Vés al contingut

Clàudia (nomen)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de nomClàudia
Tipusnomen Modifica el valor a Wikidata
Llenguallatí Modifica el valor a Wikidata
Nom en la llengua originalClaudia Modifica el valor a Wikidata
Nom corresponent a l'altre gènereClaudius Modifica el valor a Wikidata
Variants / En altres llengüesClodia Modifica el valor a Wikidata
Pàgines que comencen per «Clàudia»
Persones amb aquest nom (Wikidata)

Clàudia (llatí: Claudia) fou el nom gentilici emprat per totes les dones pertanyents a la gens Clàudia, una de les més conegudes de l'Antiga Roma. La variant Clòdia (llatí: Clodia) respon a una pronúncia habitual entre els plebeus,[1] i fou popularitzada per Publi Clodi Pulcre, que es canvià el nom de Claudi a Clodi per guanyar-se el favor del poble. Clàudia és el femení de Claudi, que significa 'coix' en llatí; segons la tradició, aquest nom arribà a Roma amb Api Claudi Sabí, un noble de la ciutat de Regil (descendent, segons el mite, de Clausus, amic d'Enees) que s'establí a Roma en els primers anys de la República; en sabí, el seu nom era Attus Clausus, equivalent al llatí Appius Claudius.

Clòdia Pulcra Quarta ha estat sovint identificada amb la Lèsbia de Catull

Segons la pràctica onomàstica romana dels darrers segles de la República i l'Imperi, les dones no tenien praenomen (nom de fonts), i per tant totes les germanes filles d'un Claudi es deien Clàudia. Per resoldre aquesta ambigüitat eren conegudes com a Maior i Minor (com era el cas de les germanes Clàudia Marcel·la la Major i Clàudia Marcel·la la Menor), si eren només dues, o per l'ordinal si eren més: Prima, Secunda, Tertia, Quarta, etc. (com era el cas de les germanes Clòdia Pulcra Tèrcia, Clòdia Pulcra Quarta i Clòdia Pulcra Quinta, essent el primer i el segon germans mascles). Els exemples anteriors mostren una altra pràctica també habitual que és la d'incloure el cognomen del pare en el nom de la filla, cosa que permetia distingir-la d'altres dones de la mateixa gens però altres famílies. Una altra manera d'individualitzar el nom femení era indicant el nom del marit en genitiu; així, Clòdia, l'esposa de Quint Cecili Metel Cèler, era coneguda amb el nom de Clodia Metelli.[2]

Modernament, Clàudia s'ha popularitzat com a nom de fonts, principalment com a femení de Claudi, malgrat que no manquin personatges històrics i religiosos de nom Clàudia.[3]

Llista de personatges

[modifica]
Clàudia Quinta estirant la barca amb la imatge de Cíbele

Llista de dones romanes de la gens Clàudia, agrupades per famílies:

Clàudies Pulcres

[modifica]

Claudis Marcels

[modifica]
Popea portant el cap de Clàudia Octàvia a Neró

Claudis Nerons

[modifica]

Altres

[modifica]
Pilat rebent un missatge de la seva esposa

Cal tenir en compte que, partir del segle i dC, molts dels Claudis d'origen desconegut descendeixen més aviat d'un llibert d'un emperador de nom Claudi, de manera que moltes d'aquestes Clàudies probablement no eren part de la gens Clàudia en el sentit genealògic. De la mateixa manera, a partir de final del segle iii el nom rarament reflecteix la pertinença a cap gens, ans és simplement un nom de fonts elegit pels pares.

Referències

[modifica]
  1. La monoftongació del diftong au en o [ɔ] fou una tendència fonològica del llatí vulgar que ha passat a totes les llengües romàniques llevat de l'occità. En català en són exemples clos (<clausus), poc (<paucum) i col (<caulis).
  2. Salway, Benet «What's in a Name? A Survey of Roman Onomastic Practice from c. 700 B.C. to A.D. 700». The Journal of Roman Studies, 84, 1994, pàg. 124–145. DOI: https://doi.org/10.2307/300873.
  3. «Claudia». Behind the name.