Cement

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
El cement és la capa superficial de la rel de la dent. Està unida a l'os alveolar (C) per les fibres del lligament periodontal i a la geniva per les fibres gingivals (H).

El cement (en Terminologia Anatomica llatina, cementum)[1] és una substància calcificada especialitzada que cobreix l'arrel d'una dent. És la part del periodonci que uneix les dents a l'os alveolar ancorant el lligament periodental[2]

Desenvolupament[modifica]

El cement dental és excretat per part de cèl·lules anomenades cimentoblasts dins la rel de la dent i és més gruixut a l'àpex de la rel. Aquests cimentoblasts es desenvolupen a partir de cèl·lula mesenquinmal indiferenciada en el teixit connectiu del fol·licle dental o sac.

Al contrari que en els ameloblasts i odontoblasts, molts cimentoblasts esdevenen atrapats en el ciment que produeixen, esdevenint cimentocits.[2]

El cement és capaç de d'autoreparar-se en un grau limitat i en condicions normals no es reabsorbeix.[3]

Característiques[modifica]

El cement és lleugerament més tou que la dentina i consta d'un 45% a un 50% en pes de material inorgànic (hidroxilapatita) i d'un 50% a un 55% dematèria orgànica i aigua.[4] La porció orgànica és principalment col·lagen i polisacàrids proteïnics. El cement no té vasos conductors (avascular), rep els nutrients a través de les seves pròpies cèl·lules que envolten el lligament periodental.[2]

El cement és de color groc clar i lleugerament d'un color més clar que la dentina. Té el contingut en fluor més lat d'entre qualsevol teixit mineralitzat. El cement també és permeable a molts materials. Es forma de manera contínua al llarg de la vida i una nova capa de cement es diposita amb l'edat.

Tipus[modifica]

Hi ha dos tipus de cement: acel·lular i cel·lular i les fibres poden ser intrínseques o extrínseques, resultant en quatre possibles permutacions; el primer cement que es forma durant el desenvolupament de la dent és acel·lular i de fibra extrínseca.[5][3][6]

Patologia[modifica]

  • Hi pot haver alguna reabsorció de la rel.
  • La cementació excessiva es diu hipercementosi.[7]
  • Quan la recessió de les genives exposa el ciment dental pot provocar hipersensibilitat dental.[8]
  • La càries del cement pot provocar la pèrdua de la dent.[8]
  • Els cementicles són cossos mineralitzats.[2][9]
  • Esferes de cement que semblen perles d'esmalt poden interferir en el tractament periodental [2]

Estudis d'ADN[modifica]

Un estudi arqueològic de 2010 ha trobat que el cement té cinc vegades la quantitat d'ADN mitocondrial si es compara amb la dentina la qual és la que comunament es mostreja.[10] Les dents s'utilitzen cada vegada més com una font d'ADN nuclear per ajudar a la identificació de restes humanes. L'extracció d'ADN i els resultats de l'anàlisi genètica a partir del teixit són extremadament variables i, en certa mesura impredictibles. No obstant això, la quantitat d'ADN disponible a la dentina es veu afectada per l'edat i les malalties dentals, mentre que en el ciment no ho està.[11]

Referències[modifica]

  1. «Diccionari d'anatomia». Termcat. [Consulta: 24 juliol 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Illustrated Dental Embryology, Histology, and Anatomy, Bath-Balogh and Fehrenbach, Elsevier, 2011, page 170.
  3. 3,0 3,1 Ten Cate's Oral Histology, Nanci, Elsevier, 2013, pages 205- 207
  4. American Academy of Periodontology 2010 In-Service Exam, question A-38
  5. AAP 2010 In-Service Examination, question A-9
  6. Dieter D. Bosshardt, Knut A. Selvig, Dental cementum: the dynamic tissue covering of the root, Periodontol 2000. 1997 Feb;13:41-75. at http://www.fodonto.uncu.edu.ar/upload/41-75.pdf
  7. Developmental Anomalies, Max A. Listgarten, University of Pennsylvania and Temple University at http://www.dental.pitt.edu/informatics/periohistology/en/gu0509.htm
  8. 8,0 8,1 Illustrated Dental Embryology, Histology, and Anatomy, Bath-Balogh and Fehrenbach, Elsevier, 2011, page 170.
  9. Developmental Anomalies, Max A. Listgarten, University of Pennsylvania and Temple University at http://www.dental.pitt.edu/informatics/periohistology/en/gu0509.htm
  10. Adler, C.J.; Haak, W.; Donlon, D.; Cooper, A. «Survival and recovery of DNA from ancient teeth and bones». Journal of Archaeological Science, 38, 5, 2010, pàg. 956–964. DOI: 10.1016/j.jas.2010.11.010.
  11. Denice Higginsa, John Kaidonisa, Jeremy Austinb, Grant Townsenda, Helen Jamesa & Toby Hughes, Dentine and cementum as sources of nuclear DNA for use in human identification, Australian Journal of Forensic Sciences. Volume 43, Issue 4, 2011 at http://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/00450618.2011.583278#preview

Enllaços externs[modifica]

  1. Cementum, Max A. Listgarten, University of Pennsylvania and Temple University at http://www.dental.pitt.edu/informatics/periohistology/en/gu0501.htm
  2. Harvesting cementum from root surface: A new paradigm in the study of cementum and the cemento-dentinal junction, George Cherian, Journal of Academy of Advanced Dental Research, Vol 2; Issue 2: May 2011 at http://www.joaor.org/userfiles/Vol-2-Issue-2-May-Aug-2011/03George.pdf
  3. Survival and recovery of DNA from ancient teeth and bones at http://www.icb.ufmg.br/labs/lbem/pdf/AdlerJ_Archae_Sci_(2011)_38(5)_956-964.pdfPlantilla:Periodontology