Vés al contingut

Cercle meridià

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Il·lustració d'un cercle meridià de començaments del segle xx.

El cercle meridià, també anomenat telescopi meridià, és un instrument per a la mesura des trànsit d'un objecte celeste consistent en un gran telescopi refractor, que pot girar lliurement al voltant d'un eix horitzontal col·locat en la direcció Est-Oest, de tal manera que l'ullera es mogui descrivint el meridià local.

Permet determinar amb precisió el moment del pas dels astres pel meridià local, i deduir la seva ascensió recta, coneixent la diferència de temps entre el pas del meridià principal i el pas de l'astre pel meridià local. També serveix per determinar la declinació dels astres.[1]

Història

[modifica]

L'astrònom danès Ole Rømer (1644-1710) va ser qui va imaginar i va construir el cercle meridià. Se li va ocórrer com a conseqüència d'observar les dificultats per fer moure en el pla del meridià la lent d'una càmera de cercle mural, és a dir, una lent equilibrada sobre un eix molt curt i obligada a moure's contínuament sobre un limbe fabricat de forma imperfecta.

Equipament

[modifica]

L'equipament sempre inclou un rellotge sideri. Perquè les observacions siguin exactes, l'instrument ha de satisfer tres condicions:[1]

  • L'eix de rotació ha de ser horitzontal.
  • L'eix òptic ha de ser perpendicular a l'eix de rotació
  • El pla vertical descrit per l'eix òptic ha de coincidir amb el meridià.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Astronomía de posición – Posiciones Estelares. Catálogos y Efemérides. Instrumentación Astrométrica. Sistemas Satelitales de Posicionamiento Global. Dep. de Geofísica y Astronomía. Facultad de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales. UNSJ Dr. Ricardo César Podestá [1] Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.

Enllaços externs

[modifica]