Vés al contingut

48a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: 1a Divisió basca)
Infotaula unitat militar48a Divisió
Tipusunitat militar Modifica el valor a Wikidata
Data de llevaabril de 1938
Dissoluciómarç de 1939
País Segona República Espanyola
Branca Exèrcit Popular de la República
Comandants
Oficials destacatsInocencio Fernández López

La 48a Divisió va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes. Va estar desplegada al front de Llevant.

Historial

[modifica]

Durant 1937 ja havia existit en el front Nord una divisió que va emprar aquesta numeració, successora de la «1a Divisió basca».[n. 1]

El 30 d'abril de 1938 la divisió va ser recreada en el si del XVI Cos d'Exèrcit,[1] com a reserva del GERC. Després de passar el període d'instrucció va ser enviada al capdavant de Llevant, com a reforç a les unitats republicanes allí desplegades que intentaven detenir l'ofensiva franquista contra València. La unitat, composta per les brigades mixtes 63a, 201a i 202a, estava sota el comandament del major de milícies Inocencio Fernández López.[5] Durant algun temps va estar adscrita al XIX Cos d'Exèrcit. Romandria en la zona de Llevant fins al final de la contesa, sense participar en operacions militars de rellevància.

Comandaments

[modifica]
Comandant
Comissaris

Ordre de batalla

[modifica]
Data Cos d'Exèrcit adscrit Brigades Mixtes integrades Front de batalla
Agost de 1937 XIV Cos d'Exèrcit 157a, 158a i 163a Santander
30 d'abril de 1938 XVI Cos d'Exèrcit 201a, 202a i 203a Reserva general
Juny de 1938 XIX Cos d'Exèrcit 63a, 201a i 202a Llevant
Agost de 1938 XVI Cos d'Exèrcit 63a, 201a i 202a Llevant

Notes

[modifica]
  1. La divisió va estar manada originalment pel coronel Arturo Llarch Castresana, tenint a Miguel Amilibia Matximbarrena com a comissari polític i al comandant d'infanteria José Barreiro Rodríguez com a cap d'Estat Major.[1][2] Amb posterioritat el comandament de la unitat seria assumit pel comandant de carrabiners Ricardo Gómez García[3] i el major de milícies Joseph Putz. Quan va començar la batalla de Santander algunes unitats de la 48a Divisió es van retirar les seves posicions sense lluitar, deixant abandonades a altres unitats de l'Exèrcit republicà.[4] Els batallons que obeïen les consignes del PNB es van dirigir a Santoña, d'acord amb el que s'estipula en l'anomenat «Pacte de Santoña».

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Engel, 1999, p. 221.
  2. Aguirre, 1981, p. 64.
  3. Aguirre, 1981, p. 60.
  4. Martínez Bande, 1972, p. 80-87.
  5. Martínez Bande, 1977, p. 104, 153.
  6. Martínez Bande, 1981, p. 303.
  7. Álvarez, 1989, p. 188.

Bibliografia

[modifica]
  • Aguirre, J.M.. Historia general de la guerra civil en Euskadi. El ejército vasco (I). L. Haranburu, 1981. 
  • Álvarez, Santiago. Los comisarios políticos en el Ejército Popular de la República. Ediciós do Castro, 1989. 
  • Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid, Almena, 1999. 84-922644-7-0. 
  • Martínez Bande, José Manuel. El final del frente norte. Madrid: Ed. San Martín, 1972. 
  • Martínez Bande, José Manuel. La ofensiva sobre Valencia. Madrid: San Martín, 1977. 84-7140-142-8. 
  • La batalla de Pozoblanco y el cierre de la bolsa de Mérida. Madrid: Editorial San Martín, 1981.