Clémence de Grandval

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaClémence de Grandval
Mme de Grandval.png
Biografia
Naixement (fr) Marie Félicie Clémence de Reiset
21 gener 1828
Saint-Rémy-des-Monts (França)
Mort 15 gener 1907 (78 anys)
8è districte de París (França)
Activitat
Ocupació Compositora, pianista i cantant
Moviment Romanticisme
Instrument Veu
Família
Família Reiset family Tradueix
Cònjuge Q68472638 Tradueix
Pares Léonard Jean Népomucène de Reiset TradueixAdèle de Reiset Tradueix

Musicbrainz: c5794479-31c5-4265-9875-4e87e8896271 Discogs: 2479564 IMSLP: Category:Grandval,_Clémence_de
Modifica les dades a Wikidata

Clémence de Grandval (Saint-Rémy-des-Monts, 21 de gener de 1828París, 15 de gener de 1907), nascuda com Marie Félicie Clémence de Reiset i coneguda també com a Vescomtessa de Grandval i Marie de Grandval, va ser una de les compositores més famoses del segle XIX, encara que poc recordada en el cànon de la història de la música. Formada per Fréderic Chopin al piano, Laure Cynthie Damoreau en el cant i Friedrich von Flotow i Camille Saint-Saëns en la composició, es va consolidar ràpidament en la música de la societat francesa tant com a intèrpret com a compositora.

Biografia[modifica]

Marie-Félicie-Clémence de Reiset neix el 21 de gener de 1828 al castell de Cour de Bois, prop de Saint-Rémy-des-Monts com la menor de les quatre filles del baró de Reiset de Chavanatte, d’alt rang militar, i Anne-Louis-Adèle del Temple de Mesière, baronessa de Reiset i escriptora de novel·les i contes.

Des de l’edat de sis anys rep una sòlida educació musical per part de grans mestres, com Fréderic Chopin al piano i Laure Cynthie Damoreau en el cant. A partir de l’any 1842 també rep classes de composició per part de Friederich von Flotow.

L’any 1849 s’estrena per primera vegada com a compositora i cantant davant el públic de Saló en una sessió privada del violinista Jean Baptiste de Philémon Cuvillon, amb un trio per a violí, violoncel i piano i cantant diverses cançons també pròpies. Hector Berlioz, compositor i un dels crítics parisencs més importants de la dècada de 1850, va quedar impressionat per Marie, i no sols la va elogiar, sinó que va participar activament en la realització dels seus concerts, estrenant la seva simfonia en Do major.

Es va casar amb Charles Grégoire Amable Enlart de Grandval l'any 1851, un capità militar amb qui va tenir dues filles, Isabelle i Thérèse.

Encara que des de 1852 ja comença a ser reconeguda professionalment per la societat francesa, Marie de Grandval segueix estudiant composició en privat amb Camille Saint-Saëns aproximadament dos anys. Durant les següents dècades va compondre un llarg catàleg d’obres, del qual destaquen treballs escènics, oratoris, obres orquestrals, composicions per a cant en solitari, música de cambra i obres per a piano, la majoria publicades sota pseudònims (Caroline Blangy, Clémence Valgrand i Marie Reiset de Tesier, entre d’altres). Per a les seves òperes, va treballar amb diversos llibretistes, com Michel Carré, Henri Meilhac, Georges Hartmann, Charles Grandmougin i Louis Gallet. També va compondre música sagrada: en destaca un Stabat Mater que va resultar tenir un gran èxit.

Des de 1871 també va participar activament com a compositora, cantant i pianista en la Societé Nationale de Musique, acompanyada de Camille Saint-Saëns, Cèsar Franck, Edouard Lalo, entre d’altres, i passa a formar part de la vida musical de la societat francesa de l'època. Al 1873, Pablo de Sarasate va estrenar la fantasia per a violí i orquestra de Marie de Grandval en un concert al Paris Grand Hotel. Paul Taffanel, flautista i pedagog, juntament amb la pianista Louise Massart li estrenen la sonata per a flauta i piano el mateix any. Durant els pròxims dos anys Marie de Grandval estrena dos oratoris que causen furor: el poema líric "La Forêt" ('El bosc'), amb llibret propi i dedicat a Saint-Saëns, i el drama espiritual "Santa Inés" amb llibret de Louis Gallet. El concert per a oboè que Marie va compondre el 1877 va establir-se com a cànon musical, una obra obligatòria als exàmens finals del Conservatori entre 1900 i 1908. La violinista Marie Tayau va dedicar el concert d'obertura de la seva sèrie de concerts "L'Art Moderne" de l'any 1878 a les composicions de Marie de Grandval, on s'hi van interpretar tant obres orquestrals com algunes melodies.[1]

L'any 1880 se li va fer donació del Prix Rossini, juntament amb el seu llibretista Paul Collin, fou la primera guanyadora d'aquest prestigiós guardó, per la seva obra religiosa "La filla de jaire", per a solistes, cor i orquestra. Deu anys més tard va ser guardonada amb el Prix Chartier, un premi de música de cambra atorgat per l'Acadèmia de Belles Arts.

Fins a principis de 1890 (als 62 anys) Marie de Granval es presentava públicament amb les seves composicions tant com a cantant com com a pianista, i a poc a poc es va retirar dels escenaris.

Llista d'obres[modifica]

Òperes[modifica]

  • Le sou de Lise (1859)
  • Les fiancés de Rosa (1863), amb llibret d'Adolphe Choler
  • La comtesse Eva (Baden Baden, 5 août1864), amb llibret de Michel Carré
  • Dona Maria Infante d'Espagne (1865), amb llibret de Leiser
  • La Pénitente (1868), amb llibret de Henri Meilhac i William Busnach Bertrand
  • Piccolino (1869), amb llibret de Achille de Lauzières
  • La forêt: poème lyrique (1875), amb llibret de Clémence de Grandval
  • Lyrique poème (c. 1888), amb llibret de Louis Gallet
  • Mazeppa (Bordeaux, 24 avril 1892), amb llibret de Charles Grandmougin i Georges Hartmann
  • Le bouclier de diamant

Música sacra i vocal[modifica]

  • Messe pour chœur et orchestre (Paris, 1867)
  • Stabat Mater (1870)
  • Agnus dei
  • Gratias
  • Kyrie
  • Pater noster
  • O salutaris
  • Jeanne d'Arc: scène (1862), llibret de Casimir Delavigne
  • Regrets: scène-mélodie (1866)
  • Absents: scène-Mélodie (1866)
  • Sainte-Agnès (1876), oratorio d'un llibret de Louis Gallet
  • Villanelle (1877), duet amb flauta
  • La ronde des songes: scène fantastique (1880), llibretde Paul Collin,
  • La fille de Jaïre (1881), oratori d'un llibret de Paul Collin,
  • Heures, per quatre veus
  • Rien du Tout, cantata.

Música orquestral[modifica]

  • Simfonia
  • Gavotte per piano i orquestra (1885)
  • Concertino per violí i orquestra
  • Concert per oboè en re m
  • Esquisses symphoniques (1874)
  • Ronde de nuit (1879)
  • Divertissement hongrois (1890)
  • Callirhoé, ballet -symphonie

Música de cambra[modifica]

  • Suite de Morceaux, per flauta i piano (1877),
  • Chanson suisse per violoncel i piano (1882),
  • 3 peces per violoncel i piano (1882) Andante con moto, serenata i cant serbi
  • 2 peces per violoncel i piano (1882)
  • Preludi i variacions per violí i piano (1882),
  • Ronde de nuit (1883), arranjament per dos pianos
  • 2 peces pero oboè, violoncel i piano (1884),
  • Gavotte per violoncel, contrabaix i piano (1885),
  • 2 peces per clarinet i piano (Invocation i Air slave) (1885)
  • Morceaux pour cor anglais (ou clarinette) (vers 1900),
  • 2 nocturns per a piano, opus 5 i 6,
  • Sonate per violí i piano, opus. 8,
  • Mazurka du ballet, per a dos pianos
  • Musette pour violon
  • Ofertori per a violí, violoncel, arpa i piano
  • 4 pièces per corn anglès i piano
  • Romance per violoncel, contrabaix i piano
  • Septet
  • Trio per oboè, fagot i piano
  • Trio per oboè, violoncel i piano
  • 2 trios per piano, violí i violoncel
  • Valse mélancolique per flauta i arpa

Melodies[modifica]

  • Col·lecció de 50 cançons
  • Le bohémien (1864), text de Michel Carré
  • La délaissée (1867), text de J. du Boys
  • Avril (1869), text de Rémy Belleau
  • Éternité (1883), text de Paul Collin
  • Six poésies de Sully Prudhomme (1884)
  • Noël! (1901), text de Sully Prudhomme
  • Menuet (1902), text de Fernand Gregh
  • Fleur de matin
  • Les Lucioles
  • Rose et Violette

Referències[modifica]

  1. Redaktion, Mugi. «MUGI - Musik und Gender im internet» (en alemany). [Consulta: 7 gener 2018].

Bibliografia[modifica]

  • Les Compositrices en France au XIXème siècle de Florence Launay (Fayard, 2006) (ISBN 2213624585).

Enllaços externs[modifica]