Cesarolita
 Cesarolita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Pb(Mn4+)₃O₆(OH)₂ |
| Epònim | Giuseppe Raimondo de Cesàro |
| Localitat tipus | Mina Sidi Amor ben Salem, Dipòsit Pb-Zn Slata, Tajerouine, Kef, Tunísia |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.FG.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.FG.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/D.08 |
| Dana | 7.6.1.1 |
| Heys | 7.11.27 |
| Propietats | |
| Color | gris acer |
| Duresa | 4,5 |
| Lluïssor | submetàl·lica, mat |
| Densitat | 5,29 g/cm³ (mesurada); |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Csà |
| Referències | [1] |
La cesarolita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom en honor de Giuseppe Raimondo Pio Cesàro (Nàpols, Itàlia, 7 de setembre de 1849 - Comblain-au-Pont, Bèlgica, 20 de juny de 1939), professor de mineralogia i cristal·lografia de la Universitat de Lieja.
Característiques[modifica]
La cesarolita és un òxid de fórmula química Pb(Mn4+)₃O₆(OH)₂. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5. Químicament es troba relacionada amb la coronadita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cesarolita pertany a «04.FG - Hidròxids (sense V o U), amb OH, sense H₂O; sense classificar» juntament amb els següents minerals: janggunita i kimrobinsonita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la mina Sidi Amor ben Salem, situada al dipòsit de plom i zinc de Slata, a la localitat de Tajerouine (Tunísia). Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Alforja, situada a la localitat homònima del Baix Camp (Tarragona, Catalunya).[2]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cesarolita |
- ↑ «Cesàrolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ Abella i Creus, Joan «Plumboagardite, green anglesite and other minerals from the Alforja mine, Alforja, Tarragona, Catalunya». Mineral Up, 2, 2018 [Consulta: 13 gener 2024].