Choctaw

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de llenguaChoctaw
Chahta' anumpa
Tipus llengua SOV i llengua aglutinant
Parlants
11.172 (2000)[1]
10.343 (2010) principalment a Oklahoma
Parlants nadius 9.200
Parlat a Estats Units Estats Units
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües ameríndies
llengües muskogi
Sistema d'escriptura alfabet llatí
Codis
ISO 639-2 cho
ISO 639-3 cho
SIL cho
Glottolog choc1276
UNESCO 896
IETF cho
Modifica dades a Wikidata

El choctaw, tradicionalment parlat pels amerindis choctaws del sud-oest dels Estats Units, és una llengua de la família muskogi. Encara que el chickasaw sovint és considerat un dialecte del choctaw, una documentació més àmplia del chickasaw ha demostrat que el choctaw i chickasaw són millor tractats com a llengües diferents però estretament relacionades.[2]

Ortografia[modifica]

La llengua choctaw escrita es basa en la versió anglesa de l'alfabet llatí i va ser desenvolupat en conjunt amb el programa de la civilització dels Estats Units a principis del segle XIX. Encara que hi ha altres variacions de l'alfabet choctaw, els tres més comuns són el Byington (Original), el Byington/Swanton (Lingüístic), i Modern (choctaw del Mississippi).

Byington (Original)[modifica]

Alfabet choctaw "pronunciat" com es troba al Chahta Holisso Ai Isht Ia Vmmona, 1800s.

Byington/Swanton (Lingüístic)[modifica]

L'alfabet lingüístic choctaw com es troba al Choctaw Language Dictionary de Cyrus Byington i editat per John Reed Swanton, 1909.

Modern (choctaw de Mississippi)[modifica]

L'alfabet modern choctaw com l'usa actualment la Banda Mississippi d'indis choctaw.

Modern (variant lingüístic)[modifica]

Rev. Cyrus Byington treballà vora 50 anys traduint la Bíblia al choctaw. Va romandre amsb els choctaws al Mississippi abans de la deportació i els va seguir a Territori Indi (Oklahoma) després del seu 'trasllat'.

Moltes de les publicacions dels lingüistes sobre la llengua choctaw utilitzen una lleugera variant de l'ortografia "moderna" que apareix aquí, on les vocals llargues s'escriuen com a duplicades. En la versió "lingüística", l'accent agut indica la posició de l'accent de to, més que la longitud de la vocal. La discussió de la gramàtica choctaw següent utilitza la variant lingüística de l'ortografia.

Dialectes[modifica]

Hi ha tres dialectes del choctaw (Mithun 1999):

  1. Choctaw "natiu" de la Nació Choctaw al sud-est d'Oklahoma
  2. Choctaw del Mississippi a Oklahoma en la Nació Chickasaw del centre-sud d'Oklahoma (vora Durwood)
  3. Choctaw del Banda Mississippi d'indis choctaw vora Philadelphia (Mississippi)

Altres parlants viuen vora Tallahassee, Florida, i amb els koasatis a Louisiana, i també uns pocs parlants viuen a Texas i Califòrnia.[3]

Fonologia[modifica]

Consonants[modifica]

Labial Alveolar Palatal Velar Glotal
central Lateral
Nasal m n
Oclusiva1 p   b t k ʔ2
Africada
Fricativa f s3 ɬ ʃ3 h
Aproximant l j w

Vocals[modifica]

Curta1 Llarga Nasal2
Frontal tancada i ĩː
Semitancada posterior o õː
Tancada central a ãː
  1. ^ En síl·labes tancades, [ɪ], [ʊ], i [ə] esdevé com a variant al·lòfona d'/i/, /o/, i /a/. L'ortografia tradicional distingeix les al·lòfones laxes de les vocals tenses però no distingeix.
  2. ^ Les nasals no es distingeixen per la duració com les vocals orals. Tanmateix les vocals nasal són fonèticament llargues, suggerint un fonema subjacent /N/.

Gramàtica[modifica]

Els verbs tenen una conjugació complexa, que inclou fins a tres prefixos i cinc sufixos. Els primers indiquen persona, marca de frase negativa o afirmativa i aspectes relacionats amb la concordança. Els sufixos indiquen valència, temps, mode i modalitat oracional. L'aspecte es marca en determinats paradigmes verbals mitjançant infixos.

Els substantius poden presentar flexió segons cas, posseïdor i classe semàntica. Aquesta variabilitat acostuma a expressar-se mitjançant sufixos.

Notes[modifica]

  1. Cens dels Estats Units del 2000 d'ells 5.420 parlants a Mississippí, 3.375 a Oklahoma, 475 a Texas, 384 a Califòrnia i 199 a Arkansas.
  2. Munro 1984
  3. Cens dels Estats Units del 2000 d'ells 5.420 parlants a Mississippí, 3.375 a Oklahoma, 475 a Texas, 384 a Califòrnia i 199 a Arkansas.

Referències[modifica]

  • Broadwell, George Aaron. (2006). A Choctaw reference grammar. Lincoln, NE: University of Nebraska Press.
  • Broadwell, George Aaron. (1991). "Speaker and self in Choctaw". International Journal of American Linguistics, 57, 411-425.
  • Byington, Cyrus. (1915). A dictionary of the Choctaw language. J. R. Swanton & H. S. Halbert (Eds.). Bureau of American Ethnology bulletin 46. Washington, D.C.: Government Printing Office. (Reprinted 1973 & 1978).
  • Davies, William. (1986). Choctaw verb agreement and universal grammar." Reidel.
  • Downing, Todd. (1974). Chahta anompa: An introduction to the Choctaw language (3rd ed.). Durant, OK: Choctaw Bilingual Education Program, Southeastern Oklahoma State University.
  • Haag, Marcia, and Willis, Henry. (2001). Choctaw Language & Culture: Chahta Anumpa, University of Oklahoma Press.
  • Haag, Marcia, and Fowler, Loretta. (2001). Chahta Anumpa: A Choctaw Tutorial CD-ROM, University of Oklahoma Press.
  • Heath, Jeffrey. (1977). Choctaw cases. Proceedings of the Berkeley Linguistic Society, 3, 204-213.
  • Heath, Jeffrey. (1980). Choctaw suppletive verbs and derivational morphology.
  • Howard, Gregg; Eby, Richard; Jones, Charles G. (1991). Introduction to Choctaw: A primer for learning to speak, read and write the Choctaw language. Fayetteville, AR: VIP Pub.
  • Jacob, Betty. (1980). Choctaw and Chickasaw. Abstract of paper delivered at the 1978 Muskogean conference. International Journal of American Linguistics, 46, 43.
  • Jacob, Betty; Nicklas, Thurston Dale; & Spencer, Betty Lou. (1977). Introduction to Choctaw. Durant, OK: Choctaw Bilingual Education Program, Southeastern Oklahoma State University.
  • Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
  • Munro, Pamela. (1987). Some morphological differences between Chickasaw and Choctaw. In P. Munro (Ed.), Muskogean linguistics (pp. 119–133). Los Angeles: University of California at Los Angeles, Department of Linguistics.
  • Munro, Pamela (Ed.). (1987). Muskogean linguistics. UCLA occasional papers in linguistics (No. 6). Los Angeles: University of California at Los Angeles, Department of Linguistics.
  • Nicklas, Thurston Dale. (1974). The elements of Choctaw. (Doctoral dissertation, University of Michigan, Ann Arbor).
  • Nicklas, Thurston Dale. (1975). Choctaw morphophonemics. In J. Crawford (Ed.), Studies in southeastern Indian languages (pp. 237–249). Athens: University of Georgia.
  • Nicklas, Thurston Dale. (1979). Reference grammar of the Choctaw language. Durant, OK: Choctaw Bilingual Education Program, Southeastern Oklahoma State University.
  • Pulte, William. (1975). The position of Chickasaw in Western Muskogean. In J. Crawford (Ed.), Studies in southeastern Indian languages (pp. 251–263). Athens: University of Georgia.
  • Ulrich, Charles H. (1986). Choctaw morphophonology. (Doctoral dissertation, University of California, Los Angeles).
  • Ulrich, Charles H. (1987). Choctaw g-grades and y-grades. In P. Munro (Ed.), Muskogean linguistics (pp. 171–178). Los Angeles: University of California at Los Angeles, Department of Linguistics.
  • Ulrich, Charles H. (1987). Choctaw verb grades and the nature of syllabification. In A. Bosch, B. Need, & E. Schiller (Eds.), Papers from the 23rd annual regional meeting. Chicago: Chicago Linguistic Society.
  • Ulrich, Charles H. (1988). The morphophonology of Choctaw verb roots and valence suffixes. In W. Shipley (Ed.), In honor of Mary Haas: From the Haas Festival conference on Native American linguistics (pp. 805–818). Berlin: Mouton de Gruyter. ISBN

Enllaços externs[modifica]

Viquipèdia
Hi ha una edició en choctaw
de la Viquipèdia