Charlotte et Véronique

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.pngCharlotte et Véronique
Fitxa tècnica
Direcció Jean-Luc Godard
Protagonistes Jean-Claude Brialy
Anne Collette
Nicole Berger
Producció Pierre Braunberger - Les films de La Pléiade
Guió Éric Rohmer
Música Ludwig van Beethoven
Fotografia Michel Latouche
Muntatge Cécile Decugis
Dades i xifres
País França
Data d'estrena 1959
Durada 21 minuts
Idioma original francès
Color pel·lícula en blanc i negre
Temàtica
Gènere Curtmetratge
Lloc de la narració París i Jardin du Luxembourg
Més informació
IMDB Fitxa 7.1/10 stars
AlloCiné Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Charlotte et Véronique és una pel·lícula dirigida per Jean-Luc Godard, estrenada el 1959.

Argument[modifica | modifica el codi]

Charlotte i Verònica són estudiants i ocupen el mateix pis a París. Se citen al "Luco", el jardí de Luxemburg. Charlotte, arribada la primera, s'impacienta i es deixa afalagar per un cert Patrick, que la convida a una copa i després queda amb ella. Un cop ha marxat Charlotte, arriba Véronique i és abordada pel mateix Patrick qui li deixa anar el mateix discurs amb una cita per a l'endemà passat. De tornada a casa seva, Charlotte i Verònica evoquen la seva trobada amb el seu Patrick respectiu. Abans d'adonar-se, l'endemà, veient un home abraçar una dona al carrer, que es tracta de la mateixa persona.[1]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Crítica[modifica | modifica el codi]

François Truffaut, que el 1958 és només un crític cinematogràfic, opina favorablement a la revista Cahiers du cinéma aquest brillant curtmetratge rodat en 16 mm.[2] Els simpàtics personatges de les dues noies, Charlotte i Véronique, retornen en les pel·lícules d'altres autors de la Nouvelle Vague, primer Rohmer (en els curts Charlotte et són steak del 1951 on actua un joveníssim – i irreconeixible – Godard, i Veronique et són cancre del 1958). Però també Godard rodarà  el 1959 Charlotte et són jules.

Godard havia col·laborat amb produccions Braunberger com a muntador i escriptor d'arguments  i diàlegs: els dos es van conèixer gràcies al director Yves Allégret, amic comú; i en les amistats d'aquest darrer Godard troba les dues actrius que actuaran en el curt, Nicole Berger (nora de Braunberger) i la seva amiga Anne Colette. Jean-Claude Brialy és en canvi ja un membre actiu de la banda de cinefils que roda al voltant de Rohmer.[3]

De la mateixa sèrie[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema