Vés al contingut

Cicàdids

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuCicàdids
Cicadidae Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseHexapoda
OrdreHemiptera
SuperfamíliaCicadoidea
FamíliaCicadidae Modifica el valor a Wikidata
Batsch, 1789
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
subfamílies
Muda d'una cigala
Exúvia d'una cigala després de la muda.
Exúvia d'una cigala després de la muda.

Els cicàdids (Cicadidae) són una família d'hemípters auquenorrincs que inclou la popular cigala (fet-fet o xitxarra[1]). Els mascles emeten un so estrident característic que es pot sentir a l'estiu als boscos i camps. Les cigales poden viure tant en climes temperats com tropicals. Tenen un desenvolupament vital complet que dura de dos a disset anys, segons l'espècie. Les nimfes viuen enterrades mentre que els adults viuen sobre vegetals, alimentant-se de la seva saba. La intensitat del so o cant que emet una cigala pot arribar als 110 dB.[2]

Característiques

[modifica]

Les cigales són insectes grans, de 15 i 65 mil·límetres de longitud. Tenen ulls compostos petits molt separats en el cap i quatre ales membranoses transparents o translúcides. Les ales anteriors són grans i molt visibles, mentre que les posteriors són més petites i queden ocultes quan no vola. Tenen un "bec" llarg per a alimentar-se de saba dels arbres i altres plantes. Viuen en climes temperats i tropicals. El cicle biològic dura de 2 a 17 anys, segons l'espècie.[3]

Comunicació

[modifica]

És notori el cant dels mascles per a atreure les femelles, produït per un aparell estridulador situat en els costats del primer segment abdominal, que consta de membranes quitinoses i de sacs amb aire que funcionen com caixes de ressonància, i cada espècie emet un so propi característic.[4][5] Els òrgans auditius estan situats en el tòrax. Encara que el so és emès a qualsevol hora del dia, és més freqüent i intens en fosquejar i a l'alba i poden emergir fins a 1,5 milions de cigales per acre (0,4 hectàrees).[6]

Cant d'una cigala

Cant d'una cigarra en Lower Hutt, Nova Zelanda, gravat a mitjan febrer de 2006
Cor de cigales al Japó

Un cor de Tanna japonensis o Higurashi a Hayano Cemetery Park, Kawasaki, Kanagawa, Japó. Gravat el juliol del 2011.
Cigarres a Grècia

El so d'un arbre ple de cigales a Ithaca, Grècia. Gravat el juliol del 2008.
Una cigala solitària cantant

Una cigala cridant a la seva parella en una tarda calorosa a Irving, Texas.
Problemes de reproducció? Vegeu l'ajuda

Reproducció

[modifica]

Les cigales acabades de sorgir s'enfilen als arbres i muden a la seva etapa adulta, ara equipades amb ales. Els mascles estridulen (popularment es diu que "ratxen"[7]) per atreure les femelles, produint els diferents cants sorollosos per les quals són tan conegudes les cigales. Les femelles responen als mascles amb un "clic" fet noure les ales. Una vegada que un mascle ha trobat una parella femenina, el seu cant canvia per indicar que són una parella d'aparellament.[8]

Cicle biològic

[modifica]

Les cigales generalment es separen en dues categories segons el seu patró d'aparició d'adults. Les cigales anuals romanen sota terra com a nimfes durant dos o més anys i la població no està sincronitzada localment en el seu desenvolupament, de manera que alguns adults maduren cada any o la majoria dels anys. Les cigales periòdiques també tenen cicles de vida de diversos anys, però emergeixen en sincronia o gairebé sincronitzada i estan absents com a adultes durant els anys intermedis. Les cigales periòdiques més conegudes, el gènere Magicicada, sorgeixen com a adultes cada 13 o 17 anys.[9]

Evolució

[modifica]

Els primers fòssils de cigales daten del període Juràssic. La morfologia de les cigales ben conservades de la meitat del Cretaci de l'ambre birmà de Myanmar suggereix que, a diferència de moltes cigales modernes, eren silencioses o només feien sons tranquils.[10] Els cicàdids moderns més antics daten del Paleocè.[11] El membre confirmat més antic dels cicàdids i un dels cicàdids més antics coneguts d'Euràsia és la cigala fòssil Eoplatypleura, de la localitat de Messel Hodge d'Alemanya, de l'edat Eocè, que és membre de la tribu Platypleurini.[12]

Taxonomia

[modifica]

La família Cicadidae inclou cinc subfamílies: Cicadettinae, Cicadinae, Tettigomyiinae, Tibicininae,[13] and Derotettiginae.[14]

Subfamília Cicadettinae Buckton, 1890
Subfamília Cicadinae Batsch, 1789
Subfamília Tettigomyiinae Distant, 1905

Subfamília Tibicininae Distant, 1905

Subfamília Derotettiginae Moulds, 2019[16]

Actualment, és qüestionada l'existència de la tribu Tibicinini, ja que alguns classifiquen al gènere Magicicada dins de la tribu Taphurini i al gènere Tibicina en la subfamlia Tettigadinae. Diversos experts consideren que la subfamília Cicadettinae és en realitat una família a part que designen com a Tibicinidae. Altres experts consideren que la subfamília Tibiceninae no ha de separar-se i inclouen les tribus presentades dins d'aquesta en la subfamília Cicadinae. Per contra, uns altres separen de Cicaninae, la subfamília Platypleurinae. Ha estat proposada la subfamília Tettigarctinae per a agrupar algunes espècies velludas d'Austràlia.

Simbolisme

[modifica]

A l'Antiga Xina era símbol de resurrecció, felicitat, immortalitat i eterna joventut.[17] En el món occidental, les faules moralitzants contraposen la cigala, que es passa el dia cantant, a la laboriosa i previsora formiga, que es passa el dia treballant.

Frederic Mistral va consagrar la cigala com a símbol dels felibres[18] i, per extensió, aquest insecte ha esdevingut un símbol representatiu de la Provença.

Notes

[modifica]
  1. ↑ Sinosenini Boulard, 1975, ara es reconeix com un sinònim subjectiu júnior de subtribu Dundubiina Distant, 1905.[15]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Termcat». Arxivat de l'original el 20 setembre 2020. [Consulta: 19 novembre 2025].
  2. ↑ «La cigala, la banda sonora de l'estiu mediterrani betevé», 24-07-2021. [Consulta: 19 novembre 2025].
  3. ↑ «Family Cicadidae». Arxivat de l'original el 2025-01-22. [Consulta: 18 gener 2025].
  4. ↑ «Cicada | Description, Life Cycle, Sound, Map, & Facts | Britannica» (en anglès), 06-01-2025. Arxivat de l'original el 2025-01-14. [Consulta: 14 gener 2025].
  5. ↑ «Why are cicadas so noisy? | Britannica» (en anglès). [Consulta: 14 gener 2025].
  6. ↑ «Millones de cigarras saldrán después de 17 años bajo tierra porque, claro, es 2020» (en espanyol europeu), 25-05-2020. Arxivat de l'original el 2025-01-19. [Consulta: 27 maig 2020].
  7. ↑ «Diccionari de la llengua catalana». [Consulta: 19 novembre 2025].
  8. ↑ BBC Studios. «Amazing Cicada Life Cycle | Sir David Attenborough's Life In the Undergrowth | BBC», 24-10-2008. [Consulta: 18 gener 2025].
  9. ↑ «Periodical Cicadas». Arxivat de l'original el 2025-01-18. [Consulta: 18 gener 2025].
  10. ↑ Jiang, Hui; Szwedo, Jacek; Labandeira, Conrad C.; Chen, Jun; Moulds, Maxwell S.; Mähler, Bastian; Muscente, A. Drew; Zhuo, De; Nyunt, Thet Tin «Mesozoic evolution of cicadas and their origins of vocalization and root feeding» (en anglès). Nature Communications, vol. 15, 1, 08-01-2024, pàg. 376. Bibcode: 2024NatCo..15..376J. DOI: 10.1038/s41467-023-44446-x. ISSN: 2041-1723. PMC: 10774268. PMID: 38191461.
  11. ↑ Moulds, M. S. «Cicada fossils (Cicadoidea: Tettigarctidae and Cicadidae) with a review of the named fossilised Cicadidae». Zootaxa, vol. 4438, 3, 22-06-2018, pàg. 443–470. DOI: 10.11646/zootaxa.4438.3.2. PMID: 30313130.
  12. ↑ Jiang, Hui; Moulds, Maxwell S.; Blank, Stephan M.; Rust, Jes; Wedmann, Sonja «Sounds from the Eocene: the first singing cicada from the Messel Pit, Germany» (en anglès). Scientific Reports, vol. 15, 1, 29-04-2025, pàg. 12826. Bibcode: 2025NatSR..1512826J. DOI: 10.1038/s41598-025-94099-7. ISSN: 2045-2322. PMC: 12041498. PMID: 40301415.
  13. ↑ Marshall, David C.; Moulds, Max; Hill, Kathy B. R.; Price, Benjamin W.; Wade, Elizabeth J.; Owen, Christopher L.; Goemans, Geert; Marathe, Kiran; Sarkar, Vivek «A molecular phylogeny of the cicadas (Hemiptera: Cicadidae) with a review of tribe and subfamily classification». Zootaxa, vol. 4424, 1, 28-05-2018, pàg. 1–64. DOI: 10.11646/zootaxa.4424.1.1. PMID: 30313477.
  14. ↑ Simon, Chris; Gordon, Eric R L; Moulds, M S; Cole, Jeffrey A; Haji, Diler; Lemmon, Alan R; Lemmon, Emily Moriarty; Kortyna, Michelle; Nazario, Katherine «Off-target capture data, endosymbiont genes and morphology reveal a relict lineage that is sister to all other singing cicadas». Biological Journal of the Linnean Society, vol. 128, 4, 06-12-2019, pàg. 865–886. DOI: 10.1093/biolinnean/blz120.
  15. ↑ Hill, Kathy B. R.; Marshall, David C.; Marathe, Kiran; Moulds, Maxwell S.; Lee, Young June; Pham, Thai-Hong; Mohagan, Alma B.; Sarkar, Vivek; Price, Benjamin W. «The molecular systematics and diversification of a taxonomically unstable group of Asian cicada tribes related to Cicadini Latreille, 1802 (Hemiptera : Cicadidae)». Invertebrate Systematics, vol. 35, 5, 2021, pàg. 570. DOI: 10.1071/IS20079.
  16. ↑ Simon, Chris; Gordon, Eric R. L.; Moulds, Max S.; Cole, Jerrrey A.; Haji, Diler; Lemmon, Alan R.; Lemmon, Emily Moriarty; Kortyna, Michelle; Nazario, Kathrine «Off-target capture data, endosymbiont genes and morphology reveal a relict lineage that is sister to all other singing cicadas». Biological Journal of the Linnean Society. Oxford University Press, vol. 128, 4, 2019, pàg. 865–886. DOI: 10.1093/biolinnean/blz120.
  17. ↑ Rodríguez Santidrián, Pedro. «Cigarra». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 106. ISBN 84-7838-400-6. 
  18. ↑ Dolors Vilamitjana «Albert de Quintana, entre la Renaixença i el felibritge». Revista de Girona, 245, novembre-desembre 2007, pàg. 84-93. Arxivat de l'original el 2016-03-03 [Consulta: 15 agost 2019].

Vegeu també

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cicàdids&oldid=36510073»