Cianoacrilat
| Substància química | classe estructural d'entitats químiques  |
|---|---|
| Descobridor o inventor | Harry Coover |
El nom cianoacrilat s'utilitza per designar un conjunt de substàncies usades com a adhesius d'enduriment ràpid, de manera que se les coneix també com a superpegaments. S'empren per a reparacions domèstiques i en la indústria. Els dos tipus de cianoacrilats usats actualment es distingeixen per posseir un èster de metil o d'etil al monòmer.
El cianocrilat més comú és un tipus de resina epoxídica que s'utilitza habitualment com a material adhesiu d'alta potència, de tipus monocomponent. El material se solidifica als pocs segons d'aplicar-ho mitjançant l'aigua, per exemple, provinent de la humitat ambient. Es comercialitza sota nombrosos noms comercials. Un d'ells és superglue™, que pertany a l'empresa Loctite, que al seu torn és una filial de Henkel.
Característiques[modifica]
El cianoacrilat és un adhesiu monocomponent. S'endureix en pocs segons mitjançant aigua, que pot provenir de la humitat ambient. No obstant això, un excés d'aigua (a causa d'una alta humitat, ambiental o en la superfícies de les peces) pot espatllar la unió.
Alguns derivats aprovats per usar en medicina s'utilitzen àmpliament com adhesius tissulars[1] en reemplaçament de la sutura quirúrgica per tancament de ferides, com segelladors i hemostàtics, encara que s'ha de tenir cura en l'aplicació per no generar adhesió en llocs indesitjats. En cirurgia estètica continua emprant-se perquè no deixa cicatrius, obtenint resultats cosmètics molt acceptables.
Reacció d'enduriment[modifica]
El monòmer del cianoacrilat és essencialment, Metil Cianoacrilat o un Alquil Cianoacrilat:
La reacció química que es produeix durant l'enduriment produeix el següent polímer
Usos[modifica]
El cianoacrilat s'utilitza en electrònica, en usos domèstics i en medicina. En els usos domèstics es pot emprar per enganxar metall amb vidre, alguns plàstics, porcellana i ceràmica. Aquests materiales es poden adherir els uns amb els altres o entre ells.
Precaució[modifica]
S'ha d'utilitzar amb molt de compte, ja que s'adhereix a la pell instantàniament. En cas que això passi, s'ha d'utilitzar acetona per desenganxar-ne a poc a poc la part afectada.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Garg, Ashok; Alió, Jorge L. Oculoplasty and Reconstructive Surgery (en anglès). JP Medical Ltd, 2010, p. 131. ISBN 8184488173.