Teatre Sant Vicenç

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Centre Parroquial de Sant Vicenç)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióTeatre Sant Vicenç
Teatre Sant Vicenç.JPG
Dades base
Tipus entitat teatre
Organització i govern
Seu central 

Twitter TeatreSVicenc
Modifica dades a Wikidata

El Teatre Sant Vicenç, també conegut com el Centre Parroquial Sant Vicenç, és un teatre ubicat al barri de la Creu Alta de Sabadell, vinculat a la parròquia annexa, l'Església de Sant Vicenç. El teatre actua com a vertebrador de l'activitat de l'entitat sense ànim de lucre que el gestiona.[1] El Grup de Teatre prepara una temporada teatral amb unes 6 o 7 obres anuals a càrrec del mateix elenc.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

L'embrió del Centre Parroquial Sant Vicenç es troba en l'Associació de Lluïsos de Sant Vicenç de Sabadell, constituïda l'11 de setembre de 1922, impulsada per Mn. Jaume Farré, que aleshores era el vicari de la parròquia, amb la voluntat d'agrupar la joventut del barri. Durant els anys trenta va créixer i es va consolidar i l'any 1935 tenia 150 socis i diverses seccions a part del teatre, com ara un equip de futbol i una secció d'excursionisme. La guerra civil va comportar la fi de l'entitat.[1]

Després de la guerra, les activitats teatrals no es van reiniciar fins a la temporada 1942-1943, quan Mn. Josep de Plandolit fou nomenat nou rector de la parròquia, i quan van tornar molts dels joves (antics membres dels Lluïsos) que estaven encara mobilitzats a l'exèrcit. Es va acabar d'adequar un nou local per fer-hi representacions i així els primers Pastorets del barri després de la guerra es van estrenar per Nadal del 1942. La versió que es va preparar fou l'Estel de Natzaret, ja que el nou rector era mataroní i en aquella ciutat estava molt arrelada la representació d'aquesta versió dels Pastorets. A partir de 1944, el grup es va constituir com a Centre Parroquial de Sant Vicenç de Jonqueres. Al llarg dels anys quaranta, l'activitat fou escassa, probablement i no fou fins pel Nadal de 1947-1948, amb la incorporació d'un nou grup de joves, que es va establir una programació amb certa continuïtat.[1]

La dècada dels cinquanta vindrà marcada per un nou trasllat, aquesta vegada sembla que definitiu. L'antiga sala, que no era de l'entitat, i sobretot l'escenari, havien quedat petits per les actuacions de l'entitat. D'aquesta manera, amb l'empenta de Mn. Josep i de la majoria de membres del Centre es va poder construir l'actual seu de l'entitat. I així l'1 de gener de 1955 es va estrenar Els pastorets al nou teatre. Des d'aleshores i fins a la temporada 1965-1966, es van fer representacions de teatre cada setmana al llarg de les diverses temporades. Tres directors, Modest Arnau, Daniel Balañà i Frederic Oller, van anar alternant en la tasca directiva. D'aquells anys destaquen muntatges que van tenir força èxit i ressò, com Jesús de Natzaret, La passió d'Àngel Guimerà o el Carrousel de fantasia, un estil de revista que alternava escenes còmiques i musicals, fins i tot es va arribar a representar alguna sarsuela com Luisa Fernanda i Cançó d'Amor i de Guerra. Durant aquests anys van anar alternant per Nadal les representacions dEls pastorets en les versions de Josep Maria Folch i Torres i de lEstel de Natzaret. A partir de la temporada 1964-1965 es va iniciar una davallada de l'activitat. El 1966 es va tancar el Centre, per la manca d'entusiasme entre els actors i directors i per una davallada de públic. [1]

No serà fins per Nadal de 1970 que es va tornar a obrir el Centre. L'artífex fou Antoni Garcia, que va preparar Els pastorets amb un grup de jovent, molts d'ells fills dels antics actors del Centre. A partir d'aleshores es va reiniciar l'activitat teatral i a poc a poc amb un nou jovent es va anar consolidant novament al llarg de la dècada dels setanta. A més de la vessant teatral, es van iniciar altres seccions dins del Centre com ping-pong, esplai, excursionisme, activitats per al jovent, un butlletí El Tallaret i diversos grups de música. Per tal de recollir tota aquesta activitat el 1974 es va ampliar el Centre amb la construcció de diverses sales polivalents. Els anys setanta i vuitanta es van caracteritzar per una combinació entre teatre i una intensa activitat social. D'altra banda, es va recuperar la tradició del teatre musical amb els Carrousel de Fantasia i durant aquests anys el teatre es va especialitzar en aquest tipus de teatre, amb obres com: Musical-74, El Retaule del Flautista, Dispara Flanaghan, Tevye el jueu, El Duc Meu Meu i Oliver, el noi de l'orfenat. [1]

A finals dels anys vuitanta es va crear el Taller de Teatre per a infants. A partir de la secció infantil, es va voler consolidar un grup que mantingués els nens i nenes del Centre actius. Així es va crear el Taller, que primer amb monitors que eren els mateixos actors i fet d'una manera espontània es va anar consolidant, fins a l'any 2000, quan va celebrar el seu 10è aniversari amb la representació de l'obra Retalls. L'any 2005 es va commemorar el Cinquantenari de la construcció de l'actual seu del grup. A part de diversos actes de tot tipus, es va preparar el recull: Les Nostres Cançons, que consistia en un espectacle format per un seguit de números musicals de les obres representades durant aquests 50 anys de teatre. Tot l'espectacle va ser coordinat per Toni Ten. Actualment, el Centre Sant Vicenç és una de les entitats culturals i socials més dinàmiques de Sabadell amb més d'un miler de socis. Però, a més de la vessant de formació humana i social, és també un planter d'actors i actrius del nostre país, com ara Mariona Ribas, Marc Balaguer i Xavi Duch, entre d'altres.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Qui som». Teatre Sant Vicenç. [Consulta: 14 novembre 2014].
  2. Directori. «Grup de Teatre del Centre Parroquial de Sant Vicenç». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 14 novembre 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]