Cementiri de la Magdalena
 | ||||
|---|---|---|---|---|
 | ||||
| Dades bàsiques | ||||
| Tipus | cementiri | |||
| Començament | 1720 | |||
| Ubicació | ||||
| Estat | França | |||
| Regió | Illa de França | |||
| Districte | districte de París | |||
| Ciutat | París | |||
| Districte municipal | 8è districte de París | |||
| ||||
 | ||||
El cementiri de la Magdalena (en francès cimetière de la Madeleine) és un cementiri parisenc (avui desaparegut) on van ser dipositats els cossos de les persones guillotinades a l'antiga plaça de la Revolució (actual plaça de la Concòrdia) al 8è districte:
Contingut
Llista de les personalitats inhumades[modifica]
- Lluís XVI (21 de gener de 1793). Les seves restes van ser traslladades a la basílica Saint-Denis el 21 de gener de 1814.
- Maria Antonieta (16 d'octubre de 1793). Les seves restes van ser traslladades a la basílica Saint-Denis el 21 de gener de 1814.
- Charlotte Corday (18 de juliol de 1793).
- Els vint-i-dos Girondins guillotinats el 10 de Brumari any II:
- Charles-Louis Antiboul
- Jacques Boilleau
- Jean-Baptiste Boyer-Fonfrède
- Jacques-Pierre Brissot
- Jean-Louis Carra
- Gaspard-Séverin Duchastel
- Jean-François Ducos
- Charles Éléonor Dufriche-Valazé
- Jean Duprat
- Claude Fauchet
- Jean-François Martin Gardien
- Armand Gensonné
- Jacques Lacaze
- Marc David Lasource
- Claude Romain Lauze de Perret
- Pierre Lehardy
- Benoît Lesterpt-Beauvais
- Jacques Pierre Agricol Mainvielle
- Charles-Alexis Brûlart, marquès de Sillery
- Pierre-Victurnien Vergniaud
- Louis-François-Sébastien Viger
- Madame Roland (8 novembre de 1793).
- La comtessa Jeanne du Barry (favorita de Lluís XV, morta el 8 de desembre de 1793).
- Olympe de Gouges (3 novembre de 1793).
- Els guardes suïssos morts al palais des Tuileries el 10 d'agost de 1792.
- Antoine Charles Augustin d'Allonville mort al palais des Tuileries el 10 d'agost de 1792.
- Antoine-Nicolas Collier, general Comte de la Marlière, condemnat a mort pel tribunal revolucionari el 26 de novembre de 1793 (6 Frimari any II).
El cementiri després de 1793[modifica]
Descloseaux, un veí del cementiri de la Magdalena, va comprar el tros de terra. Havent estat testimoni de les inhumacions que s'hi van fer, havia circumscrit l'indret exacte on descansaven els cossos i havia envoltat el quadrat d'un bedollar amb salzes ploraners i xiprers, amb la preocupació de salvaguardar les despulles de la parella reial i de les altres víctimes que hi eren inhumades.
Aquest cementiri fou desafectat el març de 1794.
La Capella expiatòria[modifica]
Avui, l'square Louis XVI, situada al vuitè districte de París, rue Pasquier. Durant la Restauració, Lluís XVIII féu erigir a l'emplaçament del cementiri de la Magdalena una capella expiatòria per Pierre-François-Léonard Fontaine.
Fonts[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cementiri de la Magdalena |
