Cèlia Amorós Puente

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Celia Amorós)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Celia Amorós Puente
Celia Amorós.jpg
Naixement 1 de gener de 1944
València
Ocupació filòsofa
Gènere assaig
Interessos Il·lustració feminisme androcentrisme multiculturalisme Islam
Premis Premi Nacional d'assaig de les Lletres Espanyoles (2006)
Modifica dades a Wikidata


Cèlia Amorós Puente (València, 1 de gener de 1944) és una filòsofa i assagista valenciana. Filòsofa i teòrica del feminisme, és una de les pensadores més destacades en l'actualitat. Referent clau de l'anomenat feminisme de la igualtat [1] ha centrat una part important de la seua investigació en la construcció de les relacions entre Il·lustració i feminisme. Catedràtica i membre del Departament de Filosofia i Filosofia Moral i Política de la UNED. Entre les seves principals investigacions: els processos d'Il·lustració i les seves implicacions per al feminisme i les dones en l'Islam, i els Drets Humans i els drets de les dones en el marc del multiculturalisme.[2] És la primera dona que ha obtingut el Premi Nacional d'Assaig (2006).[3] El seu llibre Cap a una crítica de la raó patriarcal constitueix un nou enfocament des de la perspectiva de gènere (estudis de gènere) de la filosofia, posa de manifest els biaixos de l'androcentrisme i en reivindica una revisió crítica per part de les dones.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Llicenciada en Filosofia per la Universitat de València, 1969. Va rebre el Premi Extraordinari de Llicenciatura (1970). El títol de la seva tesi: El concepte de raó dialèctica en Jean Paul Sartre. També a la Facultat de Filosofia de la Universitat de València va realitzar el seu doctorat. El títol de la seva tesi doctoral va ser: Ideologia i pensament mític: Entorn de Mitologies de Claude Lévi-Strauss.

És especialista en el pensament ètic-polític de Jean Paul Sartre i en la història de l'existencialisme. En aquest camp destaquen les seves obres Sören Kierkegaard o la subjectivitat del cavaller (1987) i Diàspora i Apocalipsi. Assajos sobre el nominalisme de Jean Paul Sartre (2001)

A 1970 milità a Germania Socialista un grup polític valencià fundat el 1970 per Josep Vicent Marquès com a "grup de treball polític per a la revolució socialista"

També milità en el Front d'Alliberament de la Dona de Madrid (FLM) fins a 1980. Aquest mateix any va rebre el Premi Maria Espinosa Assaig al millor article publicat sobre temes de feminisme per la seva obra Feminisme i partits polítics, a Zona oberta, Primavera 1980.[4]

El 1987 va crear el Seminari Permanent Feminisme i Il·lustració impartit a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Complutense de Madrid fins a 1994. I va ser la primera directora de l'Institut d'Investigacions Feministes, des 1.989 a 1993 any en què Amorós inicia una estada a la Universitat Harvard.

Directora del curs Història de la teoria feminista, de l'Institut d'Investigacions Feministes des de la seva creació el 1991 fins a l'any 2005 que va ser substituïda per la filòsofa Ana de Miguel. Els temes impartits en el curs en l'any 2003 per part d'Amorós: Feminisme i multiculturalisme, Feminisme i Il·lustració, El feminisme freudomarxista de Shulamith Firestone i L'ontologia del present de Donna Haraway.[5]

L'any 2006 es converteix en la primera dona guardonada amb el Premi Nacional d'assaig de les Lletres Espanyoles per l'obra La gran diferència i les seves petites conseqüències .... per la lluita de les dones, coeditada per l'Editorial Càtedra, l'Institut de la Dona i la Universitat de València. Dotat amb 15.000 euros, el guardó distingeix un treball de reflexió o pensament d'autor o autora espanyols escrit en qualsevol de les llengües oficials de l'Estat i editat l'any anterior al fallo.

Catedràtica i membre del Departament de Filosofia i Filosofia Moral i Política de la UNED en l'última dècada destaquen les seves investigacions i treballs sobre feminisme i multiculturalitat. Amorós considera que hi ha vetes d'il·lustració a les diferents cultures, especialment en la cultura islàmica i busca el punt de trobada en la construcció de la igualtat entre les dones de diferents procedències culturales.[6]

En març de 2011 reb la Medalla a la Promoció dels Valors d'Igualtat atorgada pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat (2011)[7]


Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Hacia una crítica de la razón patriarcal, Barcelona, Anthropos, 1985, 1991;
  • Sören Kierkegaard o la subjetividad del caballero, Barcelona, Anthropos, 1987
  • "Espacio de los iguales, espacio de las idénticas. Notas osbre poder y principio de individuación", en Arbor, núm. 503-504;
  • "El feminismo: senda no transitada de la Ilustración", en lsegoría. Revista de Filosofía Moral y Política, núm. 1, 1990, Instituto de Filosofia, CSIC, pág. 139;
  • "Patriarcalismo y razón ilustrada", en Razón y Fe, núms. 113-114, julio-agosto 1991;
  • "Los escritos póstumos de Sartre" (I) y (II), en Revista de Filosofia, 3~ época, vol. III y IV, Madrid, Universidad Complutense;
  • "El nuevo as-pecto de la polis", en La balsa de la Medusa, núms. 19-20, 1991;
  • C. Amorós (dir.), "Feminismo y Etica", número monogrático de Isegoría. Revista de Filosofia Moral y Política, núms. 6, 1992;
  • *"Feminismo, Ilustración y misoginia romántica", en Birules y otros, Filosofía y género, Identidades femeninas, Pamplona, Pamiela, 1992;
  • Feminismo: igualdad y diferencia, Colección Libros del PUEG, UNAM, México, 1994;
  • Angeles Jiménez Perona, "Celia Amorós", en Philosophinnen-Lexikon, ein-Fach-verlag, 1994
  • 10 palabras clave sobre Mujer, Estella (Navarra), Verbo Divino, 1995;
  • La gran diferencia y sus pequeñas consecuencias... para la lucha de las mujeres Ed. Cátedra 2005
  • Celia Amorós y Ana de Miguel (eds.) Teoría feminista. De la Ilustración a la globalización (3 vols.), Madrid, eds. Minerva. 2005
  • Vetas de ilustración: Reflexiones sobre feminismo e islam Madrid, Editorial Cátedra 2009
  • "El feminismo como proyecto filosófico-político" en Ciudad y ciudadanía, Madrid, Editorial Trotta. 2008

Premis i distincions[modifica | modifica el codi]

  • Premi Maria Espinosa Assaig al millor article publicat sobre temes de Feminisme (1980): "Feminisme i partits polítics", publicat a Zona Oberta, Primavera 1980
  • Premi Nacional d'Assaig (2006)
  • Medalla a la Promoció dels Valors d'Igualtat atorgat pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat (2011)

Publicacions sobre l'autora[modifica | modifica el codi]

  • Filosofía y feminismo en Celia Amorós. Per Luisa Possada Kubissa. Labrys, Estudios Feministas (2006)
  • Pensar con Celia Amorós. Fundamentos (2010) Un llibre homenatge editat per les filòsofes Marian López Cao i Luisa Posada Kubissa, de l'Institut d'Investigacions Feministes de la Universitat Complutense de Madrid, en el qual col·laboren destacades pensadores feministes com Amelia Valcárcel, Alicia Puleo i Maria Luisa Femenías entre altres.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Rosa María Rodríguez Magda. «La teorización del género en España: Ilustración, diferencia y transmodernidad». El modelo Frankensntein, De la diferencia a la cultura post. Tecnos, 1997. [Consulta: 25 febrer 2015].
  2. «Perfil oficial UNED». [Consulta: 25 febrer 2015].
  3. «Celia Amorós». Ministerio de educación, cultura y deporte. [Consulta: 25 febrer 2015].
  4. «Celia Amorós gana el Premio Nacional de Ensayo por su reflexión sobre el feminismo», 18-10-2006. [Consulta: 25 febrer 2015].
  5. «Historia Instituto de Investigaciones Feministas». Instituto Complutense Universitario. [Consulta: 25 febrer 2015].
  6. «Celia Amorós aboga por un canon feminista multicultural». AmecoPress, 29-06-2007. [Consulta: 25 febrer 2015].
  7. «Medalla de la Igualdad». El País, 05-03-2011. [Consulta: 25 febrer 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Altres feministes valencians: Neus Campillo i Iborra, Josep Vicent Marquès i González, Rosa María Rodríguez Magda, Dolors Solís Donat.


Precedit per:
No atorgat
Premi Nacional d'Assaig
2006
Succeït per:
José María González García