Charlotte et Véronique

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaCharlotte et Véronique
Fitxa
DireccióJean-Luc Godard
Protagonistes
ProduccióPierre Braunberger - Les films de La Pléiade
GuióÉric Rohmer
MúsicaLudwig van Beethoven
FotografiaMichel Latouche
MuntatgeCécile Decugis
Dades i xifres
País d'origenFrança
Estrena1959
Durada21 minuts
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereCurtmetratge
Lloc de la narracióParís i Jardin du Luxembourg Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0051102 Filmaffinity: 690374 Allocine: 27594 Letterboxd: all-the-boys-are-called-patrick Allmovie: v150290 TCM: 490056 TMDB.org: 78572 Modifica el valor a Wikidata

Charlotte et Véronique és una pel·lícula dirigida per Jean-Luc Godard, estrenada el 1959.

Argument[modifica]

Charlotte i Verònica són estudiants i ocupen el mateix pis a París. Se citen al "Luco", el jardí de Luxemburg. Charlotte, arribada la primera, s'impacienta i es deixa afalagar per un cert Patrick, que la convida a una copa i després queda amb ella. Un cop ha marxat Charlotte, arriba Véronique i és abordada pel mateix Patrick qui li deixa anar el mateix discurs amb una cita per a l'endemà passat. De tornada a casa seva, Charlotte i Verònica evoquen la seva trobada amb el seu Patrick respectiu. Abans d'adonar-se, l'endemà, veient un home abraçar una dona al carrer, que es tracta de la mateixa persona.[1]

Repartiment[modifica]

Crítica[modifica]

François Truffaut, que el 1958 és només un crític cinematogràfic, opina favorablement a la revista Cahiers du cinéma aquest brillant curtmetratge rodat en 16 mm. Els simpàtics personatges de les dues noies, Charlotte i Véronique, retornen en les pel·lícules d'altres autors de la Nouvelle Vague, primer Rohmer (en els curts Charlotte et són steak del 1951 on actua un joveníssim – i irreconeixible – Godard, i Veronique et són cancre del 1958). Però també Godard rodarà el 1959 Charlotte et són jules.

Godard havia col·laborat amb produccions Braunberger com a muntador i escriptor d'arguments i diàlegs: els dos es van conèixer gràcies al director Yves Allégret, amic comú; i en les amistats d'aquest darrer Godard troba les dues actrius que actuaran en el curt, Nicole Berger (nora de Braunberger) i la seva amiga Anne Colette. Jean-Claude Brialy és en canvi ja un membre actiu de la banda de cinefils que roda al voltant de Rohmer.

De la mateixa sèrie[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Charlotte et Véronique». The New York Times.