Cidaris blakei
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Echinodermata |
| Classe | Echinoidea |
| Ordre | Cidaroida |
| Família | Cidaridae |
| Gènere | Cidaris |
| Espècie | Cidaris blakei A. Agassiz, 1878 |
Cidaris blakei és una espècie d'eriçons de mar de la família Cidaridae. La seva closca (esquelet) està cobert amb espines (radioles) de tres tipus, un únic tipus és estès i similar a un ventall essent la funció defensiva i fent-lo fàcilment reconegible, mentre que les altres dos tenen funcions d'alimentació i locomoció.[1][2] Alexander Agassiz la va descriure científicament per primera vegada el 1878. És present en el fons marí en aigües profundes en el Golf de Mèxic i les Bahames.
Taxonomia[modifica]
Cidaris blakei va ser descrit per primera vegada pel zoòleg americà Alexander Agassiz el 1878.[3] Va ser un dels molts animals marins profunds dragats a partir de profunditats abissals al Golf de Mèxic durant les exploracions de l'USC GS George S. Blake, un dels primers vaixells de recerca oceanogràfica dels Estats Units, i del qual deriva el seu nom específic.[4] El nom del gènere és Llatí per a una lligadura o tiara que porten els antics reis perses.[1]
Descripció[modifica]
Encara que la seva aparença és bastant variable, altres membres del gènere Cidaris tenen espines llargues cilíndriques blaves o punxegudes que no estan cobertes de pell com la majoria de les espines d'eriçons marines. Com a resultat, els barnacles, cucs de tub i altres organismes epizoic creixen sobre ells. Les espines de C. blakei estan presents en tres formes diferents, una forma és ampla, plana i en forma de pala. També estan nus i creixen epizoics sobre ells.[1]
Distribució[modifica]
Aquest eriçó marí es troba a l'Oceà Atlàntic occidental tropical. La seva àrea de distribució inclou el Golf de Mèxic i les zones d'aigües profundes de les Bahames, on van ser recollides del fons marí a profunditats d'uns 600 m (2,000 ft).
Ecologia[modifica]
Les larves de C. blakei són plànctotrofes, és a dir, passen molt de temps vivint a la columna d'aigua, trigant quatre mesos a desenvolupar-se des de l'ou fins a la metamorfosi, i com a resultat poden dispersar-se àmpliament. Durant aquest temps són sostinguts al principi pel rovell d'ou, i més tard s'alimenten de zooplàncton i fitoplàncton. Tanmateix, els investigadors pensen que és poc probable que sobrevisquin a les temperatures més càlides presents a la columna d'aigua, i per tant no poden migrar verticalment.[5]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «What is Going on with cidaroid sea urchins and their WEIRD spines?». The Echinoblog, 20-05-2015. [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ Treatise on Invertebrate Paleontology. Part S: Echinodermata 1. Volume 1 (en anglès). Geological Society of America/University of Kansas Press, 1967.
- ↑ Kroh, A.; Mooi, R. «Cidaris blakei (A. Agassiz, 1878)» (en anglès). World Echinoidea Database. World Register of Marine Species. [Consulta: 8 maig 2024].
- ↑ «George S. Blake» (en anglès). NOAA History: Coast and Geodetic Survey Ships. National Oceanic & Atmospheric Administration, 08-06-2006. Arxivat de l'original el 2017-05-25. [Consulta: 7 juny 2018].
- ↑ Bennett, Kathleen C.; Young, Craig M.; Emlet, Richard B. «Larval Development and Metamorphosis of the Deep-Sea Cidaroid Urchin Cidaris blakei» (en anglès). The Biological Bulletin, 222, 2, 2012-04, pàg. 105–117. DOI: 10.1086/BBLv222n2p105. ISSN: 0006-3185. PMID: 22589401.