Chenopodium pallidicaule

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuChenopodium pallidicaule Modifica el valor a Wikidata
Canihua (Chenopodium pallidicaule) at Atuncolla near Sillustani Juliaca.jpg
Chenopodium pallidicaule a Atuncolla prop de Sillustani, Perú, a 3.900 m d'altitud Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreCaryophyllales
FamíliaAmaranthaceae
TribuAtripliceae
GènereChenopodium
EspècieChenopodium pallidicaule Modifica el valor a Wikidata
Aellen

Chenopodium pallidicaule, conegut del quítxua com cañihua, canihua o cañahua[1][2][3] i també com kaniwa, és una espècie de planta similar en característiques i usos a la quinoa (Chenopodium quinoa).

La cañihua és una planta nativa dels Andes, amb més de 200 varietats i es cultiva a l'Altiplà andí des de fa mil·lennis.[4][5][6]

Descripció[modifica]

La cañihua és una planta herbàcia anual.[7][8][9] N'hi ha dos tipus segons el seu embrancament: lasta que és molt embrancada i saguia que té menys branques i és més erecta.[10] Fa de 20 a 60 cm d'alt, i per tant és més curta que la seva estretament emparentada, la quinoa.

Les flors, petites i sense pètals, es presenten en una inflorescència terminal .[10]

Els fruits són foscos i petits amb llavors d'entre 0,5 a 1,5 mm de diàmetre.[10]

Usos[modifica]

De les llavors de la cañihua fàcilment s'en fa una farina i es pot torrar formant l'anomenat cañihuaco.[11][12] El cañihuaco té gust de nous i es pot mesclar amb aigua o llet pel desdejuni. També se'n pot fer pa o pasta entre d'altres possibilitats.[12][13]

Valor nutritiu[modifica]

Els conreus indígenes andins, quinoa (Chenopodium quinoa), kiwicha (Amaranthus caudatus) i la cañihua tenen un alt valor nutritiu pel seu contingut en proteïna(15.3%) i la fibra dietètica .[5][6][11] També tenen força més calci, ferro i zinc que els cereals corrents.[14][15]

Conreu[modifica]

Aquesta planta suporta gelades de fins -10 °C, les seves flors només toleren fins -3 °C[16] Als Andes pot créixer des dels 1.500 als 4.400 m d'altitud i suporta força la secada i els sòls prims, alcalins, salins o àcids. En secà necesita entre 500 i 800 litres de pluja. El seu cicle de cultiu és de 95 a 150 dies i el seu zero vegetatiu s'inicia amb 5 °C

Referències[modifica]

  1. Teofilo Laime Ajacopa, Diccionario Bilingüe Iskay simipi yuyayk'ancha, La Paz, 2007 (Quechua-Spanish dictionary)
  2. Diccionario Quechua - Español - Quechua, Academía Mayor de la Lengua Quechua, Gobierno Regional Cusco, Cusco 2005 (Quechua-Spanish dictionary)
  3. «babylon.com/». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 18 setembre 2017].
  4. Peñarrieta, JM; Alvarado, JA; Akesson, B; Bergenståhl, B «Total antioxidant capacity and content of flavonoids and other phenolic compounds in canihua (Chenopodium pallidicaule): an Andean pseudocereal». Mol Nutr Food Res, 52, 6, juny 2008, pàg. 708–17. DOI: 10.1002/mnfr.200700189. PMID: 18537130.
  5. 5,0 5,1 Repo-Carrasco-Valencia, Ritva; Acevedo de la Cruz, Alexander; Icochea Alvarez, Julio Cesar; Kallio, Heikki «Chemical and Functional Characterization of Kañiwa (Chenopodium pallidicaule) Grain, Extrudate and Bran». Plant Foods for Human Nutrition, 64, 2, 2009, pàg. 94. DOI: 10.1007/s11130-009-0109-0. PMID: 19424801.
  6. 6,0 6,1 Vega-Gálvez, Antonio; Miranda, Margarita; Vergara, Judith; Uribe, Elsa; Puente, Luis; Martínez, Enrique A «Nutrition facts and functional potential of quinoa (Chenopodium quinoa willd.), an ancient Andean grain: A review». Journal of the Science of Food and Agriculture, 90, 15, 2010, pàg. 2541. DOI: 10.1002/jsfa.4158. PMID: 20814881.
  7. Gade, Daniel W «Ethnbotany of canihua (Chenopodium pallidicaule), Rustic Seed Crop of the Altiplano». Economic Botany, 23, 1970, pàg. 55–61.
  8. Heiser Jr, Charles B.; Nelson, David C. «On the origin of the cultivated chenopods». Genetics, 78, 1974, pàg. 503–505.
  9. Wilson, H.D «Artificial hybridization among species of Chenopodium sect. Chenopodium». Syst. Bot., 5, 3, 1980, pàg. 253–263. DOI: 10.2307/2418372. JSTOR: 2418372.
  10. 10,0 10,1 10,2 Hemandez, Esteban J. (1994). Neglected crops:1492 from a different perspective. Rome: FAO. ISBN 92-5-103217-3
  11. 11,0 11,1 Repo-Carrasco, C.Espinoza; S.-E. Jacobsen «Nutritional Value and Use of the Andean Crops Quinoa and Kañiwa». Food Reviews International. Marcel Dekker, 19, 2003, pàg. 179–189. DOI: 10.1081/fri-120018884.
  12. 12,0 12,1 Repo-Carrasco-Valencia, Alexander Acevedo de la Cruz; Julio Cesar Icochea Alvarez; Heikki Kallio «Chemical and Functional Characterization of Kañiwa Grain, Extrudate and Bran». Plant Foods for Human Nutrition. Springer, 2009, pàg. 94–101.
  13. Harper JM. Extrusion of Foods. CRC Press, 1981. ISBN 0849352037. 
  14. Repo-Carrasco-Valencia, Ritva AM; Christian R Encina; Maria J Binaghi; Carola B Greco; Patrıcia A Ronayne de Ferrer «Effects of roasting and boiling of quinoa kiwicha and kaniwa on composition and availability of minerals in vitro». J Sci Food Agric. Wiley Interscience, 90, 2010, pàg. 2068–2073. DOI: 10.1002/jsfa.4053 [Consulta: 1r juliol 2013]. Arxivat 2014-04-07 a Wayback Machine.
  15. Repo-Carrasco-Valencia, Jarkko K. Hellström; Juha-Matti Pihlava; Pirjo H. Mattila «Flavonoids and other phenolic compounds in Andean indigenous grains : Quinoa, kañiwa and kiwicha». Food Chemistry. Elsevier, 2010, pàg. 128–133.
  16. FAO (2007). Ecocrop – Chenopodium pallidicaule, Data sheet. http://ecocrop.fao.org/ecocrop/srv/en/cropView?id=4494 Arxivat 2015-11-25 a Wayback Machine..

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Chenopodium pallidicaule