Vés al contingut

Bombardeig de Barcelona (març de 1938)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Si cerqueu altres usos, vegeu Bombardeig de Barcelona.
Infotaula de conflicte militarBombardeig de Barcelona
Guerra civil espanyola

Fronts de la Guerra Civil espanyola el juliol de 1938
Modifica el valor a Wikidata
Tipusbombardeig aeri d'una ciutat Modifica el valor a Wikidata
Data16 al 18 de març de 1938
Coordenades41° 23′ 13″ N, 2° 10′ 12″ E / 41.38701°N,2.17003°E / 41.38701; 2.17003
LlocBarcelona
Estatzona republicà Modifica el valor a Wikidata
ResultatBombardeig de la ciutat que causà un miler de morts i greus danys materials
Bàndols
Bandera de la Segona República Espanyola Exèrcit Popular Bàndol franquista Exèrcit Nacional
Itàlia Corpo Truppe Volontarie
Forces
Diverses bateries antiaèries Aviació italiana:
He.51
SM.79
SM.81
Baixes
Entre 1.000 i 1.300 civils morts

Els bombardejos aeris de Barcelona de març de 1938 es van produir els dies 16, 17 i 18 en el context de la Guerra Civil espanyola, per part de l'aviació legionària italiana i aviació alemanya des de les seves tres bases a Mallorca (Illes Balears), causant entre 880 i 1.300 morts[1][2][3] i entre 1500 i 2000[1][2][3] ferits entre la població civil. Les xifres oficials de l'ajuntament de Barcelona van assenyalar 875 morts (d'ells, 118 nens), més de 1500 ferits, 48 edificis destruïts i 78 greument danyats.[1][4] És considerat el primer bombardeig de saturació de la història i el segon que més morts va causar en la guerra espanyola en una sola de les incursions després del de Guernica.

Context general

[modifica]

Durant març de 1938, Juan Negrín, president de l'executiu del govern republicà espanyol, havia viatjat a París per tractar que França vengués armes a la república. El 10 de març el govern francès havia dimitit i el 12 de març Adolf Hitler havia envaït Àustria sota l'amenaça de convertir el país en "una altra Espanya".[4]

Franco havia aprofitat la victòria a Terol, la disposició de les seves tropes i l'enorme superioritat en forces, per iniciar el 9 de març l'ofensiva d'Aragó planificada pel general Juan Vigón. Diversos cossos d'exèrcit i la Legió Còndor, amb cent mil homes, dos-cents carros de combat i més de mil avions es van disposar a avançar amb escassa resistència republicana.[5] Britànics i francesos, defensors del Comitè de No Intervenció, es van mostrar alertats per l'avanç franquista que es dirigia al Mediterrani i l'evident connivència entre l'Espanya de Franco, la Itàlia feixista i l'Alemanya nazi. En aquesta situació el cap de govern francès, Léon Blum, va proposar el 16 de març al Comitè Permanent de Defensa Nacional donar un ultimàtum a Franco i que renunciés a les forces alemanyes i italianes, mentre la premsa francesa assenyalava que diverses divisions estaven preparades per intervenir en favor de la república. Així, Blum va accedir a la venda d'armes demanada per Negrín, si bé no va donar suport a la intervenció d'unitats franceses en la defensa de Catalunya, cosa que també se li havia demanat.[6] [7] Dins de l'estratègia de Franco per evitar la intervenció estrangera en suport a la República o les limitacions a l'ajuda que rebia d'Itàlia i França, va apuntar a l'ambaixador alemany en Madrid la possibilitat de prescindir de les unitats de terra italianes per acontentar a França i Regne Unit, però sense desprendre's de l'aviació italiana ni de la Legió Còndor que seguien sent-li molt útils.[6]

El bombardeig: objectius civils

[modifica]

La ciutat havia sofert bombardejos aeris el 13 de febrer i el 29 de maig de 1937, i els dies 7, 19 i 30 de gener de 1938),[8] i fins al final de la guerra en sofriria més, fins a un total de 51, però cap d'aquesta intensitat i intencionalitat. Des de gener fins a març de 1938, Barcelona havia suportat 16 incursions aèries que havien atacat i destruït instal·lacions al port i enfonsat vaixells; les bombes que havien caigut sobre la part més habitada de la ciutat havien estat molt escasses, fruit de la fallada en els objectius. En les comunicacions de les autoritats italianes sobre els bombardejos de març se citaven referències directes al "centre geogràfic".[9] Ja al novembre de 1936, a Madrid, els que són considerats els primers bombardejos de la història de l'aviació, van deixar unes 2000 víctimes civils, segons Hugh Thomas.[10]

El bombardeig fou ordenat per Benito Mussolini, sense coneixement de Franco.[2][11][12] Itàlia tenia autonomia en l'ús de les seves tres bases aèries a Mallorca (Comando Aviazione Legionaria delle Baleari) i havia efectuat bombardejos al llarg de la costa mediterrània espanyola en diverses ocasions sense comptar amb una autorització expressa dels militars revoltats espanyols.[13][9][6] Les primeres bombes sobre la ciutat van caure al voltant de les deu de la nit del 16 de març i l'acció va finalitzar al voltant de les tres de la tarda del dia 18. En total es van fer en una mica menys de dos dies 17 incursions, la majoria d'elles en intervals de tres hores. Es van utilitzar aviadors italians i alemanys, i avions Savoia-Marchetti S. M.79 i S. M. 81 i hidroavions Heinkel He 51C-1. La majoria de les bombes (44 tones) van caure en el centre de la ciutat, sent zones molt afectades les Rambles, la Diagonal i la Plaça de Catalunya. El dia més sagnant va ser el 17 de març, quan la majoria de les accions es van succeir a la nit i van intervenir també avions Junker alemanys. Es van llançar bombes experimentals d'entre 50 i 100 quilos amb poca capacitat de penetració però una gran força expansiva. A més d'edificis, les característiques de les bombes més petites van provocar molts morts i ferits entre els qui es trobaven en les vies públiques, els restaurants, les places o els tramvies.[2][9][4]

Franco, una cop que s'havien produït les primeres reaccions de rebuig internacional, va demandar aturar els atacs per a evitar "complicacions exteriors".[2][14]

L'estratègia italiana

[modifica]

El general Francesco Pricolo, que comandava un dels esquadrons, assenyalà sobre els bombardeigs aeris de l'aviació italiana en la guerra, i a Barcelona en particular:[15]

« Cal crear [amb els bombardejos aeris] una sensació de terror immediat entre la població enemiga, destruint contínuament la ciutat, els centres urbans, totes les fonts de vida i sotmetre'ls a un malson del qual no puguin despertar i que els obligarà a rendir-se. […] Els periodistes estrangers han reconegut que, si el bombardeig constant de Barcelona hagués continuat a aquest ritme durant dues setmanes més, cap govern hauria pogut evitar la rendició total de la ciutat. »

Mussolini, per la seva banda, va dir que els italians "estan horroritzant al món amb la seva agressivitat, per variar, en comptes d'encantar-lo amb la seva guitarra".[6] En total va haver-hi 194 bombardejos a la ciutat, dels quals 113 provenien d'avions italians.[16]

Reaccions internacionals

[modifica]

Tant l'ambaixador nord-americà Claude Bowers, com l'ambaixador alemany, Eberhard von Stohrer, que van ser testimonis dels successos, a través de membres de les seves ambaixades a Barcelona i pels informes posteriors de les autoritats italianes i franquistes, van qualificar els bombardejos de "terribles". Von Stohrer va assenyalar que no "hi havia proves d'haver pretès atacar objectius militars"[2] Bowers va indicar que "no s'havia conegut abans res en semblant aterridora escala. Les bombes no perseguien un objectiu militar. Eren llançades deliberadament en el centre de la ciutat, la part més concorreguda i habitada ...".[4] Estats Units per boca del seu secretari d'Estat, França a través del cap de Govern Blum, i el Regne Unit en boca del primer ministre, Chamberlain, es van mostrar "horroritzats", mentre es van succeir manifestacions a diferents ciutats franceses i britàniques pels bombardejos i el Vaticà, a través del nunci davant Franco, Antoniutti, li va implorar que posés fi als bombardejos. El comte Ciano, ministre d'Afers exteriors de la Itàlia feixista, va negar davant l'ambaixador britànic a Roma, Lord Perth, que els bombardejos haguessin estat decidits pel seu país, però dies abans havia reconegut el contrari. No obstant això, a l'efecte de la guerra a Espanya, no va haver-hi canvis significatius en la política oficial de "no-intervenció".[4][6][11]

Els ciutadans de Barcelona posats com exemple per Winston Churchill

[modifica]

Una proba de l'ampli impacte internacional que van tenir els bombardejos patits per Barcelona va ser el cèlebre i recordat discurs Aquesta va ser la seva hora més gloriosa que pronuncià el Primer ministre del Regne Unit, Winston Churchill, a la Cambra dels Comuns del Parlament britànic, el 18 de juny de 1940, en el transcurs de la Segona Guerra Mundial, amb l'imminent arrancada de la batalla d'Anglaterra, quan el terror als bombardejos alemanys era també extrem, posant com exemple l'actitud de valentia dels ciutadans de Barcelona, davant de circumstàncies molt similars, durant la Guerra Civil espanyola. En concret, las paraules foren les següents:[17][18]

« No subestimo en absolut la gravetat de la dura experiència que tenim per davant, però crec que els nostres compatriotes seran capaços de fer-li front, igual que ho van fer els valents ciutadans de Barcelona, de mantenir-se dempeus i seguir endavant malgrat això; almenys, tan bé com qualsevol altre poble del mon. Molt dependrà d'això. »
— Winston Churchill. Cambra dels Comuns. (18 de juny de 1940).

Anys més tard, el 15 de desembre de 2012, l'Ajuntament de Barcelona inaugurà un espai públic, un parc urbà, que porta, en el seu honor, llur nom, Els Jardins de Winston Churchill, al barri de Les Tres torres del districte de Sarrià - Sant Gervasi, a més a més, s'instal·là una escultura, obra de l'escultor Pep Codó, en la seva memòria. En l'acte d'aquella jornada, l'alcalde, Xavier Trias, destacaria les esmentades paraules com un dels principals elements que li feien mereixedor del reconeixement públic de la ciutat.[19]

Continuació dels bombardejos

[modifica]

Els bombardejos sobre Barcelona van cessar la resta del mes de març, però es van traslladar a altres poblacions catalanes i de la costa del País Valencià, com el realitzat sobre Alacant el 25 de maig. En total, de gener a juny de 1938, l'aviació legionària italiana va realitzar 782 atacs aeris en la costa mediterrània espanyola controlada pels republicans, llançant 16.558 bombes.[20]

El bombardeig en el cine

[modifica]

En 2008, Jesús Garay dirigí un documental ficcionat amb el títol Mirant al cel, que se centra en los bombardeigs del 17 de març, i incorpora material de l'època, imatges dels fets i entrevistes amb militars, historiadors i supervivients.[21]

Cas judicial

[modifica]

Familiars de víctimes dels bombardaments i l'associació Altraitalia van presentar diverses querelles entre 2009 i 2011,[22] denunciant a 21 aviadors italians acusats dels bombardejos a Barcelona durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) com a delictes de lesa humanitat i crims de guerra.

El cas va ser inicialment rebutjat, però es va reobrir el 2013, ja que no estava cobert per la llei d'amnistia del 1977 a causa de la nacionalitat italiana dels acusats. L’Ajuntament de Barcelona es va afegir a la querella el 2015.[23] El jutjat va ordenar diverses comissions rogatòries al Ministeri de Defensa italià per identificar els responsables, incloent-hi la recerca d'expedient militar a Espanya i Itàlia.

Malgrat els esforços, no es van trobar prou proves per determinar la participació de tots els acusats. Només es va poder identificar un pilot, Luigi Gnecchi, que va morir durant la tramitació del cas. La magistrada Olalla Ortega va dictaminar l'arxivament del cas, argumentant:

De los 21 querellados relacionados sólo se identificaron 4 de ellos, fallecidos todos ellos, y respecto del resto, no es posible rastrear su identidad, ya que existen otras personas con el mismo nombre y fechas compatibles y respecto del capitán Z. no está en los registros, siendo que la única persona viva al parecer identificada es L. G., nacido en 1914 a quien se le tomó declaración judicial manifestando que no participó en bombardeo alguno solo en labores de reconocimiento, fallecido durante la tramitación de la causa....

...no se ha podido confirmar de forma veraz e incuestionable la participación de las personas en los bombardeos investigados por este Juzgado, a excepción del piloto C.G., quien obtuvo la medalla de plata al valor militar como voluntario comandante del escuadrón de bombarderos y respecto de las personas al mando del crucero EUGENIO DE SABOYA a partir de los datos de la oficina de la Marina Militar, siendo el capitán del Barco M. V., fallecido en fecha 1967. Respecto de C. G. no se ha podido si quiera determinar si en la actualidad está vivo, ni se ha podido de las diligencias practicadas localizar al mismo, siendo que, desde la fecha de su nacimiento, en 1902 ciertamente resulta imposible, como sostiene el Ministerio Fiscal, que a día de hoy se encontrase vivo.[24]

La resolució va ser avalada pel Ministeri Fiscal, l'Ajuntament de Barcelona i el Col·legi d'Advocats de Barcelona i deixava sense resposta la responsabilitat pels bombardejos a Barcelona.[25]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 (Albertí 2004, p. 220)
  2. 1 2 3 4 5 6 (Thomas 1985, p. 866)
  3. 1 2 (Bowers 1977, p. 387)
  4. 1 2 3 4 5 (Bowers 1977, pàg. 385-386)
  5. ↑ (Preston 1994, pàg. 378-380)
  6. 1 2 3 4 5 (Thomas 1985, pàg. 866-867)
  7. ↑ (Preston 1994, pàg. 381-382)
  8. ↑ «Recreacions 3D amb bombardeigs». Memorial Democràtic. Arxivat de l'original el 2017-09-22. [Consulta: 7 gener 2012].
  9. 1 2 3 (Heiberg 2004, p. 128)
  10. ↑ "Chewed Up" Arxivat 2013-08-28 a Wayback Machine. - Time, Monday, 5 April 1937
  11. 1 2 (Preston 1994, p. 379)
  12. ↑ No obstant això, el 1967, Franco, comentant els fets amb Francisco Franco Salgado-Araujo, assenyalaria: "tots els bombardejos es feien sempre per decisió especial del comandament espanyol". Segons Preston (op. cit.: pàg., 379-380), a Franco "li fallava la memòria"
  13. ↑ «Telegrama del general italià Velardi ordenant l'inici dels bombardeigs.». Arxivat de l'original el 2016-04-14. [Consulta: 12 abril 2018].
  14. ↑ (Alpert 1998, p. 206)
  15. ↑ (Heiberg 2004, pàg. 129-130)
  16. ↑ Vilarroya, Joan «Mussolini contra Barcelona». Sàpiens, 269, 8-2024 [Consulta: 10 agost 2024].
  17. ↑ «Their Finest Hour» (en anglès americà), 18-06-1940. [Consulta: 10 novembre 2021].
  18. ↑ BCNenHorasdeOficina, Por. «TU EN LONDRES Y YO EN BARCELONA. HOMENAJE A WINSTON CHURCHILL» (en castellà), 10-01-2013. [Consulta: 10 novembre 2021].
  19. ↑ «Barcelona homenatja a Winston Churchill». Arxivat de l'original el 2021-11-10. [Consulta: 10 novembre 2021].
  20. ↑ (Heiberg 2004, p. 133)
  21. ↑ «Mirant al cel, a barcelonabombardejada.cat.». Arxivat de l'original el 2016-10-19. [Consulta: 20 gener 2021].
  22. ↑ «Els bombardaments de Barcelona, vuitanta anys després (tot allò que cal saber-ne)». Vilaweb, 29-03-2018. [Consulta: 2 març 2026].
  23. ↑ «Barcelona se suma a la querella contra los bombardeos italianos durante la Guerra Civil». InfoLibre, 17-11-2015. [Consulta: 2 març 2026].
  24. ↑ Ortega Herrero, Olalla «Procedimiento Sumario 1/2013 sección: D AUTO DE CONCLUSIÓN DEL SUMARIO SIN PROCESAMIENTO». Servei Comú de Tramitació. Sección Instrucción del TI de Barcelona. Plaza nº 28 (IN-28 Barcelona) [Barcelona], 08-01-2026.
  25. ↑ «Arxiven el cas dels bombardejos a Barcelona durant la Guerra Civil perquè no hi ha cap responsable viu». ElNacional.cat, 02-03-2026. [Consulta: 2 març 2026].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bombardeig_de_Barcelona_(març_de_1938)&oldid=36920994»