Grup d'Exèrcits de la Regió Central

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula unitat militarGrup d'Exèrcits de la Regió Central

Modifica el valor a Wikidata
TipusGrup d'exèrcits Modifica el valor a Wikidata
Data de lleva22 de març de 1938
Dissolució28 de març de 1939
PaísFlag of Spain (1931–1939).svg Segona República Espanyola
BrancaRed star.svg Exèrcit Popular de la República
Comandants
Oficials destacatsJosé Miaja Menant
Guerres i batalles
Guerra Civil Espanyola Modifica el valor a Wikidata

El Grup d'Exèrcits de la Regió Central (GERC) va ser una formació militar de l'Exèrcit Popular de la República que va existir durant l'última etapa de la Guerra Civil Espanyola. Va estar al comandament del general José Miaja Menant.

Historial[modifica]

Va ser creat el 16 d'abril de 1938 per una directiva de l'Estat Major republicà, que va reorganitzar a les forces republicanes després dels desastres militars durant la retirada d'Aragó i la divisió de la zona republicana en dues. Originalment havia estat denominat com a «Agrupació d'Exèrcits de la Zona Centre-Sud», per a després prendre el seu nom definitiu.[1] En el moment de la seva creació, estava compost per cinc exèrcits de camp (Andalusia, Extremadura, Centre, Llevant i Maniobra), 16 Cossos d'Exèrcit, 49 divisions i 138 brigades mixtes.[2] També disposava d'una brigada encarregada de la defensa de costes, de dues brigades antiaèries de la Defensa Contra Aeronaus (DCA),[3] així com unitats de tancs, enginyers, transports, fortificacions, etc.

Al desembre de 1938 estava prevista la seva intervenció dins de l'anomenat pla «P», una important ofensiva a Extremadura que es veuria acompanyada d'un desembarcament després de les línies enemigues a Motril i de diversos atacs diversius a Andalusia i el Front de Madrid. L'oposició del General Miaja i d'altres militars republicans va fer que el pla no es dugués a terme, i només es desenvoluparà una ofensiva de menor importància que va acabar fracassant poc després de començar.[4]

Després de la caiguda de Catalunya, el 2 de març de 1939 el president Juan Negrín va disposar la reorganització de les forces republicanes en la zona centro i va decretar la dissolució del GERC, així com una reorganització de comandaments.[5] No obstant això, el Cop de Casado que va esclatar uns dies després impediria la consecució d'aquestes mesures.

Comandaments[modifica]

Comandant en cap
Cap d'Estat Major
Comissari
Comandant general d'Artilleria
Comandant general d'Enginyers

Ordre de batalla[modifica]

Abril-maig de 1938[modifica]

Cos d'Exèrcit dependent
Divisions integrades[12]
Sector
Exèrcit del Centre
I Cos d'Exèrcit 1a, 2a i 69a Guadarrama - Somosierra
II Cos d'Exèrcit 4a, 7a i 65a Las Rozas - Usera - Carabanchel
III Cos d'Exèrcit 9a, 15a i 18a Jarama-Aranjuez
IV Cos d'Exèrcit 12a, 17a i 33a Guadalajara - Montes Universales
VI Cos d'Exèrcit 5a, 10a i 8a Tajo - Jarama
XIV Cos d'Exèrcit (Guerriller)[13] - Rereguarda
Exèrcit d'Extremadura
VII Cos d'Exèrcit 36a, 37a i 29a Algodor - Zújar
VIII Cos d'Exèrcit 67a, 38a i 63a Zújar - Guadalmellato
Exèrcit d'Andalusia
IX Cos d'Exèrcit 20a, 21a i 54a Còrdova - Jaén
XXIII Cos d'Exèrcit 23a i 71a Granada - Almeria
Exèrcit de Llevant
XIII Cos d'Exèrcit 25a, 28a i 39a Montes Universals - Albarrasí
XIX Cos d'Exèrcit 40a, 64a i 66a Terol
Exèrcit de Maniobra
XXI Cos d'Exèrcit 70a, 22a i 6a Llevant
XXII Cos d'Exèrcit 19a i 41a i 47a Llevant
Reserves del GERC
XVI Cos d'Exèrcit 13a, 14a i 48a
XVII Cos d'Exèrcit 51a 52a i 53a
XX Cos d'Exèrcit 49a, 50a i 68a

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. VV.AA., 1990, p. 588.
  2. VV.AA., 1990, p. 598.
  3. de Leito Aparici, 2000, p. 89.
  4. Thomas, 1976, p. 932-935.
  5. Bahamonde Magro i et al, 2000, p. 341.
  6. Martínez Bande, 1981, p. 165-166.
  7. Suero Roca, 1981, p. 166-167.
  8. Suero Roca, 1981, p. 167, 251.
  9. Alpert, 2013, p. 337.
  10. Martínez Bande, 1981, p. 166.
  11. Engel, 1999, p. 173.
  12. Engel, 1999, p. 253.
  13. Alpert, 1989, p. 391.

Bibliografia[modifica]

  • Alpert, Michael. El Ejército Republicano en la Guerra Civil. Madrid: Siglo XXI de España, 1989. ISBN 84-3230-682-7. 
  • Alpert, Michael. The Republican Army in the Spanish Civil War, 1936–1939. Cambridge University Press, 2013. 
  • Bahamonde Magro, Javier. Así terminó la guerra de España. Madrid: Marcial Pons, 2000. ISBN 9788495379092. 
  • de Leito Aparici, J.V.. Defensa antiaérea republicana (1936-1939). Artillería y refugios. J.V. de Leito Aparici, 2000. 
  • Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid: Almena, 1999. ISBN 84-922644-7-0. 
  • Martínez Bande, José Manuel. La batalla de Pozoblanco y el cierre de la bolsa de Mérida. Madrid: San Martín, 1981. 
  • Salas Larrazábal, Ramón. Historia del Ejército Popular de la República. La Esfera de los Libros, 2006. ISBN 84-9734-465-0. 
  • Suero Roca, M.ª Teresa. Militares republicanos de la Guerra de España. Barcelona: Ediciones Península, 1981. ISBN 84-297-1706-4. 
  • Thomas, Hugh. Historia de la Guerra Civil Española. Barcelona: Círculo de Lectores, 1976. ISBN 84-226-0874-X. 
  • VV.AA.. Historia general de España y América XVII. La segunda república y la guerra civil. Madrid: Ediciones Rialp, 1990. 
  • Zaragoza, Cristóbal. Ejército Popular y Militares de la República, 1936-1939. Barcelona: Ed. Planeta, 1983.