Galeazzo Ciano

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gian Galeazzo Ciano
Galeazzo Ciano.jpg
Ministre d'Afers Exteriors
9 de juny de 1936 – 6 de febrer de 1943
Dades biogràfiques
Naixement 18 de març de 1903
Itàlia Livorno, Itàlia
Mort 11 de gener de 1944(1944-01-11) (als 40 anys)
República Social Italiana Verona, Italia
Nacionalitat Itàlia italià
Ocupació Polític
Partit polític Partit Nacional Feixista
Cònjuge Edda Mussolini
Modifica dades a Wikidata

Gian Galeazzo Ciano, comte de Cortellazzo i Buccari (Liorna, 18 de març de 1903Verona, 11 de gener de 1944), va ser un polític i diplomàtic italià, ministre del govern de Benito Mussolini, de qui era gendre. Era fill de l'almirall Costanzo Ciano, heroi de la Marina italiana durant la Primera Guerra Mundial i fundador del partit feixista italià.

El 1930 es casà amb Edda, la filla menor de Mussolini, i aviat se n'anà a Shangai on va ser cònsol d'Itàlia.

Després d'uns anys va tornar a Itàlia i va ser nomenat ministre de propaganda, càrrec des del qual va justificar la invasió italiana d'Etiòpia (1935-36). Gràcies a aquesta feina va ser nomenat ministre d'afers estrangers (1936), càrrec des del qual va participar en la preparació de la Segona Guerra Mundial. Després de 1939 es va desencisar del nazisme alemany i ja preveient la invasió aliada de Sicília, pugnà per la sortida d'Itàlia del conflicte bèl·lic, motiu pel qual Mussolini el destituí i el nomenà ambaixador davant la Santa Seu.

El 24 de juliol de 1943 es reuní el Gran Consell Feixista i una de les qüestions posades a votació fou la possibilitat que Mussolini perdés el poder i el recuperés el rei d'Itàlia. La resolució, que es va guanyar, va tenir el vot favorable de Ciano. Poc després Mussolini va ser arrestat, però els nazis l'alliberaren i a Salò, al nord d'Itàlia, va fundar a la República Social Italiana, un estat titella d'Alemanya.

Ciano, que havia estat destituït de tots els càrrecs pel nou govern del mariscal Pietro Badoglio, cercà refugi a Alemanya, però els agents nazis el van retornar a la República de Salò on va ser arrestat gràcies a una traïció. Sotmès a judici sumaríssim per altra traïció a Verona, juntament amb quatre altres membres del Gran Consell que també havien votat en contra de Mussolini, fou condemnat a mort i afusellat immediatament.

Des de 1939 fins al seu assassinat, Ciano va escriure un diari personal en què recull les seves relacions amb Mussolini i altres dirigents polítics.

Condecoracions[modifica | modifica el codi]

Orde de la Santíssima Anunciació Cavaller de l'Orde Suprem de la Santíssima Anunciació (1939)
Gran Creu de l'orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer Gran Creu de Cavaller de l'Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer (1939)
Gran Creu de Cavaller de l'Orde de la Corona d'Itàlia Gran Creu de Cavaller de l'Orde de la Corona d'Itàlia (1939)
Medalla al Valor Militar en Plata Medalla de Plata al Valor Militar (2)
Medalla Commemorativa de les Operacions a l'Àfrica Oriental Medalla Commemorativa de les Operacions Militars a l'Àfrica Oriental 1935-36
Medalla Commemorativa de la Marxa sobre Roma Medalla Commemorativa de la Marxa sobre Roma
Orde de l'Esperó d'Or Orde de l'esperó d'or (Santa Seu) (1939)
Orde de Pius IX Gran Creu de l'orde de Pius IX (Santa Seu) (1937)
Orde eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem Gran Creu de l'orde eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem (Santa Seu)
Gran Creu Magistral de l'orde de Malta Gran Creu Magistral de l'orde de Malta
Orde de la Besa Orde de la Besa
Orde de l'Àliga Blanca Orde de l'Àliga Blanca (Polònia) (1938)
Collar de l'orde d'Isabel la Catòlica Collar de l'orde d'Isabel la Catòlica (Espanya) (1938)
Orde de l'Àliga Alemanya Orde de l'Àliga Alemanya (Tercer Reich)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Galeazzo Ciano Modifica l'enllaç a Wikidata