Centre de recuperació de fauna

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióCentre de recuperació de fauna
Dades
Tipusprocés d'enginyeria Modifica el valor a Wikidata
Format per

Un centre de recuperació de fauna o centre de fauna és un lloc on s'atenen animals silvestres ferits, malalts o orfes per tal de tractar-los, rehabilitar-los i alliberar-los a la natura.[1]

Història[modifica]

El concepte té el seu origen en una conducta antiga de moltes persones que recollien animals ferits i els cuidaven a casa fins a poder assegurar la seva tornada a la natura. Això no obstant, els primers centres de recuperació no apareixen fins als anys 1980 a la Península Ibèrica, promoguts per grups conservacionistes.

Funcions[modifica]

El principal objectiu és proporcionar menjar, allotjament i atenció mèdica als animals salvatges per tornar-los a la natura. Bona part dels ingressos als centres de fauna són conseqüència de l'activitat humana, de manera directa o indirecta. Les causes principals són els accidents de trànsit i col·lisions, intoxicacions (esquers enverinats, abocaments), col·lisions amb línies elèctriques,trets i trampes.[2][3] A més, les tasques que desenvolupen aquests centres abasta altres feines:[4]

Incubadora d'una àrea de neonatologia d'un centre de fauna

Ingrés i tractament als centres de fauna[modifica]

La rehabilitació comença quan l'animal és trobat i s'avisa a una autoritat competent o centre col·laborador[5][6] perquè el traslladi a un centre de fauna o s'avisa directament al personal d'un centre.[7] L'animal és examinat per valorar la seva situació i les possibilitats d'èxit de la rehabilitació.

Si es decideix que pot recuperar-se per ser retornat a la natura, l'animal rebrà el tractament veterinari pertinent complementat amb l'ús de fàrmacs, mètodes diagnòstics (anàlisis de laboratori i tècniques d'imatge) o cirurgia. Quan no és possible aconseguir la total recuperació, s'avalua el valor genètic de l'individu per entrar en programes de cria en captivitat i les seves possibilitats de cara a incloure'l en les activitats d'educació ambiental amb els visitants del centre.

En tot moment es té en compte la qualitat de vida que s'ofereix a l'animal i el patiment que li suposen les lesions que presenta, podent-se optar per eutanasiar aquells exemplars que no compleixin les condicions fixades en el protocol del centre.

Centes de fauna
neteja i preparació per a l'alliberament

El retorn a la natura de la fauna recuperada acostuma a coincidir amb l'organització d'activitats educatives per sensibilitzar la població. Les tasques de rehabilitació dels animals ferits acaben, generalment, amb un seguiment de l'animal alliberat per controlar l'eficàcia del tractament i l'adaptació de l'èxemplar al medi natural.[8][9]

Formació i voluntariat[modifica]

Els centres de fauna són punts de voluntariat i formadors en pràctiques relacionades amb la conservació de la natura (principalment alumnat de cicles formatius i de universitats).

Així mateix, es pot col·laborar amb els centres de fauna fem voluntariat, de manera que la ciutadania amb ganes de col·laborar, pugui fer-ho. Aquests voluntaris ajudaran els treballadors dels centre en diferents tasques: preparació i alimentació dels animals, neteja d'instal·lacions, tractament d'exemplars, arxiu de dades, etc. per tal que el voluntaritat conegui i pugui realitzar les diferents tasques que es porten a terme al centre amb la finalitat que, amb el temps, pugui adquirir un bon coneixement de tot el que representa la recuperació de la fauna. Atès que es tracta de centres hospitalaris, que les feines dels voluntaris han de ser supervisades per algun treballador del centre i que es treballa amb animals salvatges que s'estressen amb facilitat, el nombre de voluntaris presents al centre de forma simultània pot ser limitat.[4][10][11]

Legislació[modifica]

En la majoria de països d'Europa i Amèrica, està prohibida la tinença i possessió de fauna salvatge sense el corresponent permís. Vulnerar aquesta norma no només posa en perill la salut i el benestar de l'animal, sinó que és un risc per a la salut de la pròpia persona, la de la seva família o la de les seves mascotes, i fins i tot pot ser considerat un risc per a la salut pública. A més del dany físic que pot provocar un animal salvatge, pot també contagiar múltiples malalties relativament controlades en la nostra societat, com la tuberculosi o la ràbia.[12]

Servei públic[modifica]

Des que els centres van passar a estar directament o indirectament sota el control governamental, s'han convertit en llocs als quals la gent pot acudir en cas de problemes relacionats amb la fauna silvestre.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «NWRA - Wildlife Rehabilitation Defined», 19-11-2009. Arxivat de l'original el 2009-11-19. [Consulta: 19 gener 2018].
  2. «Un aligot ferit amb 22 perdigons ingressa al Centre de Fauna dels Aiguamolls». Empordà, 12-01-2018.
  3. «Alliberen una àliga daurada a l'Espai Natural Protegit dels Secans de Mas de Melons-Alfés». La Vanguardia, 27-07-2016.
  4. 4,0 4,1 «Els Centres: funcions i memòries anuals». Centres de fauna salvatge i animals salvatges ferits. Generalitat de Catalunya, 30-08-2017. [Consulta: 19 gener 2018].
  5. «Centres de fauna salvatge col·laboradors». Generalitat de Catalunya, 28-06-2017. [Consulta: 19 gener 2018].
  6. «Centres autoritzats per allotjar fauna protegida irrecuperable». Generalitat de Catalunya, 20-07-2017. Arxivat de l'original el 2018-01-20. [Consulta: 19 gener 2018].
  7. «Preguntes freqüents: Fauna i animals de companyia». Generalitat de Catalunya, 27-11-2017. Arxivat de l'original el 2018-01-19. [Consulta: 19 gener 2018].
  8. «What is Wildlife Rehabilitation? - National Wildlife Rehabilitators Association». [Consulta: 19 gener 2018].
  9. GREFA. «Rehabilitación y liberación de fauna salvaje» (en castellà). [Consulta: 19 gener 2018].
  10. «Sé voluntario en nuestros Centros». Comunidad Inti Wara Yassi.
  11. GREFA. «Quiero ser voluntario» (en castellà). [Consulta: 19 gener 2018].
  12. «Wild Animals As Pets?», 28-10-2009. Arxivat de l'original el 2009-10-28. [Consulta: 19 gener 2018].