Vés al contingut

66a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula unitat militar66a Divisió
Tipusdivisió militar Modifica el valor a Wikidata
Data de llevaagost de 1937
Dissoluciómarç de 1939
País Segona República Espanyola
Branca Exèrcit Popular de la República
Comandants
Oficials destacatsVictoriano Castán Guillén
Guerres i batalles
Guerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata

La 66a Divisió va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va existir durant la Guerra Civil espanyola, creada sobre la base de les brigades mixtes. Va arribar a estar desplegada als fronts de Terol i Llevant.

Historial[modifica]

La unitat va ser creada a la fi d'agost de 1937 en la zona de Ciudad Real-Manzanares, formada amb reclutes procedents de les quintes de 1930, 1937 i 1938. La 66a Divisió va establir a Manzanares la seva caserna general.[1] El comandament se li va encomanar al major de milícies Francisco Bravo Quesada —un veterà de la guerra al Nord—, tenint al capità Manuel García-Pelayo com a cap d'Estat Major. Formada per les brigades mixtes 212a, 213a i 214a,[2][3] quedaria integrada en el XX Cos d'Exèrcit.[4] La formació i instrucció de la nova unitat es va prolongar fins a final de 1937, i va quedar situada en la reserva general.

Al començament de 1938 va ser enviada al front de Terol com a reforç, com a reforç de les unitats que ja s'hi trobaven combatent. Va arribar a prendre part en la petita ofensiva republicana contra Singra, al costat d'efectius de la 27a Divisió.[2] Durant els combats la 52a Brigada Mixta va quedar breument sota jurisdicció de la divisió.[5] Al començament de febrer va prendre part en la batalla de l'Alfambra,[n. 1] de la qual sortiria molt infringida després de sofrir importants baixes.

En finalitzar els combats va passar a rereguarda, per a reposar baixes i reorganitzar-se. Va quedar llavors agregada al XIX Cos d'Exèrcit,[n. 2] al sud de Terol. Va arribar a intervenir durant la campanya de Llevant, encara que va tenir un paper menor al d'altres unitats. Al començament d'agost de 1938 la divisió agrupava les brigades 212a, 214a i 216a,[8] trobant-se desplegada en el front llevantí. No va tornar a prendre part en cap operació militar de rellevància.

Al març de 1939, durant el cop de Casado, la seva 214a Brigada Mixta va acudir a Madrid en suport de les forces «casadistes».[9]

Comandaments[modifica]

Comandants
Comissaris
Caps d'Estat Major

Ordre de batalla[modifica]

Data Cos d'Exèrcit adscrit Brigades Mixtes integrades Front de batalla
Novembre de 1937 XX Cos d'Exèrcit 212a, 213a i 214a Reserva general
Maig de 1938 XIX Cos d'Exèrcit 212a i 219a Terol-Llevant
Agost de 1938 XIX Cos d'Exèrcit 212a, 214a i 216a Llevant

Notes[modifica]

  1. Durant les operacions de l'Alfambra va arribar a estar breument agregada al V Cos d'Exèrcit, al costat de la 46a Divisió.[6]
  2. Segons Martínez Bande, amb posterioritat la 66a Divisió hauria quedat agregada al XIII Cos d'Exèrcit.[7]
  3. Encara que Santiago Álvarez el cita com «Victoriano Casado Fernández».[12]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Alpert, Michael. El ejército republicano en la guerra civil. Siglo XXI Editores, 1989. 
  • Álvarez, Santiago. Los comisarios políticos en el Ejército Popular de la República. Ediciós do Castro, 1989. 
  • Bermúdez, Antonio. República y guerra civil: Manzanares (1931-1939). Diputación de Ciudad Real, 1992. 
  • Casas de la Vega, Rafael. Alfambra. La reconquista de Teruel. Barcelona: L. de Caralt, 1976. 
  • Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid, Almena, 1999. 84-922644-7-0. 
  • Maldonado, José M.ª. El frente de Aragón. La Guerra Civil en Aragón (1936–1938). Mira Editores, 2007. ISBN 978-84-8465-237-3. 
  • Martínez Bande, José Manuel. La batalla de Pozoblanco y el cierre de la bolsa de Mérida. Madrid: Editorial San Martín, 1981. 
  • Martínez Bande, José Manuel. El final de la Guerra Civil. Madrid: San Martín, 1985. 84-7140-232-7. 
  • Zaragoza, Cristóbal. Ejército Popular y Militares de la República, 1936-1939. Barcelona: Ed. Planeta, 1983.