Cementiri de la Magdalena

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Cementiri de la Magdalena
Dades bàsiques
Tipus cementiri
Ubicació
Estat França
Regió Illa de França
Ciutat París
Districte municipal 8è districte de París

48° 52′ 25″ N, 2° 19′ 22″ E / 48.87361111°N,2.32277778°E / 48.87361111; 2.32277778
Modifica dades a Wikidata

El cementiri de la Magdalena (en francès cimetière de la Madeleine) és un cementiri parisenc (avui desaparegut) on van ser dipositats els cossos de les persones guillotinades a l'antiga plaça de la Revolució (actual plaça de la Concòrdia) al 8è districte:

Llista de les personalitats inhumades[modifica]

  • Lluís XVI (21 de gener de 1793). Les seves restes van ser traslladades a la basílica Saint-Denis el 21 de gener de 1814.
  • Maria Antonieta (16 d'octubre de 1793). Les seves restes van ser traslladades a la basílica Saint-Denis el 21 de gener de 1814.
  • Charlotte Corday (18 de juliol de 1793).
  • Els vint-i-dos Girondins guillotinats el 10 de Brumari any II:
    • Charles-Louis Antiboul
    • Jacques Boilleau
    • Jean-Baptiste Boyer-Fonfrède
    • Jacques-Pierre Brissot
    • Jean-Louis Carra
    • Gaspard-Séverin Duchastel
    • Jean-François Ducos
    • Charles Éléonor Dufriche-Valazé
    • Jean Duprat
    • Claude Fauchet
    • Jean-François Martin Gardien
    • Armand Gensonné
    • Jacques Lacaze
    • Marc David Lasource
    • Claude Romain Lauze de Perret
    • Pierre Lehardy
    • Benoît Lesterpt-Beauvais
    • Jacques Pierre Agricol Mainvielle
    • Charles-Alexis Brûlart, marquès de Sillery
    • Pierre-Victurnien Vergniaud
    • Louis-François-Sébastien Viger
  • Madame Roland (8 novembre de 1793).
  • La comtessa Jeanne du Barry (favorita de Lluís XV, morta el 8 de desembre de 1793).
  • Olympe de Gouges (3 novembre de 1793).
  • Els guardes suïssos morts al palais des Tuileries el 10 d'agost de 1792.
  • Antoine Charles Augustin d'Allonville mort al palais des Tuileries el 10 d'agost de 1792.
  • Antoine-Nicolas Collier, general Comte de la Marlière, condemnat a mort pel tribunal revolucionari el 26 de novembre de 1793 (6 Frimari any II).

El cementiri després de 1793[modifica]

Descloseaux, un veí del cementiri de la Magdalena, va comprar el tros de terra. Havent estat testimoni de les inhumacions que s'hi van fer, havia circumscrit l'indret exacte on descansaven els cossos i havia envoltat el quadrat d'un bedollar amb salzes ploraners i xiprers, amb la preocupació de salvaguardar les despulles de la parella reial i de les altres víctimes que hi eren inhumades.

Aquest cementiri fou desafectat el març de 1794.

La Capella expiatòria[modifica]

Avui, l'square Louis XVI, situada al vuitè districte de París, rue Pasquier. Durant la Restauració, Lluís XVIII féu erigir a l'emplaçament del cementiri de la Magdalena una capella expiatòria per Pierre-François-Léonard Fontaine.

Fonts[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cementiri de la Magdalena Modifica l'enllaç a Wikidata