Vés al contingut

50a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula unitat militar50a Divisió
Tipusdivisió militar Modifica el valor a Wikidata
Data de llevaabril de 1938
Dissoluciómarç de 1939
País Segona República Espanyola
Branca Exèrcit Popular de la República
Comandants
Oficials destacatsJulián del Castillo Sánchez
Guerres i batalles
Guerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata

La 50a Divisió va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes. Va estar desplegada en el front de Llevant.

Historial[modifica]

Durant 1937 en el front Nord ja havia existit una divisió que va emprar aquesta numeració.[n. 1]

En la primavera de 1938, en el si del XX Cos d'Exèrcit, es va crear una divisió que va rebre la numeració «50». Després d'integrar en el seu si a les brigades mixtes 203a, 204a i 205a, va ser enviada al capdavant de Llevant per a fer front l'ofensiva franquista que tractava de conquistar València. Posteriorment seria assignada al XXI Cos d'Exèrcit.[5] Va romandre en el front de Llevant fins al final de la contesa, sense participar en operacions militars de rellevància.

Comandaments[modifica]

Comandants
Comissaris
Caps d'Estat Major

Ordre de batalla[modifica]

Data Cos d'Exèrcit adscrit Brigades Mixtes integrades Front de batalla
30 d'abril de 1938 XX Cos d'Exèrcit 186a, 187a i 188a [n. 2] Reserva general
17 de maig de 1938 XX Cos d'Exèrcit 203a, 204a i 205a Llevant
Agost de 1938 XXI Cos d'Exèrcit 195a, 204a i 205a Llevant

Notes[modifica]

  1. Aquesta unitat, manada pel comandant Juan Ibarrola Orueta,[1] heretava l'historial de l'antiga «3a Divisió basca».[2] El seu cap d'Estat Major era el major de milícies Valeriano Marquina Merino. La divisió estava composta per les brigades mixtes 155a, 156a i 164a, veteranes de la campanya de Biscaia. Quan va començar la batalla de Santander algunes unitats de la 50a Divisió van abandonar les seves posicions sense lluitar, deixant abandonades a altres unitats de l'Exèrcit republicà.[3][4] Els batallons que obeïen les consignes del PNB es van dirigir a Santoña, d'acord amb el que estipula l'anomenat «Pacte de Santoña». Les restes de la divisió es van retirar a Astúries, on van resistir fins a la caiguda del front Nord.
  2. Estava prevista la creació d'aquestes brigades en el si de la 50a Divisió, si bé finalment no es va dur a terme.[8]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Aguirre, J.M.. Historia general de la guerra civil en Euskadi. El ejército vasco (I). L. Haranburu, 1981. 
  • Alpert, Michael. The Republican Army in the Spanish Civil War, 1936-1939. Cambridge University Press, 2013. 
  • Álvarez, Santiago. Los comisarios políticos en el Ejército Popular de la República. Ediciós do Castro, 1989. 
  • Díaz Herrera, José. Los mitos del nacionalismo vasco: de la guerra civil a la secesión. Barcelona: Planeta, 2005. 
  • Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid, Almena, 1999. 84-922644-7-0. 
  • Martínez Bande, José Manuel. El final del frente norte. Madrid: Ed. San Martín, 1972. 
  • Martínez Bande, José Manuel. La batalla de Pozoblanco y el cierre de la bolsa de Mérida. Madrid: Editorial San Martín, 1981.