Charles Louis Maucourt

Charles Louis Maucourt
Biografia
Naixement	c. 1760 ; Brunsvic (Alemanya)
Mort	1825 (64/65 anys)
Activitat
Ocupació	violinista, compositor, mestre de capella
Professors	Carl August Pesch (en)
Instrument	Violí

Charles Louis Maucourt (Brunsvic, c. 1760 - 1825), segons altres fonts Louis Charles Maucourt, fou un professor de música alemany, violinista, compositor i director de la Braunschweiger Hofkapelle, descendent d'immigrants francesos.

Biografia

Maucourt era fill del pintor Charles Maucourt, que havia fugit a Alemanya com a anomenat "refugiat", seguidor de la fe protestant, i s'havia establert a Braunschweig.^[1] Aquí el nen va rebre formació musical de Carl August Pesch, qui li va ensenyar a tocar el violí. Altres fonts afirmen que Maucourt va néixer a París i va ser tutoritzat pel seu pare, que es diu que era músic i no pintor.^[2]

Ja l'any 1780, als 20 anys, era conegut com un virtuós d'aquest instrument a Alemanya. Va aprendre a compondre de manera autodidacta. Després d'editar una sèrie de duos i trios per a violí, va viatjar per Alemanya. A Braunschweig va ocupar, per primer cop, el càrrec de músic de la cort l'any 1784 i aviat es va convertir en el concertino ducal. Com a tal, va crear concerts, sonates i solos per a violí, la majoria dels quals van ser impresos per Johann André a Offenbach. Després de la dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic el 1806, es va retirar. Com que amb la pensió no en tenia prou per a viure, i els estudiants es mantenien allunyats, el 1810 va ocupar un càrrec de músic a la capella reial de Jérôme Bonaparte a Kassel.^[3]

Aquest càrrec no era permanent, així que va tornar a Braunschweig el 1813. Per raons d'edat, no va aconseguir feina a la capella de nova fundació i en canvi va donar lliçons i va compondre altres peces des del 1812 fins al 1813, entre elles un quartet de corda i un trio de violins.^[1] Entre els seus estudiants coneguts hi havia Joachim Nicolas Eggert i Louis Spohr.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Maucourt, Louis Charles. a: Gustav Schilling: Encyclopädie der gesammten musikalischen Wissenschaften, oder Universal-Lexicon der Tonkunst. Volum 4, editorial F. H. Köhler, Stuttgart 1837, pàg. 603 (books.google.com).
↑ Wilhelm Joseph von Wasielewski. «III. Frankreich und die Niederlande. – 2. Das französische Violinspiel bis zur Begründung der Pariser Schule». A: Die Violine und ihre Meister. 6a ampliada. Leipzig: Breitkopf & Härtel, 1920, p. 364. «Era fill d'un músic i va néixer a París cap al 1760. Al principi el seu pare va dirigir els seus estudis musicals, després va gaudir de les lliçons d'un tal Harranc. Després de debutar com a solista al Concert spirituel l'any 1778, va emprendre un viatge a l'estranger. El 1784 va ser contractat com a mestre de concert a l'orquestra de la cort de Braunschweig. […] El 1813, un problema de salut l'obliga a abstenir-se de qualsevol activitat artística i a retirar-se a la vida privada.»
↑ August Gathy. Maucourt (Louis Charles) (en alemany). Hamburg: Niemeyer, 1840, p. 296 (Musikalisches Conversations-Lexikon. Encyklopädie der gesammten Musik-Wissenschaft für Künstler, Kunstfreunde und Gebildete).

Obres (selecció)

Six Sonates en trio pour deux violons et une basse. (1746, gallica.bnf.fr)
Concert pour un Violon principal accompagné de deux Clarinettes, deux Fluttes et deux Cors de Chaße deux Violons, Alte et Baße.
Concert pour le violon accompagné de plusieurs instrumens : oeuvre III. Braunschweig (amb dedicatòria "à son Excellence Monsieur le Comte de Westphalen Grand Croix de l’Ordre de St. Joseph et Ministre d’Etat de S.M. l’Empereur.")
Trio Brilliant pour violon, alto & violoncelle. Johann André, Offenbach s/M (Partitura musical núm. 2963, cap a 1810/11, reader.digitale-sammlungen.de).

Bibliografia

Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 33, pàg. 1175 (ISBN 84-239-4533-2)
Gustav Schilling «Maucourt, Louis Charles». Encyclopädie der gesammten musikalischen Wissenschaften oder Universal-Lexicon der Tonkunst. Franz Heinrich Köhler [Stuttgart], volum 4: Irregulärer Durchgang bis Morin., 1837, pàg. 603.
Gustav Schilling «Maucourt, Louis Charles». Musikalisches Conversations-Handlexikon, enthaltend die vollständigste Erklärung aller musikalischen Realien, wie zugleich die Biographien aller… Componisten, Virtuosen… [Augsburg], volum 2: L–Z, 2a edició, 1844, pàg. 97. «Er starb vor ungefähr 15 Jahren»
Antoine Vidal. Les instruments à archet : les feseurs, les joueurs d’instrument, leur histoire dur le continent européen, suivi d’un Catalogue général de la musique de chambre (en francès). J. Claye, 1876, p. 304.
Carsten Niemann: Musikerpersönlichkeiten Braunschweigs vor 1800. a: Symposium Braunschweig 2007 – Die Lehr- und frühen Meisterjahre des Komponisten, Geigers, Dirigenten und Musikpädagogen Louis Spohr in Braunschweig. Braunschweig 2014, pàgs. 36–37 (braunschweig.de PDF).

[Schilling-1] 1,0 ^1,1 Maucourt, Louis Charles. a: Gustav Schilling: Encyclopädie der gesammten musikalischen Wissenschaften, oder Universal-Lexicon der Tonkunst. Volum 4, editorial F. H. Köhler, Stuttgart 1837, pàg. 603 (books.google.com).

[2] Wilhelm Joseph von Wasielewski. «III. Frankreich und die Niederlande. – 2. Das französische Violinspiel bis zur Begründung der Pariser Schule». A: Die Violine und ihre Meister. 6a ampliada. Leipzig: Breitkopf & Härtel, 1920, p. 364. «Era fill d'un músic i va néixer a París cap al 1760. Al principi el seu pare va dirigir els seus estudis musicals, després va gaudir de les lliçons d'un tal Harranc. Després de debutar com a solista al Concert spirituel l'any 1778, va emprendre un viatge a l'estranger. El 1784 va ser contractat com a mestre de concert a l'orquestra de la cort de Braunschweig. […] El 1813, un problema de salut l'obliga a abstenir-se de qualsevol activitat artística i a retirar-se a la vida privada.»

[3] August Gathy. Maucourt (Louis Charles) (en alemany). Hamburg: Niemeyer, 1840, p. 296 (Musikalisches Conversations-Lexikon. Encyklopädie der gesammten Musik-Wissenschaft für Künstler, Kunstfreunde und Gebildete).

[1]

[2]

[3]