. No obstant això el 3 d'abril, després de la caiguda de Lleida en mans franquistes, la brigada va travessar el riu Segre i va establir les seves posicions al sector d'Ivars d'Urgell.[4]

Catalunya[modifica]

Al maig va arribar a participar en l'Ofensiva de Balaguer, i fou rebutjada en l'assalt a la localitat de L'Assentiu.[4]

El comandament de la brigada va ser assumit pel major de milícies Celestino Uriarte Bedia,[5] un veterà de la guerra al Nord. Reorganitzada, la 123a BM va participar en la Batalla de l'Ebre. El 2 d'agost la brigada va travessar el riu per la presa de Flix per a rellevar a les forces de la 35a Divisió Internacional enfront de Corbera, quedant situada la 123a BM entre Corbera i Gandesa.[6][4] El 17 d'agost la brigada va començar un assalt contra Gandesa (posteriorment seguit per les altres brigades de la 27a Divisió) que va sorprendre els defensors franquistes.[7] L'assalt, no obstant això, va resultar infructuós. Posteriorment la unitat va haver de fer front a nombrosos assalts enemics, que la van deixar molt afeblida; la 123a BM va sofrir unes baixes que van afectar el 50% dels seus efectius,[n. 1] resultant mort el seu comissari —Bustillo— mentre que el comandant —Uriarte— va resultar ferit.[8] La brigada es retiraria a posicions elevades de les Serres de Lavall i Cavalls. Finalment, en matinada del 13 de setembre, la 123a BM va travessar el riu molt desgastada.[9]

Acabada la batalla de l'Ebre la unitat es trobava en un estat tal que no va estar en condicions de participar en la Campanya de Catalunya.

Comandaments[modifica]

Comandants
Comissaris

Notes[modifica]

  1. La major part d'aquestes baixes van tenir lloc durant la defensa de la cota 442, al nord de Corbera d'Ebre.[8]

Referències[modifica]

  1. Engel, 1999, p. 110.
  2. Gómez, 2002, p. 377.
  3. Engel, 1999, p. 110-111.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Engel, 1999, p. 111.
  5. Garai, 2008, p. 102.
  6. Garai, 2008, p. 103.
  7. Garai, 2008, p. 103-104.
  8. 8,0 8,1 Garai, 2008, p. 104.
  9. Garai, 2008, p. 105.

Bibliografia[modifica]

  • Alpert, Michael. The Republican Army in the Spanish Civil War, 1936–1939. Cambrige University Press, 2013. 
  • Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid, Almena, 1999. 84-922644-7-0. 
  • Garai, Juan Ramón. Celestino Uriarte. Clandestinidad y resistencia comunista. Tafalla: Txalaparta, 2008. ISBN 978-84-8136-524-5. 
  • Gómez, Esteban C. El eco de las descargas. Adiós a la esperanza republicana. ESCEGO, 2002. 
  • Martínez Bande, José Manuel. La batalla de Pozoblanco y el cierre de la bolsa de Mérida. Madrid: Editorial San Martín, 1981. 
  • Salas Larrazábal, Ramón. Historia del Ejército Popular de la República. La Esfera de los Libros, 2006. 
  • Zaragoza, Cristóbal. Ejército Popular y Militares de la República, 1936-1939. Barcelona: Ed. Planeta, 1983.