83a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula unitat militar83a Brigada Mixta
Tipus Brigada Mixta
Data de lleva març de 1937
Dissolució febrer de 1939
País Flag of Spain (1931–1939).svg Segona República Espanyola
Branca Red star.svg Exèrcit Popular de la República
Comandants
Oficials destacats Joaquín García-Morato Ruiz
Guerres i batalles
Guerra Civil Espanyola
Modifica les dades a Wikidata

La 83a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra civil espanyola a partir de la militarització de la columna de Ferro. Va arribar a operar en els fronts de Terol, Llevant i el Centre.

Historial[modifica]

Front de Terol[modifica]

La unitat va ser creada al març de 1937,[1] en el front de Terol a partir de la militarització de la columna de Ferro.[2][3] La 83a BM va ser integrada en la 41a Divisió,[4] al costat d'altres forces recentment militaritzades. Per a la prefectura de la brigada va ser designat el comandant d'infanteria Joaquín García-Morato Ruiz.

El mes de juliol, la 83a BM va ser enviada al sector d'Albarrasí com a reforç enfront de la contraofensiva franquista que va seguir a la conquista republicana de la localitat. Després de la seva arribada a la zona va venir a substituir a la 42a Divisió republicana, molt infringida després dels atacs franquistes. Al començament d'agost, la brigada va quedar enquadrada en la provisional divisió «A», posteriorment renumerada com a 64a Divisió del XIX Cos d'Exèrcit. Durant les següents jornades, va haver de resistir els contraatacs enemics, que van començar el 4 d'agost i es van allargar fins al dia 21, aconseguint mantenir les seves posicions.

A la fi de 1937, la unitat, que seguia agregada a la 64a Divisió va participar en la batalla de Terol. El 16 de desembre, va participar en la presa de Campillo, quedant posteriorment com una unitat de suport. El dia 30, els franquistes van llançar una contraofensiva que pretenia aixecar el cèrcol de Terol, atacant pel sector de Campillo. La 81a Brigada va retrocedir davant la pressió enemiga, perdent Campillo i provocant una bretxa en el front que també va arrossegar a la 83a BM en la seva retirada. Després de la conquesta republicana de la capital terolenca, la unitat va quedar situada en el flanc esquerre del front, on no va tenir una activitat destacada.

Combats en Llevant[modifica]

En acabar les operacions militars a Terol, la 83a BM va tornar a quedar agregada a la 41a Divisió.[5] A mitjan abril de 1938, després del tall en dos de la zona republicana, va ser agregada a la Divisió «Extremadura»[6] i destinada al sector costaner. Atacada per les forces del militar franquista Rafael García Valiño, la 83a BM va sofrir un fort desgast i l'11 de maig va haver de ser rellevada per elements de la 14a Divisió.[7] L'endemà, la brigada es trobava combatent en el sector d'Albocàsser-les Coves de Vinromà.

Estant en el sector de La Iglesuela del Cid, la unitat va sofrir un dur crebant davant els atacs enemics, havent de cedir terreny. Per al 29 de maig, tenia les seves posicions en la d'Ares del Maestrat-La Flama. Un dia després, després d'haver cedit terreny i davant el perill de quedar voltada, la 83a BM es va retirar al costat de tota la divisió cap a Albocàsser, i després cap a Castelló de la Plana. El 10 de juny, la 83a BM es trobava cobrint part del flanc dret de Castelló de la Plana, si bé el dia 13 va haver de fer front a un atac enemic en les altures de «Choquera». La brigada va llançar diversos contraatacs en la serra de Borriol, si bé el dur càstig al qual la va sotmetre la 4a Divisió de Navarra[8] la va obligar finalment a retirar-se cap a la capital castellonenca. Després de la caiguda d'aquesta, la unitat va ser retirada a rereguarda per a ser sotmesa una reorganització.

Final de la guerra[modifica]

Després del final dels combats en Llevant, la unitat va passar a ser assignada a la 73a Divisió,[9] quedant com a reserva general del Grup d'Exèrcits de la Regió Central (GERC). El 8 de març de 1939, durant l'anomenat Cop de Casado, la 83a BM va acudir urgentment a Madrid en suport de les forces casadistas,[10] on va col·laborar en l'assalt a la Posició «Jaca». Posteriorment va avançar sobre el nucli urbà de Madrid, en suport de les forces del coronel Armando Álvarez Álvarez.

Publicacions[modifica]

La 83a BM va arribar a editar una publicació pròpia, Columna de Hierro, un periòdic que s'editava a Vinaròs.[11]

Comandaments[modifica]

Comandants
Comissaris
Caps d'Estat Major

Notes[modifica]

  1. Algunes fonts assenyalen que José Pellicer, antic comandant de la columna de «Ferro», va exercir com a comandant de la brigada.[3][12]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Alpert, Michael. El ejército republicano en la guerra civil. Siglo XXI Editores, 1989. 
  • Álvarez, Santiago. Los comisarios políticos en el Ejército Popular de la República. Ediciós do Castro, 1989. 
  • Chamorro Martínez, Manuel. 1808/1936: dos situaciones históricas concordantes. Madrid: Imp. Cedesa, 1974. 
  • Edo, Luis Andrés. La CNT en la encrucijada. Aventuras de un heterodoxo. Flor del Viento Ediciones, 2006. 
  • Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid, Almena, 1999. 84-922644-7-0. 
  • Gabriel, Pere. Historia de la UGT IV. Un sindicalismo en guerra (1936-1939). Siglo XXI de España Editores, 2011. 
  • Mainar, Eladi. De milicians a soldats. Les columnes valencianes en la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Universidad de Valencia, 1998. ISBN 84-370-3349-7. 
  • Maldonado, José M.ª. El frente de Aragón. La Guerra Civil en Aragón (1936–1938). Mira Editores, 2007. ISBN 978-84-8465-237-3. 
  • Martínez Bande, José Manuel. La ofensiva sobre Valencia. Madrid: San Martín, 1977. 84-7140-142-8. 
  • Martínez Bande, José Manuel. La batalla de Pozoblanco y el cierre de la bolsa de Mérida. Madrid: Editorial San Martín, 1981. 
  • Martínez Bande, José Manuel. El final de la Guerra Civil. Madrid: San Martín, 1985. 84-7140-232-7. 
  • Navarro, Francisco Javier. A la revolución por la cultura. Universidad de Valencia, 2004. ISBN 84-370-5866-X.