Cementiri visigòtic d'Estagell
 | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||||||
| Tipus | Cementiri | ||||||||
| Construcció | segle V  | ||||||||
| Construcció | Segles V-VI | ||||||||
| Característiques | |||||||||
| Estat d'ús | abandonat | ||||||||
| Localització geogràfica | |||||||||
| Entitat territorial administrativa | Estagell (Rosselló) | ||||||||
| Localització | Estagell (Rosselló) | ||||||||
| |||||||||
| MH | |||||||||
| Identificador | MH: PA00104022 | ||||||||
| |||||||||
El cementiri visigòtic d'Estagell és un agrupament de més de dues-centes tombes datades dels segles v i vi, que inclou elements visigòtics.
Està situat[1] en el poble rossellonès d'Estagell (Catalunya del Nord), al sud-oest del nucli urbà, en un indret anomenat Les Tombes, al sud-est de la Ruta de Montner, al nord-oest del carrer d'Edmond Michelet i al nord-est del Còrrec del Llinars.
És classificat com a monument històric des del 2005.[2] Les tombes són formades per cinc lloses d'esquist soterrades, sovint amb una altra llosa monolítica que fa de coberta. Els aixovars trobats són pobres, sense riquesa ni armes, però interessant per a l'estudi de la població rural de la Narbonesa en aquella època. Presenta moltes semblances amb els cementiris contemporanis de la península Ibèrica.
Bibliografia[modifica]
- Lantier, Raymond «Le cimetière wisigothique d' Estagel». Gallia, 1 fascicule 1, 1943, pàg. 153-188. DOI: 10.3406/galia.1943.1954 [Consulta: 9 gener 2014].
- Lantier, Raymond «Nouvelles fouilles dans le cimetière wisigothique d'Estagel (Pyrénées-Orientales)». Comptes rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 91e année,, 1, 1947, pàg. 226-235. DOI: 10.3406/crai.1947.78087 [Consulta: 9 gener 2014].
- Lantier, Raymond «Fouilles dans le cimetière wisigothique d'Estagel (Pyrénées-Orientales)». Comptes rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 92e année,, 2, 1948, pàg. 154-163. DOI: 10.3406/crai.1948.78237 [Consulta: 9 gener 2014].
- Lantier, Raymond «Le cimetière wisigothique d'Estagel (Pyrénées-Orientales) [Fouilles en 1946, 1947 et 1948]». Gallia, 1949, pàg. 55-80. DOI: 10.3406/galia.1949.2117 [Consulta: 9 gener 2014].
Referències[modifica]
- ↑ Lloc on es va trobar el Cementiri visigòtic d'Estagell en els ortofotomapes de l'IGN
- ↑ Referència n. PA00104022, a la base de dades Mérimée, del Ministeri de Cultura francès.