Chen Qiang

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaChen Qiang
Chen Qiang.jpg
Biografia
Naixement 11 novembre 1918
Ningjin County, Hebei Tradueix
Mort 26 juny 2012 (93 anys)
Pequín (RP Xina)
Lloc d'enterrament Babaoshan Revolutionary Cemetery Tradueix
Activitat
Ocupació Actor i actor de cinema
Família
Fills Chen Peisi Tradueix

IMDB: nm0155350 Allocine: 49196 Allmovie: p340200
Modifica les dades a Wikidata

Chen Qiang (xinès tradicional: 陳強, xinès simplificat: 陈强, pinyin: Chén Qiáng), nom de naixement, Chen Qingsan (xinès tradicional: 陳慶三, xinès simplificat: 陈庆三, pinyin: Chén Qìngsān) (Ningjin, Hebei, 11 de novembre el 1918 - Beijing, 26 de juny del 2012) fou un actor i còmic xinès, conegut pels seus papers a L'exèrcit roig femení, La xica dels cabells blancs i Dimonis a la porta.[1][2] Comença a actuar el 1947, interpretant més de 40 papers diferents al llarg de la seua carrera.[3] Els darrers anys de la seua trajectòria solia treballar juntament amb el seu fill, Chen Peisi,[4] també un actor i còmic molt conegut al país.[5] Chen tenia un altre fill, Chen Buda, i una filla, Chen Lida.[6]

Debuta amb una pel·lícula de Dongbei contrària a l'exèrcit de Chiang Kai-shek.[7] Va aparéixer a la primera pel·lícula de la República Popular de la Xina, Qiao,[4] així com en altres produccions de l'estudi de cinema de Changchun com La xica dels cabells blancs.[4] Arran d'esta última pel·lícula, s'especialitzà en rols d'antagonista,[8] sent especialment recordat el paper de Nan Batien a L'exèrcit roig femení,[9] que li va valdre un premi al festival de les cent flors.[8] Es diu que ho feia tan bé que la gent no era capaç de diferenciar la persona real dels personatges, que hi havia gent que tirava verdures a la pantalla quan apareixia, i que una vegada un soldat va apuntar la seua arma contra ell.[8]

A partir dels anys 1960 comença a reeixir com actor còmic,[8] i a partir dels 1980, roda una sèrie de pel·lícules sobre la joventut urbana anomenada Erzi.[8] Estes últimes pel·lícules estaven protagonitzades pel seu fill Chen Peisi.[8][10]

El 2005, coincidint amb el centenari del naixement de la indústria cinematogràfica xinesa, la China Film Performance Art Academy el va elegir com un dels 100 millors actors de la història del cinema del país.[11]

Referències[modifica]

  1. «Chen Qiang dies: 'Perhaps God wants to watch comedy'». Chinadaily, 28-06-2012.
  2. «Film pioneer Chen Qiang dies at 94». China.org.cn, 27-06-2012.
  3. «China's legendary actor Chen Qiang dies at 94». whatsonxiamen.com, 27-06-2012.
  4. 4,0 4,1 4,2 III, Harris M. Lentz. Obituaries in the Performing Arts, 2012. McFarland, 2013-04-16, p. 58-59. ISBN 978-0-7864-7063-1. 
  5. «Chen Peisi: Just for laughs». China.org.cn, 20-11-2009.
  6. «陈佩斯畅游布达佩斯_YNET.com北青网». Ynet, 01-07-2012. Arxivat de l'original el 1 Jul 2012 15:59:11 UTC. [Consulta: 24 novembre 2019].
  7. «留下他打老蒋吧 (豆瓣)». Douban. [Consulta: 24 novembre 2019].
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 Xiao, Zhiwei; Zhang, Yingjin. Encyclopedia of Chinese Film. Routledge, 2002-06-01, p. 115. ISBN 978-1-134-74554-8. 
  9. Planas, Ricard. Historia del cine chino. Editorial Almuzara. ISBN 978-84-17954-02-4. 
  10. Ye, Tan; Zhu, Yun. Historical Dictionary of Chinese Cinema. Rowman & Littlefield, 2012, p. 37. ISBN 978-0-8108-6779-6. 
  11. «纪念中国电影诞辰百年». China Film Performance Art Academy.