Celler Cooperatiu de Barberà de la Conca

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Celler Cooperatiu de Barberà de la Conca
Celler Cooperatiu (Barberà de la Conca) - 1.jpg
Dades bàsiques
Tipus edifici
Arquitecte Cèsar Martinell i Brunet
Construït XX (1921)
Característiques
Estil Modernisme
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Camp de Tarragona
Comarca Conca de Barberà
Municipi Barberà de la Conca
Localització C. del Comerç, 20. Barberà de la Conca (Conca de Barberà)

41° 24′ 36″ N, 1° 13′ 39″ E / 41.409997°N,1.22743°E / 41.409997; 1.22743
Bé cultural d'interès nacional
Declaració 30/07/2002
Identificador BCIN: 1952-MH
BIC: RI-51-0010771
IPAC: 12636
Modifica dades a Wikidata

El Celler Cooperatiu de Barberà de la Conca, o celler del Sindicat Agrícola (com deien a Barberà de la Conca, per distingir-lo del Celler de la Societat Agrícola[1] està situat a migdia del poble, vora la carretera. Va ser construït entre 1920 i 1921 (l'any 1929 s'acabava la torre de l'aigua) per l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet, per encàrrec de la secció de viticultura del Sindicat Agrícola de Barberà, amb l'ajut econòmic del Banc de Valls.[2] També va ser conegut amb els sobrenoms de Sindicat de Dalt o Sindicat dels Rics.[3]

Descripció[modifica | modifica el codi]

Celler del Sindicat Agrícola en construcció, 1920.
Barberà. El celler del Sindicat Agrícola des del campanar, 2007.
Barberà. Celler del Sindicat Agrícola, detall dels arcs equilibrats de la nau, 2013.

El projecte d'aquest celler incorpora diverses novetats tècniques (constructives i de tecnologia de producció vitivinícola) que es van convertir en invariants pròpies de l'obra de Cèsar Martinell en gairebé tots els seus cellers. Aquestes invariants es concreten en: la construcció de l'estructura de les naus basada en els arcs parabòlics de maó, la situació, arran de terra i elevades, de les finestres per a la ventilació de les naus; la tina, tines cilindriques de formigó de ciment portland armat (que aleshores començava a emprar-se) sobre arcs de maó, a la superfície; els cups separats per cambres aïllants ventilades, al subsòl; i la composició i textures de les façanes.[2]

Pel que fa a la tipologia, el procés de producció del vi s'organitza en tres àrees: el moll de descàrrega, la nau d'elaboració i les naus d'estibatge i fermentació amb les tines i els cups, tipologia que, amb les variants d’organització longitudinal o transversal i adaptació i la topografia del terreny, es va repetint en tots els altres cellers.

L'edifici consta de dues naus rectangulars de dimensions desiguals i disposades paral·lelament, amb cobertes diferents de teula sobre encavallades de fusta i interior resolt en els laterals amb arcs parabòlics alleugerits de maó a plec de llibre. La nau més petita allotja el moll de descàrrega i l’àrea d’elaboració. A sobre hi ha la casa del conserge i adossada a la part nord es troba la torre del dipòsit d’aigua.

El cos principal d'estibatge i fermentació (amb tines i cups) té un pla basilical. Els pilars interiors es ramifiquen longitudinalment i formen arcs parabòlics. Per sobre d’aquests arcs s’aixequen sengles murs diafragmàtics on descansen les encavallades de fusta.

La façana principal, situada a ponent, destaca per la seva composició ordenada en tres nivells segons les textures i materials utilitzats: un primer nivell o sòcol de pedra en el qual s’integren les finestres baixes de ventilació i les tres portes d’accés amb arcs parabòlics; un segon nivell de parament llis on es troben les finestres superiors; i un tercer nivell de coronament de l’edifici.

És especialment notable la torre del dipòsit d’aigua amb una estructura i formalització semblant al campanar barroc de la població, que converteix aquest edifici industrial en una construcció amb entitat arquitectònica que enllaça amb el paisatge i la topografia naturals i amb els antecedents culturals de Barberà de la Conca.

Història[modifica | modifica el codi]

A Barberà ja hi havia un altre celler des del 1902 (celler de la Societat de Barberà), propietat de la Societat Agrícola de Barberà, cooperativa constituïda per petits propietaris i parcers. El Sindicat Agrícola de Barberà, format pels grans propietaris, va encarregar la construcció d'un nou celler a l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet. Col·laboraren en el projecte l'enòleg Isidre Campllonch i l'enginyer ecòleg Imbert. El constructor fou Ramon Baixeres, de Barcelona. A partir de la Llei de cooperatives aprovada per la Generalitat el desembre de 1934, les dues entitats es fusionaren.[4][5]

En el Celler Cooperatiu de Barberà de la Conca i en les construccions agràries d’aquest període destaca, a més dels valors arquitectònics, el fet que representen la manifestació arquitectònica visible del que va ser el cooperativisme agrari a Catalunya des de finals del segle XIX, un moviment que es va estendre per la Conca de Barberà, el Priorat, l’Alt Camp, el Baix Camp i la Segarra, i que socialment va quedar interromput per la Guerra Civil, deixant, això no obstant, una notable implantació cultural i arquitectònica.

Fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional al DOGC núm. 3722 del 18/09/2002.[2] El codi BCIN és 1952-MH, i el BIC, RI-51-0010771.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Celler Cooperatiu de Barberà de la Conca Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Fuguet, 1989.
  2. 2,0 2,1 2,2 «RESOLUCIÓ CLT/2503/2002, e 14 d'agost, per la qual es dóna publicitat a l'Acord de la Comissió de Govern per a Assumptes Culturals i Educatius de 30 de juliol de 2002, de declaració de bé cultural d'interès nacional, en la categoria de monument històric, a favor del Celler Cooperatiu de Barberà de la Conca. (Pàg. 16251)» (html). Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya - DOGC núm. 3722, 18-09-2002. [Consulta: 17 agost 2011].
  3. Fuguet, 1989, pp. 249 i 254
  4. «Celler Cooperatiu». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 maig 2012].
  5. Celada, 1989, p. 107.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]