44a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula unitat militar44a Divisió
Flag of the 44 Division Spanish Popular Army.svg
Tipusdivisió militar modifica
Data de llevamaig de 1937
Dissoluciómarç de 1939
PaísFlag of Spain (1931–1939).svg Segona República Espanyola
BrancaRed star.svg Exèrcit Popular de la República
Comandants
Oficials destacatsPrimitivo Peire Cabaleiro
Bartomeu Muntané i Cirici
Claudio Martín Barco
Guerres i batalles
Guerra Civil Espanyola modifica

La 44a Divisió va ser una divisió de l'Exèrcit Popular Republicà que va lluitar durant la Guerra Civil Espanyola en defensa de la legalitat de la Segona República Espanyola. Aquesta unitat, creada a mitjan 1937 a Catalunya, va lluitar als fronts d'Aragó, Ebre i Catalunya abans que al febrer de 1939 travessés la frontera francesa camí de l'exili.

Historial operatiu[modifica]

Les unitats de la divisió es van organitzar amb dels antics batallons de muntanya de guarnició a Girona, als mesos de maig i juny de 1937.[1] Aquí van rebre el període d'instrucció i l'assignació de comandaments abans de partir al Front d'Aragó.

Front d'Aragó[modifica]

Immediatament després de rebre ensinistrament, va ser enviada al front aragonès amb motiu de l'ofensiva de Saragossa. Entre agost i setembre va intervenir en la batalla de Belchite, i més tard en les operacions per a intentar conquistar la localitat de Fuentes de Ebro.

A la fi de 1937 la divisió, composta per les brigades mixta 143a, 144a i 145a, tenia unes forces que aplegaven 8.650-8.800 homes.[2] Al començament de l'atac franquista a Aragó cobria el front en els sectors de Mitjana i Quinto, on l'11 de març de 1938 es va veure obligada a retrocedir en veure's desbordats els seus flancs.[1] En plena retirada, un bon nombre de comandaments de la divisió i les brigades van aprofitar per a passar-se a les línies franquistes i en la prefectura de la divisió també va haver-hi diversos canvis. Va continuar la retirada fins a la sortida del territori aragonès a la fi de març i es va atrinxerar a Lleida, on va resistir l'ofensiva franquista durant una setmana.[1] Perduda aquesta ciutat, es va concentrar a Llardecans.[3] La divisió havia quedat molt infringida després de les campanyes d'Aragó, per la qual cosa es va procedir a la seva profunda reorganització.

Lluites en el Segre i l'Ebre[modifica]

Durant els mesos de maig i juny es va distingir en els combats de la línia del Segre. Va cobrir l'efímer cap de pont republicana en Vilanova de la Barca establerta el 21 de maig, que va aconseguir mantenir fins al 17 de juny. Algunes unitats de la divisió van participar en els combats del Cap de pont de Seròs, on va realitzar nombrosos atacs sense èxit entre el 25 i el 28 de maig. El 9 d'agost algunes de les seves unitats van participar en un nou atac sobre Vilanova de la Barca, on van aconseguir establir un cap de pont, encara que després de 3 dies de combats van haver de creuar de nou el Segre.[4]

Participaria en la Batalla de l'Ebre, on va acudir el 9 de setembre. Es va situar en el sector Vilalba dels Arcs-Pobla de Massaluca, on va romandre fins al 6 d'octubre que va ser traslladada al Coll del Cuso. Entre el 8 i el 20 d'octubre va sofrir nombrosos atacs que van deixar de saldo un elevat nombre de baixes, perdent Camposines.[5] El 8 de novembre es va produir una desbandada de les restes de la XIV Brigada Internacional —que enllaçava amb la divisió, més concretament amb la 140a Brigada Mixta— que va ser aprofitada pels franquistes. Els combats que van seguir en els següents dies van deixar molt minvades a la 140a Brigada.[6] El 12 de novembre va creuar de nou el Ebre al nord d'Ascó.[5]

Campanya de Catalunya[modifica]

Després dels combats de l'Ebre les forces de la unitat van quedar situades en la rereguarda, per a ser sotmeses a una reorganització. Al començament de la campanya de Catalunya els efectius van intentar oferir resistència, però davant la pressió enemiga van optar per retirar-se de la línia del Segre, cap a l'interior. Algunes brigades de la divisió —la 145a i 146a— es van atrinxerar a Juncosa, localitat que van intentar defensar al costat d'altres unitats, sense èxit.[7][8] Després d'això es perd el rastre.

Comandaments[modifica]

Comandants
Comissaris
Caps d'Estat Major

Ordre de batalla[modifica]

Data
Cos d'Exèrcit adscrit
Front de batalla
Brigades mixtes integrades
Juny de 1937 XII Cos d'Exèrcit Rereguarda 142a, 143a, 144a, 145a i 146a[3]
Octubre de 1937 XI Cos d'Exèrcit Belchite 143a, 144a i 145a
Desembre de 1937 XII Cos d'Exèrcit Aragó 143a, 144a i 145a
19 d'abril de 1938 XII Cos d'Exèrcit Segre 140a, 144a i 145a
Octubre de 1938 XII Cos d'Exèrcit Ebre 140a, 144a i 145a

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Engel, 2005, p. 181.
  2. Maldonado, 2007, p. 345.
  3. 3,0 3,1 Engel, 2005, p. 305.
  4. Engel, 2005, p. 180-181.
  5. 5,0 5,1 Engel, 2005, p. 182.
  6. Engel, 2005, p. 176.
  7. Martínez Bande, 1979, p. 115-116.
  8. Engel, 2005, p. 181-183.
  9. Alpert, 2013, p. 46.
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 Engel, 2005, p. 306.
  11. Álvarez, 1989, p. 180.

Bibliografia[modifica]

  • The Republican Army in the Spanish Civil War, 1936-1939. Cambridge University Press, 2013. 
  • Álvarez, Santiago. Los comisarios políticos en el Ejército Popular de la República. Ediciós do Castro, 1989. 
  • Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid, Almena, 2005. 84-922644-7-0. 
  • El frente de Aragón. La Guerra Civil en Aragón (1936–1938). Mira Editores, 2007. ISBN 978-84-8465-237-3. 
  • Martínez Bande, José Manuel. La Campaña de Cataluña. Madrid: San Martín, 1979.