Batalla de l'Alfambra

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Battle icon gladii.svgBatalla de Terol
Guerra Civil espanyola
Data 5 a 8 de febrer de 1938
Localitat Riu Alfambra
Resultat Victòria republicana
Batalla de Terol (GCE 1937)
Batalla de Terol
Batalla de Terol
Batalla de l'Alfambra
Coord.: 40° 20′ 43″ N, 1° 7′ 23″ O / 40.34528°N,1.12306°O / 40.34528; -1.12306
Bàndols
Bandera de la Segona República Espanyola II República Espanyola Bàndol franquista franquistes
Comandants en cap
Bandera de la Segona República Espanyola Juan Hernández
Bandera de la Segona República Espanyola José del Barrio
Bàndol franquista Juan Yagüe
Bàndol franquista Antonio Aranda Mata
Bàndol franquista Juan Bautista Sánchez
Bàndol franquista José Monasterio

La Batalla de l'Alfambra fou una batalla de la Guerra Civil espanyola ocorreguda a la riba de l'Alfambra, dins del Front d'Aragó del 5 a 8 de febrer de 1938.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Article principal: Batalla de Terol

Rendida Terol, les tropes franquistes van llançar un contraatac pel nord cap a l'Alto de Celadas y El Muletón, que dominen la vall del riu Alfambra. El dia 17 de gener, els nacionals trenquen les línies republicanes i amenacen de tallar la carretera d'Alcanyís, enmig d'una sèrie de tenaços combats aeris. Les Brigades Internacionals de la 35a Divisió van al lloc per aturar les tropes revoltades manades pel general Antonio Aranda.[1]

No obstant això, aquest mateix dia s'estanca l'ofensiva dels nacionals, a causa del clima extremadament fred, que impedeix mobilitzar tropes al muntanyenc terreny de la província de Terol. Els comandaments revoltats aprofiten el descans per establir el seu pla d'atac contra la conca del riu Alfambra, amb la finalitat de trencar la resistència republicana i voltar decisivament la ciutat de Terol pel nord.

La batalla[modifica | modifica el codi]

Al mes de febrer els franquistes van desbordar els flancs republicans i van infligir a aquests una dura derrota a la zona de l'Alfambra, enfrontament que va suposar un greu menyscapte per a l'Exèrcit Popular de la República. Després d'això, el camí estava obert i el 22 de febrer la ciutat de Terol tornava a mans de Franco. Encara que les operacions van constituir un greu desgast per a tots dos exèrcits, aquestes ho van ser especialment pels republicans.[1]

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Article principal: Ofensiva d'Aragó

La batalla de Terol havia consumit els recursos bèl·lics de l'Exèrcit Popular Republicà. Mentre el general Franco havia redistribuir ràpidament el gruix de les seves forces al llarg del front d'Aragó, entre la ciutat de Terol i el sud de la província de Saragossa. El seu objectiu era aprofitar l'avantatge per conquerir la resta d'Aragó i penetrar a Catalunya i a la depressió del riu Ebre. L’exèrcit insurrecte va reunir per a aquesta campanya més de 100.000 homes, incloent les seves tropes més ben preparades, que anirien en avantguarda de l'ofensiva.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Casas de la Vega, Rafael. Alfambra: la reconquista de Teruel (en castellà). Rafael Casas de la Vega, 1976, p. 367-378. ISBN 8421757156. 
  2. Gabriel Jackson, The Spanish Republic and the Civil War, 1931-1939, (1965), p. 407.