Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt
Celler Cooperatiu (Rocafort de Queralt) - 4.jpg
Dades
Tipus edifici
Arquitecte Cèsar Martinell i Brunet
Creació segle XIX
Característiques
Estil arquitectònic modernisme
Altitud 554 m
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaCamp de Tarragona
ComarcaConca de Barberà
MunicipiRocafort de Queralt
Localització Avinguda Catalunya, 37
 41° 28′ 32″ N, 1° 16′ 54″ E / 41.4755°N,1.28157°E / 41.4755; 1.28157
Bé d'interès cultural
Data 30 juliol 2002
Identificador RI-51-0010774
Bé cultural d'interès nacional
Identificador 1955-MH
IPAC 13008
Modifica les dades a Wikidata

El Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt és un monument obra de Cèsar Martinell i Brunet començat a construir el 1918 al municipi de Rocafort de Queralt (Conca de Barberà) declarat bé cultural d'interès nacional.

Descripció[modifica]

L'edifici consta de tres naus rectangulars paral·leles amb cobertes de teula a dues vessants sobre encavallades de fusta. L'interior es resol amb arcs parabòlics alleugerits de maó de pla.[1]

La façana principal destaca per la seva monumentalitat, aconseguida mitjançant un joc de textures i certs detalls decoratius. La seva composició està ordenada en tres nivells segons les textures i materials utilitzats: un primer nivell o sòcol de pedra en el qual s'integren les finestres baixes de ventilació i les portes d'accés (emmarcades amb carreus de pedra i arc de mig punt, tret de la de llevant, en què l'arc és rebaixat); un segon nivell de parament llis on es troben les finestres superiors, fetes amb maó col·locats a plec de llibre (formades per un seguit de finestres verticals englobades sota un gran arc trevolat), i on destaca el fris ceràmic amb el nom del sindicat, i un tercer nivell de coronament de l'edifici. La façana de ponent segueix la mateixa pauta compositiva. A la façana de llevant (de 1947), el primer nivell no existeix.[1]

És especialment notable el dipòsit d'aigua, molt simple, construït el 1947, sostingut per tres paraboloides hiperbòlics de maó suportats per tres pilars de secció triangular que, a mesura que van adquirint alçada, es transformen en un hexàgon.[1]

Història[modifica]

El Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt està situat al sud del poble del mateix nom, a peu de carretera. Va ser construït per l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet a partir de 1918. Fou un encàrrec, en origen, de la secció de viticultura del Sindicat Agrícola i Caixa Rural de Rocafort de Queralt. Va ser el primer celler construït per Cèsar Martinell i l'únic que va disposar d'ajut econòmic de la Mancomunitat de Catalunya, concretament, de la Caixa de Crèdit Comunal. El projecte es definí en dues fases: en la primera es plantejà la construcció de dues naus d'estibatge, una nau d'elaboració i el moll de descàrrega, així com un dipòsit d'aigua; en la segona el projecte es completà amb una nau paral·lela a les d'estibatge ja existents, s'amplià la d'elaboració i el moll de descàrrega. Aquestes dues fases, però, es materialitzaren en tres etapes constructives: el 1918, es construí una nau d'estibatge, una d'elaboració, el moll de descàrrega i un dipòsit d'aigua; el 1931, es completà la primera fase del projecte amb la construcció de la segona nau; finalment, el 1947, es dugué a terme la segona fase del projecte i se substituí el dipòsit d'aigua per un de nou.[1]

Tractant-se de la primera obra agrarioindustrial de Cèsar Martinell, el celler li serví alhora d'assaig de les tecniques constructives que més tard empraria i alhora de plataforma professional. En aquest celler l'arquitecte defineix els trets arquitectònics bàsics que gairebé serien comuns a tots els seus edificis posteriors d'aquest tipus construïts des del 1919 al 1924.[1]

El projecte d'aquest celler aporta quatre novetats tècniques (constructives i de tecnologia de producció vitivinícola) que es converteixen en invariants pròpies de l'obra de Cèsar Martinell en gairebé tots els seus cellers. Aquestes invariants es concreten en: la construcció de l'estructura de les naus basada en els arcs parabòlics de maó, la situació de les finestres baixes per a la ventilació de les naus (per facilitar la sortida de l'àcid carbònic), els cups subterranis cilíndrics i separats per cambres aïllants ventilades, i la composició i textures de les façanes.[1]

Pel que fa a la tipologia, el procés de producció del vi s'organitza en tres àrees: el moll de descàrrega, la nau d'elaboració i les naus de tines o cups, tipologia que, amb les variants d'organització longitudinal o transversal i d'adaptació a la topografia del terreny s'anirà repetint en tots els altres cellers.[1]

Aquest edifici, i en conjunt els cellers d'aquesta època, representen la manifestació arquitectònica visible del que va ser el cooperativisme agrari a Catalunya a final del segle XIX i inici del XX, moviment que, malauradament, va quedar interromput per la guerra civil.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 maig 2012].

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt Modifica l'enllaç a Wikidata

Enllaços externs[modifica]