Christian Kramp
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Chrétien Kramp  8 juliol 1760 Estrasburg (Regne de França) | ||
| Mort | 13 maig 1826 (65 anys) Estrasburg (Restauració francesa) | ||
| Formació | Universitat d'Estrasburg - medicina (–1783) | ||
| Tesi acadèmica | De vi vitali arteriaruum diatribe. Addita nova de febrium indole generali conjectura (1786 ) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat | ||
| Ocupador | Universitat d'Estrasburg (1809–1826) | ||
| Membre de | |||
| Premis | |||
Christian Kramp (francès: Chrétien Kramp) (Estrasburg, 8 de juliol de 1760 - Estrasburg, 13 de maig de 1826) fou un matemàtic i metge francès conegut per haver introduït el símbol per expressar el factorial d'un nombre natural.[1]
Vida
[modifica]Kramp es va graduar en medicina el 1786 a la Universitat d'Estrasburg. Després d'exercir com a metge a Estrasburg, París, Meissenheim, Spira i Colònia, el 1795 va ser nomenat professor de química i física experimentals a l'École Centrale du departement du Ruhr a Colónia, que aleshores pertanyia a la Confederació del Rin i estava sota dominació francesa. A partir de 1809 va ser professor de matemàtiques i degà de la facultat de ciències de la Universitat d'Estrasburg.[2] Durant aquest darrer període a Estrasburg es va esmerçar, sense gaire èxit, en l'establiment d'un observatori astronòmic universitari.[3]
Obra
[modifica]Kram és autor de nombrosos tractats de medicina, aerostàtica, cristal·lografia, astronomia i matemàtiques, escrits indistintament en llatí, alemany o francès.
- Geschichte der Aērostatik, historisch, physisch and mathematisch ausgefuehrt, 2 vols. (Estrasburg, 1783)
- Anhang zu der Geschichte der Aërostatik (Estrasburg, 1786)
- De vi vitali Arteriarum diatribe. Addita nova de Febrium indole generali Conjectura (Estrasburg, 1786)
- Traité sur la durée probable de la vie humaine, et sur les rentes et apparences qui en dépendent (París, 1789). Aquest treball, avui desaparegut, el coneixem pels comentaris de Laplace i Legendre.[4]
- Krystallographie des Mineralreichs (Viena, 1794), escrit conjuntament amb Karl Bekkerhinn
- Fieberlehre, nach mecanischen Grundsaetzen (Heidelberg, 1794)
- Kritik der praktischen Arzneykunde, mit Ruecksicht auf die Geschichte derselben und ihre neuern Lehrgebaeude (Leipzig, 1795)
- Analyse des réfractions astronomiques et terrestres (Estrasburg-Leipzig, 1798), en el que estudia les propietats de diverses funcions eulerianes i proporciona taules amb vuit decimals de la integral de Laplaca-Gauss.[5]
- Éléments d'arithmétique (Colònia-Paris, 1801)
- Élements de géometrie (Colònia, 1806)
- Élements d'arithmétique universelle (Colònia, 1808), en aquest llibre és on introdueix el símbol per a referir-se al factorial d'un nombre natural.[6] Tot i que en llibres seus anteriors havia anomenat aquesta funció amb el nom de faculté, en aquest llibre ja adopta el nom, proposat per Arbogast, de factorielle; així doncs, durant forces anys se la va anomenar faculté en alemany i factorielle en francès.[7]
- Essai d'application de l'analise mathématique à la circulation du sang (París, 1816-1817), dues memòries.
Referències
[modifica]- ↑ Ben-Menahem, 2009, p. 821-822.
- ↑ Thiveaud, 1997, p. 200.
- ↑ Heck, 2011, p. 220 i ss.
- ↑ Thiveaud i Kang, 1991, p. 211-212.
- ↑ Voltz, 2024, p. 16.
- ↑ Ben-Menahem, 2009, p. 821.
- ↑ Rojas González, 2018, p. 213.
Bibliografia
[modifica]- Ben-Menahem, Ari. Historical Encyclopedia of Natural and Mathematical Sciences (en anglès). Springer, 2009. ISBN 978-3-540-68831-0.
- Heck, André «Strasbourg's "Academy" observatory» (en anglès). Acta historica astronomiae, Num. 43, 2011, pàg. 220-231. ISSN: 1422-8521.
- Rojas González, Raúl. El lenguaje de las matemáticas: Historias de sus símbolos (en castellà). Fondo de Cultura Económica, 2018. ISBN 978-607-16-5971-2.
- Thiveaud, Jean-Marie; Kang, Zheng «Innovations financières et creuset révolutionnaire» (en francès). Revue d'économie financière, Num. 17, 1991, pàg. 207-219. ISSN: 1777-5744.
- Thiveaud, Jean-Marie «Aux origines de la notion d'épargne en France : ou du Peuple-prévoyance à l'État-providence (1750-1850)» (en francès). Revue d'économie financière, Num. 42, 1997, pàg. 179-213. ISSN: 1777-5744.
- Voltz, Rençe «La Physique à Strasbourg (1621-1918)» (en francès). Hal Science, 2024, pàg. 8-61. ISSN: 2267-828X.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Christian Kramp» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Itard, Jean. «Kramp, Chrétien Or Christian». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 20 setembre 2015].