Chantal Chawaf
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 novembre 1943 (80 anys) París |
| Dades personals | |
| Formació | Escola del Louvre |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, assagista, dramaturga |
 | |
Chantal Chawaf (París, 15 de novembre del 1943) és una assagista, escriptora, dramaturga i feminista francesa.
Biografia[modifica]
Chawaf nasqué a París durant la Segona Guerra Mundial. Va estudiar art i literatura en l'École du Louvre, i després es va casar i visqué set anys a Damasc, on va tenir dos fills. També viatjà i va viure alguns anys a Europa i a Amèrica del Nord.
El 1974, publica el seu primer llibre en les Editions des Femmes, creada per activistes del Moviment d'Alliberament de les Dones (FML), al voltant de la feminista francesa Antoinette Fouque:[1] Retable, la rêverie, en què critica l'"escriptura femenina" que van desenvolupar Hélène Cixous, Catherine Clément, Julia Kristeva i Luce Irigaray.[2] Altres textos clau de Chawaf són:
- Cercoeur (1975)
- Maternité (1979)
En la seua obra, Chawaf explora la relació mare-filla i intenta adonar-se del potencial dels mots per a alliberar l'inconscient femení, "desintel·lectualitzar" el cos i donar veu a l'experiència interior.[3][4]
L'obra de la darrera dècada de Chantal Chawaf sobre el naixement i la vida condueix a una crítica de la societat contemporània (Melusine des détritus).[5][6]
Ha viatjat sovint als Estats Units, on la seua obra ha estat traduïda i estudiada.[7] També va publicar en una editorial de París, del 2000 al 2010.
Bibliografia[modifica]
- Retable. La rêverie, 1974, 165 p. Editions des Femmes
- Cercœur, 1975, 123 p. Mercure de France
- Chair chaude (teatre, assaig), 1976, 82 p. Mercure de France
- Blé de semences, 1976, 121 p. Mercure de France
- Le Soleil et la Terre, 1977, Editions Jean-Jacques Pauvert
- Rougeâtre, 1978, Editions Jean-Jacques Pauvert
- Maternité, 1979, Editions Stock
- Landes, 1980, 312 p. Editions Stock, ISBN 2234109949, ISBN 9782234109940
- Crépusculaires, 1981, Editions Ramsay
- Els Surfaces de l'orage, 1982, Editions Ramsay
- La Vallée incarnate, 1984, Editions Flammarion
- Elwina, le roman fée, 1985, 188 p. Editions Flammarion, ISBN 2080648373, ISBN 9782080648372
- Fées de toujours (amb Jinane Chawaf), 1987, Editions Plon
- L'intérieur des heures, 1987, 338 p. Editions des Femmes, ISBN 272100350X, ISBN 9782721003508
- Rédemption, 1988, Editions Flammarion
- L'écaircie, 1990, 146 p. Editions Flammarion, ISBN 208066297X, ISBN 9782080662972
- Vers la lumière, 1994, Editions des Femmes
- Le Manteau noir, 1998, Editions Flammarion, republicat com Je suis née, 2010, Editions des Femmes
- Issa, 1999, Editions Flammarion
- Amb el pseudònim Marie de la Montluel: Mélusine des détritus, 2002, Editions du Rocher
- L'Ombre, 2004, Editions du Rocher
- La Sanction, 2004, 123 p. Editions des Femmes, ISBN 2721004921, ISBN 9782721004925
- Sabre noir, 2005, Editions du Rocher
- Infra-monde, 2005, Editions des Femmes
- Els Obscures, 2008, 195 p. Editions des Femmes, ISBN 2721005898, ISBN 9782721005892
- Je suis née, 2010, Editions des Femmes, augmentat i republicat a partir de Le Manteau noir
- Syria, le désert d'une passion, 2012, Editions Ixcea
- Délivrance brisée, 2013, Éditions de la Gran Ourse
- Ne quitte pas els vivants, 2015, Éditions des Femmes -Antoinette Fouqué
- L'inconnue du désir, 2017, Éditions de la Gran Ourse
Escrits de no-ficció[modifica]
- Le corps et le verbe, la langue en sens inverse (assaig), 1992, Presses de la Renaissance
- L'Erotique des mots, amb Régine Deforges, 2004, Editions du Rocher
- L'identité inachevée, amb Adonis, 2004, Editions du Rocher
Texts traduïts[modifica]
- Redemption, va traduir Monique F. Nagem, 1992, Dalkey Arxive Press
- Mother Love, Mother Earth, va traduir M. F. Nagem, 1993, 111 p. Garland Publishing ISBN 0824043995, ISBN 9780824043995
- Warmth: a bloodsong in "Plays by French and Francophone Women"; va traduir C.P. Makward i J.G. Miller, 1994, University of Michigan Press: 233-246
- Fées de Toujours, amb Jinane Chawaf; va traduir a l'àrab Sami Esber, 2000, Ministère de Culture de Syrie, Damasc
Referències[modifica]
- ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 30 de setembre de 2009. [Consulta: 9 gener 2010].
- ↑ Bosshard, Marianne, "Chantal Chawaf", Collection Monographique, Editions Rodopi (1999),
- ↑ Kay, Sarah, Cave Terence, Bowie Malcolm «" Short History of French Literature"» (en anglés). Oxford University Press, 2006, pàg. 290.
- ↑ «Chantal Chawaf: écrire à ses risques et périls (entretien)1» (en francès). JHU muse.
- ↑ Ueltschi, Karin «Écriture et réécriture du merveilleux féerique. Autour de Mélusine, éd. Matthew Morris et Jean-Jacques Vincensini» (en francès). Cahiers de recherches médiévales et humanistes. Journal of medieval and humanistic studies, 07-07-2013. Arxivat de l'original el 2017-06-09. ISSN: 2115-6360 [Consulta: 4 juny 2023].
- ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 9 de maig de 2010. [Consulta: 9 gener 2010].
- ↑ «French Department. Course HandBook» (en anglés). Wellesley Edu, 2013.
Bibliografia addicional[modifica]
- Marianne Bosshard, Chantal Chawaf (Rodopi, 1999)
- Rodgers, Catherine,Gender in Modern France: Society in Transition - edita Malcolm Cook, Grace Davie (Routledge, 1999)
- Monique Saigal, Ecriture: Lien De Mere a Fille Chez Jeanne Hyvrard, Chantal Chawaf Et Annie Ernaux (Rodopi, 2000)
- Robson, Kathryn, "The female vampire: Chantal Chawaf's melancholic Autofiction" in "Women's writing in contemporary France: New Writers, New Literatures in the 1990", dirigeix Rye, Gill & Worton, Michael; (Manchester University Press, 2002)
- Coward, David, History of French Literature: From Chanson de Geste to Cinema (Blackwell Publishing, 2003)
- Vicki Mistacco, Les Femmes et la tradition littéraire- 2eme partie, Yale University, 2006
- Frédérique Chevillot and Anna Norris, Des Femmes écrivent la guerre, Editions complicité, 2007
- Collectif, Génération MLF 1968-2008, Ed. des Femmes - Antoinette Fouque, 2008
- Jonathan Krell, "Mélusine des Détritus ou els cris de la terre", in "Ecriture et réécriture du merveilleux féerique", dirigeix Matthew Morris i Jean-Jacques Vincensini, Classiques Garnier, Paris (2012)