Centre d’Interpretació de la Cultura de la Pansa
| ||||
| Tipus | Museu i centre d'interpretació  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Ròtova (la Safor) | |||
| Localització | Urbanizació Serreta de la Minyana, 95, 46725 Ròtova | |||
| ||||
| Lloc web | cip.rotova.es… | |||
El Centre d’Interpretació de la Cultura de la Pansa (CIP) a Ròtova és un centre preparat per treballar, reflexionar i mostrar com es treballava la transformació del raïm en pansa i per entendre com ha evolucionat la societat d’aquesta cultura.[1]
El Centre d'Interpretació[modifica]
Ocupa l’edifici del riurau del Roig o la Rogeta, remodelat i està situat a l’oest de Ròtova a la urbanització Serreta de la Minyana. Al CIP es pot observar el procés de transformació i elaboració de la pansa, als usos rurals d’abans, a les costums socials associades als treballs de l’agricultura i a la important economia agrocomercial sorgida de la producció de la pansa.[2] Compta amb una col·lecció de ferramentes i utensilis antics que s’utilitzaven per elaborar la pansa així com panels informatius. Es mostra des de quan s’asseca el raïm al País Valencià i l’extensió territorial d’esta pràctica; les diferents maneres d’assecar el raïm moscatell; l’elaboració tradicional de la pansa i les ferramentes que s’hi empren; també el procés, pas a pas, des de la preparació del lleixiu, el fornal i la caldera, fins l’emmagatzemament; l’arquitectura de la pansa: el riurau. Finalment es una aproximació a l’època daurada de la pansa.[3]
El Riurau del Roig[modifica]
.png)
L’antic Riurau del Roig on s’ubica el Centre d’Interpretació de la Pansa, és un edifici de gran senzilla arquitectònica edificat en funció de l’activitat agroindustrial d’assecament del raïm per a la producció de la pansa. Les vuit arcades que miren al sud, ara tancades, tenien la funció de permetre l'assecat de la pansa penjada airejant-la i protegint-la al mateix temps de la pluja. La part originalment tancada de l’edifici era emprada com a espai d’habitatge i per guardar les eines del treball agrícola i comercial derivades d’aquesta activitat. L’edifici és de planta rectangular amb un mur de càrrega central que separa la part tancada destinada a la vivenda, del riurau obert amb 11 arcs de mig punt on es guardava la pansa.Cal destacar que els arcs que miren al sud són més estrets del que habitualment solen donar-se als riuraus, motiu pel qual no devien passar els canyissos a través d’estos; és probable que s’utilitzaren els ulls laterals per entrar-ne i traure’n.[4] El tipus de material emprat en la fàbrica combina la maçoneria per als murs de càrrega, amb la rajola massissa per a les cantoneres i els ulls del riurau. El tipus de coberta és a dues vessants amb teula moresca descansant damunt canyís. La part davantera del riurau està ocupada pel sequer o l’era on s’empilaven els canyissos. El fornal on s’escaldava la pansa s’ha construït de nou al reformar l’edifici com a centre d'interpretació de la pansa.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «El centre d’interpretació – Centre d'Interpretació "La Cultura de la Pansa"». [Consulta: 25 juny 2024].
- ↑ ValenciaBonita. «El Museu de la Pansa de Ròtova, un riurau convertido en un museo sobre la cultura de la pansa» (en castellà), 11-05-2022. [Consulta: 25 juny 2024].
- ↑ ExperiencesValencia. «Descubre el encanto del Museu de la Pansa en Ròtova, Valencia: historia y tradición» (en espanyol europeu), 11-04-2024. [Consulta: 25 juny 2024].
- ↑ «Patrimoni - ROTOVA». [Consulta: 25 juny 2024].
Bibliografia[modifica]
- Soler Molina, Abel; Jordà Pla, Rafael. Ròtova geografia, història i patrimoni. Ròtova: Ajuntament de Ròtova, 2007. ISBN 978-84-606-4150-6.
- Tortosa, Paco. Ròtova. Itineraris pel patrimoni cultural, ambiental i paisatgístic. Ròtova: Ajuntament de Ròtova, 2007. ISBN 84-921645-7-3.