Cha'palaachi
Aparença
| Tipus | llengua i llengua viva |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 10.000 |
| Autòcton de | Província d'Esmeraldas |
| Estat | Equador |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud llengües barbacoanes Cayapa-Colorado (en) | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
| Codis | |
| ISO 639-3 | cbi |
| Glottolog | chac1249 |
| Ethnologue | cbi |
| UNESCO | 581 |
| IETF | cbi |
| Endangered languages | 2187 |
El cha'palaachi o cayapa és un llengua indígena parlada per un número significatiu de cayapes del nord-oest de l'Equador.[1] Aquesta llengua forma part de la família barbacoana. En general els cayapes o chachis parlen també castellà.
Fonologia
[modifica]L'inventari consonàntic del cha'palaachi està format per:[2][3]
| Bilabial | Alveolar | Palatal | Velar | Glotal | ||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusiva | sorda | p | t | ty | k | ʔ |
| sonora | b | d | dy | g | ||
| Africada | ¢ | č | ||||
| Fricativa | sorda | f | s | š | x | |
| sonora | β | |||||
| Nasal | m | n | ny | |||
| Líquida | l | ly | ||||
| Semivocal | w | y | ||||
Per als textos en cha'palaachi s'usa un alfabet llatí, que inclou diversos dígrafs entre ells: A, AA, B, C, CH, D, DY, E, EE, F, G, GU, HU, I, II, J, L, LL, M, N, Ñ, P, QU, R, S, SH, T, TS, TY, O, UU, V, I i ' Les vocals repetides s'empren per transcriure les vocals llargues.
Gramàtica
[modifica]El cha'palaachi té un caràcter essencialment aglutinant i l'ordre bàsic és Subjecte Objecte Verb.
Referències
[modifica]- ↑ Adelaar, 2004, p. 144.
- ↑ Floyd, Simeon. «Other-initiated repair in Cha'palaa». DeGruyter. Open Linguistics, 09-06-2015.
- ↑ Floyd, Simeon. «Four Types of Reduplication in the Cha'palaa Language of Ecuador». Voort-Goodwin.
Bibliografia
[modifica]- Adelaar, Willem. «2. The Chibcha Sphere». A: The Languages of the Andes. Cambridge University Press, 2004, p. 141-55. ISBN 978-0-521-36275-7.