Vés al contingut

Clara Peya Rigolfas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Clara Peya)
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Plantilla:Infotaula personaClara Peya Rigolfas
Imatge
(2023, Sitges) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 abril 1986 Modifica el valor a Wikidata (39 anys)
Palafrugell (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola Superior de Música de Catalunya
Taller de Músics
Conservatori de Sant Petersburg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora, pianista Modifica el valor a Wikidata
GènereJazz, folk i electrònica Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2025Global Sumud Flotilla
2022Stop JJOO 2030 Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansAriadna Peya Rigolfas Modifica el valor a Wikidata
ParentsJosefina Rigolfas i Torras, tia Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webclarapeya.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm3037683 Bandcamp: clarapeya Soundcloud: clara-peya Spotify: 3VAefaRPtanzJsMLfj9c7S Musicbrainz: b8748404-4621-48bd-83a8-4bde9c5a34c4 Discogs: 4222650 Viasona: clara-peya
Facebook: ClaraPeya X: clara_peya Instagram: clarapeya Modifica el valor a Wikidata
Clara Peya entrevistada per idemTV.com el 2015.

Clara Peya Rigolfas (Palafrugell, 6 d'abril de 1986)[1] és una pianista, compositora i intèrpret catalana. Des de 2008 ha publicat diversos àlbums que combinen elements del amb jazz, música de cambra, rap, música electrònica i pop, i sovint incorpora un discurs de contingut social i feminista. Ha publicat nombrosos àlbums des del 2008 i és cofundadora, amb Ariadna Peya, de la companyia Les Impuxibles. L’any 2019 va rebre el Premi Nacional de Cultura.

Biografia

[modifica]

Joventut i formació

[modifica]

Peya és filla de dos metges i va créixer en un entorn familiar amb una presència destacada de la música. Va començar a estudiar piano de petita,[2] juntament amb la seva germana Ariadna.[3][4]

L’any 2007 es va graduar en piano clàssic a l’ESMUC. Allà va estudiar amb el professor Leonid Sintsev. Va continuar formant-se amb ell més de dotze anys, també al Conservatori Rimsky-Korsakov de Sant Petersburg.[2] Posteriorment cursà els estudis superiors en jazz i música moderna al Taller de Músics de Barcelona.[5]

Carrera artística

[modifica]

Inicis discogràfics

[modifica]

Als 23 anys va iniciar la seva trajectòria discogràfica amb Declaracions (2010), primer d’una sèrie de treballs publicats de manera continuada durant la dècada següent.

El 2014 va editar Espiral, disc en memòria de la seva tieta Josefina Rigolfas, qui també era pianista. El 2015 va publicar Mímulus, amb col·laboracions vocals de Ferran Savall i Judit Neddermann.[6]

L'àlbum Oceanes (2017) va ser un homenatge a dones importants de la seva vida.[7] Per als títols de les melodies Peya va utilitzar els seus noms presentats com anagrames.[8]

Consolidació

[modifica]

El 2018 va presentar Estómac, que combina jazz, rap, pop i electrònica i articula un discurs feminista al voltant de la desconstrucció de l'amor romàntic.[9] L'àlbum va rebre el premi Enderrock al millor disc del 2018.[10]

El seu primer treball per a piano sol, A A (Analogia de l’A-mort), arribà el 2019[10] Aquell mateix any va rebre el Premi Nacional de Cultura.[11]

Ha compost, també, música per a espectacles teatrals i musicals, com Mares i filles o Homes foscos.[6]

Projectes recents

[modifica]

El 2020 va publicar Estat de larva, escrit durant el confinament per la pandèmia de la Covid-19. L’artista descriu aquest treball com un procés de recolliment i transformació personal, i els títols de les peces formen la frase “No sé vosaltres però jo necessito pell per viure”.[12]

"L’estat de larva és una etapa de recolliment en la qual acumules energia per encarar-te a la maduresa, a la nova vida, a noves maneres de fer. La majoria de larves es protegeixen dels seus depredadors i l'aïllament els permet generar a posteriori un moviment lliure".[12]

Posteriorment ha publicat Perifèria (2022), Corsé (2024) i Solilòquia (2025), consolidant-se com una de les pianistes més actives del panorama català contemporani.[13]

Treball multidisciplinari

[modifica]

L’any 2011, Clara Peya juntament amb la seva germana, Ariadna Peya, coreògrafa i ballarina, creen la companyia “Les Impuxibles”. definida com un espai creatiu que fusiona música, dansa i arts escèniques.[14] Els seus projectes sovint aborden temàtiques socials (Aüc, el so de les esquerdes, 2017), com la violència sexual o el gènere (Painball, 2018).[15]

Ha treballat en els àmbits de la dansa, el teatre i el circ, creant música per a diverses produccions escèniques. Entre els seus projectes més destacats es troben 4Carmen (òpera col·lectiva, 2015), Renard, o el llibre de les bèsties (Teatre Lliure, 2016), Jane Eyre (Teatre Lliure, 2017)  o Caramel (Les Impuxibles, 2024).

Ha compost també bandes sonores per a cinema i altres formats audiovisuals. Alguns exemples són Els que callen (2020), dirigida per Albert Folk, i Wolfgang (2025), dirigida per Javier Ruiz Caldera.[16]

Estil

[modifica]

Peya ha desenvolupat un estil propi basat en la llibertat interpretativa[2] Ha citat influències de compositors com Erik Satie i Claude Debussy, al que s'aproxima quan dibuixa paisatges onírics que fugen de les lleis físiques i racionals, però a vegades també mostra influències de Bach i Mozart. També s’inspira en músics nordics als quals admira especialment com l’islandès Olafur Arnalds, que crea espais sonors al voltant de la soledat i per a qui la música és un refugi tant com ho és per a ella.[17][18] Segons ella mateixa, el seu pianisme és poc classificable, ja que combina elements de la música clàssica i contemporània.[19]

Peya no classifica el seu estil dins una etiqueta específica, afirma que busca que la coherència de cada disc sigui per discurs, per temàtica i per sonoritats.[18]

En els darrers anys acostuma a tocar sense partitura i afirma viure cada concert com si en fos l'últim que donés en la seva vida.[20][21]

Activisme i compromís social

[modifica]

Clara Peya manté un compromís constant amb la  denúncia per visibilitzar tabús socials i combatre els estigmes que considera injustos. Una consciència social, de classe i de gènere que la pianista practica activament des de petita.[22] L’artista es rebel·la contra el gruix social que silencia tot allò que li resulta incòmode d’afrontar.[18]

Ha afirmat en diverses entrevistes que l’art no és només un entreteniment, ha de ser una “eina de revolució i metamorfosis social, un instrument per a obrir preguntes i, a través d’elles, arribar a conclusions”.[23]

Peya ha denunciat repetidament l’exclusió de la diversitat- persones racialitzades, migrants, persones amb altres cossos o edats- i reivindica que aquestes persones reals ocupin espais públics com la televisió i el teatre.[22]

Amb la companyia Les Impuxibles fan servir la cultura com a eina per tractar sense embuts “les coses de les quals ningu parla”.[22] Alguns dels seus espectacles han tractat temes sobre la desconstrucció del gènere, la violència sexual, la llibertat d’expressió, la salut mental, temes compromesos amb l’actualitat, per visibilitzar i amb una critica al capitalisme, a l’heteropatriarcat i al sistema en general.[24] Peya reivindica l’accessibilitat, i comenta que “aquesta accessibilitat sovint passa per les emocions”.[25]

Feminisme i qüestions de gènere

[modifica]

Un dels eixos centrals de l’activisme de Clara Peya és el feminisme i la denúncia de les desigualtats de gènere. En diverses entrevistes destaca la manca de referents femenins i com ella vol obrir camí per a que això es normalitzi i se’n trenqui l’estigma.[26]

Clara Peya reivindica que les dones parlin, s’expressin, riguin, cridin; que puguin tenir el cos que vulguin, no pertànyer a ningú, no haver d’entrar dins d’un patró i que la gent sigui com vulgui ser.[27]

La seva música també es creua amb la perspectiva queer i una crítica de l’heteropatriarcat: considera que la música “és queer sobretot si neix del que tu sents i del que tu vols sembrar en aquest món”,[28] reivindicant formes d’existir i de relacionar-se que trenquin les normes imposades.

A més, diversos estudis han analitzat el treball de Peya i Les Impuxibles des d’una perspectiva transfeminista. Segons una recerca acadèmica sobre feminismes en el teatre català, la companyia ha abordat qüestions relacionades amb les identitats trans i la desconstrucció del gènere, com en l’espectacle Limbo (2015). L’estudi destaca que amb aquesta creació, Les Impuxibles han establert aliances amb activistes del col·lectiu LGTBIQ+ i creadors trans, i com aquesta col·laboració vol, d’una banda, visibilitzar una temàtica molt desconeguda per a la majoria de l’audiència i, de l’altra, elevar-se com a referent possible per a persones de la comunitat trans.[29]

Activisme pro-Palestina i implicació en la Flotilla Global Sumud

[modifica]

El 2025, Clara Peya va participar a la Flotilla Global Sumud, una iniciativa marítima internacional formada per activistes i voluntaris de més de quaranta nacionalitats que tenia per objectiu transportar ajuda humanitària a Gaza i denunciar el bloqueig marítim imposat per Israel.[29] La missió va salpar del port de Barcelona el 31 d’agost en una expedició que reunia una cinquantena d’embarcacions, entre les quals hi viatjaven també figures com Ada Colau i Greta Thunberg.

Abans d’embarcar-se, Peya va justificar públicament la seva participació afirmant que no podia “aguantar més la complicitat” d’alguns estats amb la situació a Gaza i que considerava un deure implicar-s’hi personalment.[30] Durant el trajecte, diverses embarcacions van patir dificultats tècniques i meteorològiques, i part de la flota va haver de tornar a port.[30] Tot i aquestes incidències, l’expedició va continuar rumb a Tunísia per reunir-se amb altres vaixells procedents d’Itàlia, Grècia i el nord d’Àfrica.[29]

Peya va relatar posteriorment que les condicions a bord eren dures i precàries, amb manca d’espai, torns per dormir i absència d’instal·lacions bàsiques.[31] La pianista va presenciar, a més, alguns atacs amb drons a la zona de Tunísia, fet que va descriure com una experiència marcada per l’estrès i l’adrenalina.[31]

El 15 de setembre, Peya va anunciar que abandonava la missió per no sentir-se preparada físicament ni emocionalment per continuar, motiu pel qual va tornar a Catalunya.[cal citació] Tot i això, va continuar donant suport públic a la causa i va comunicar que destinaria un 20% del seu caixet dels concerts a famílies de Gaza.[32] Igualment, es va sumar a una petició d’artistes i segells discogràfics perquè la seva música no estigués disponible en plataformes d’streaming a Israel.[32]

Dies després de la seva retirada, la flota va ser interceptada per la marina israeliana en aigües internacionals, i uns 400 integrants de la missió van ser detinguts temporalment, entre ells diversos ciutadans de l’Estat espanyol.[31]

Discografia

[modifica]
Any Disc Cançons
2025 Solilòquia
  1. El glaciar del fin del mundo
  2. Motel
  3. Àlfil
  4. La hoguera
  5. Bambú
  6. Dafne
  7. Miedo al miedo
  8. Pez fuera del agua
  9. Metamorfosis
  10. Ensoñación
  11. Búho
  12. Rescue
  13. Puxi
  14. Comecocos
2024 CORSÉ
  1. Sota les dents (feat. Leo Rizzi)
  2. Cerebralmente (feat. Ede)
  3. Abrir la luz (feat. Momi Maiga)
  4. Les flors (feat. Marina Herlop)
  5. Maldita mi imagen (amb Albert Pla)
  6. Hija del silencio (amb Iris Deco)
  7. Estat salvatge (amb Alex Serra)
  8. Vientre seco (amb Maren)
  9. El Tall (feat. Ferran Palau)
  10. Ángel caído (amb Anna Ferrer)
  11. El plor d'un cavall (amb Pol Batlle)
  12. Alta traïció (feat. Salvador Sobral)
  13. Nana para mí (feat. Sílvia Pérez Cruz)
2022 Perifèria
  1. ¿Quién se atreve a hablar?
  2. Ni el mar
  3. La Niña
  4. Caus
  5. Sonrío para No Llorar
  6. Mujer Frontera (feat. Alba Flores i Ana Tijoux)
  7. Mur
  8. Huracán
  9. Quan ens crèiem àngels
  10. Si la Luna
  11. Ha mort l’amor
2020 Estat de Larva
  1. No
  2. Se
  3. Vos
  4. Al
  5. Tres
  6. Pe
  7. Ro
  8. Jo
  9. Ne
  10. Ces
  11. Si
  12. To
  13. Pell
  14. Per
  15. Viu
  16. Re
2018 Estómac
  1. Estómac de plàstic
  2. Vèncer el pols
  3. Cicatrius
  4. Cara a casa
  5. I jo pensant
  6. El teu refugi
  7. Tierra del Hielo (feat. Alessio Arena)
  8. Circular
  9. Res és tot
  10. Per flotar
  11. Iceberg (feat. Paula Grande)
  12. Calma
  13. Tard, tard
2017 Oceanes
  1. Abatyse
  2. Galone
  3. Plina
  4. Oceanes
  5. Jitka
  6. Meronda
  7. Melcenia
  8. Ohia
  9. Eminoa
  10. Yepúnida
  11. Arístides
  12. Dadínia
  13. Bonus Oceanes
2016 Mímulus (amb col·laboracions de Judit Neddermann i Ferran Savall)
  1. Les Amants mil·lenàries
  2. La vida és una festa
  3. #Mímulus Paisatge
  4. Ballarina
  5. #Mímulus Amor sagaç
  6. L'edat de gel
  7. Abraçarbres
  8. #Mímulus Sóc transparent
  9. Dona arbre
  10. Trenta llàgrimes de febrer
  11. #Mímulus Vèrtig
  12. Mitjons desaparellats
  13. #Mímulus Boira als ulls
  14. L'estadista
  15. #Mímulus Si et miréssis amb els meus ulls
2014 Espiral
  1. Primavera (feat. Judit Neddermann)
  2. Estiu (feat. Rusó Sala)
  3. Tardor (feat. Alessio Arena)
  4. Hivern (feat. Ferran Savall)
2013 Tot aquest soroll
  1. Intro: L'alfabet
  2. Tot aquest soroll
  3. Fràgils
  4. Carícies vermelles
  5. Era del dubte
  6. Estudi de la quotidianitat
  7. Tot ets tu
  8. Retorn a un paradís
  9. Interludi: Feblesa
  10. Jo ho crec
  11. Aquella habitació
  12. Contra un mur
  13. Em fas por
  14. M'és igual si avui plou
  15. Outro: Un instant
2012 Tot aquest silenci
  1. Lligaments trencats
  2. T'enyoro
  3. Viure recordant
  4. La norma que confirma l'excepció
  5. Així de clar
  6. Sense tu
  7. Cançó dels dies de cada dia
  8. Predicció
  9. Si tant m'estimaves
  10. Una mà
  11. Rosa
  12. Se m'ha fet tard
  13. Bonus Track
2010 + Declaracions
  1. Nines d'Orient (feat. Clara Luna)
  2. L'escenari (feat. Nina)
  3. Corazón de hojalata (feat. Ana Rossi)
  4. Per no res (feat. Vicky de Clascà)
  5. El botxí (feat. Susana Abellán de Suabe)
  6. La col·leccionista (feat. Gemma Abrié)
  7. Con los ojos cerrados (feat. Névoa)
  8. Silenci (feat. Olga Pres)
  9. Cec (feat. Laia Cagigal)
  10. Akira (feat. Virgínia Martínez de La porta dels somnis)
  11. L'esperança (feat. Celeste Alías)
2008 Declaracions
  1. Casa meva
  2. Super princesa
  3. Me pediste demasiado
  4. Mermelada y Chocolate
  5. Soñar
  6. Vols volar?
  7. La luna pintada
  8. ¿Y tú qué crees?
  9. Tot és fum
  10. Nits de barra
  11. La inercia

Guardons

[modifica]
  • Premi Enderrock al millor disc (2018) per Estómac[10]
  • Premi Altaveu a la trajectòria artística (2019)[33]
  • Premi Butaca a la millor banda sonora, per AÜC (2019)
  • Premi Butaca al millor espectacle, per Suite TOC n.6 (2019)
  • Premi Butaca a la millor composició, per Suite TOC n.6 (2019)
  • Premi Nacional de Cultura (2019)[34]
« Per innovar la composició i la interpretació musicals transitant entre la música, el teatre i l'activisme sense abandonar el piano, instrument que l'acompanya en les seves performances. Formada a Catalunya i en diversos països del món, hibrida la música de cambra, el jazz, el pop i l'electrònica, i manté alt el compromís creatiu amb la llibertat d'expressió en escena, que omple d'energia transgressora des d'una perspectiva de gènere. Ha compost diverses músiques per a teatre i dansa per a la companyia "Les Impuxibles", de la qual és fundadora. »
— «Premi Nacional per al Museu de Lleida després de l'“agressió”», 20-03-2019. [Consulta: 7 juny 2019].
  • Premi Interdisciplinari Alícia, per FAM (2022)
  • Premi de l’Acadèmia de Música Catalana al millor recorregut, per Perifèria (2023)
  • Premi de la Crítica de la revista Enderrock al millor àlbum de cançons d’autor, per CORSÉ (2023)[35]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Clara Peya, música enlluernadorament bona». Vilaweb. [Consulta: 29 setembre 2018].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Estiu de Gràcia (Entrevista a Clara Peya. Dimarts 11 d'agost; 17:30 hores)». CCMA - Catalunya Ràdio, 11-08-2020. [Consulta: 11 agost 2020].
  3. ↑ «Clara Peya: “No conec ningú amb patiment mental que no ho hagi amagat”», 11-10-2018. [Consulta: 12 abril 2020].
  4. ↑ «Documental amb les inquietuds de 10 lesbianes de diferents generacions», 28-06-2013. [Consulta: 12 abril 2020].
  5. ↑ «Clara Peya, biografia». [Consulta: 20 novembre 2025].
  6. ↑ 6,0 6,1 Cervera, Marta «Clara Peya, creadora total» (en castellà). elperiodico, 28-04-2016 [Consulta: 25 novembre 2018].
  7. ↑ Tornada, Revista La. «Clara Peya. Oceanes són dones empoderades | En Directe». [Consulta: 25 juliol 2020].
  8. ↑ Olivé Montrabeta, Núria. «Clara Peya: “Quan toco no em jutjo i això em permet fluir”», 22-11-2017. [Consulta: 25 juliol 2020].
  9. ↑ Enderrock.cat. «Clara Peya - Estómac». [Consulta: 25 novembre 2018].
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Castillón, Xavier «“Estimar és fer política i decidir com estimem també ho és”». El Punt Avui [Palafrugell], 26-11-2019, pp. 44-45.
  11. ↑ «Clara Peya, guardonada amb el Premi Nacional de Cultura 2019, aquest diumenge a l’Auditori de Vilafranca» (en català). Ajuntament de Vilafranca del Penedès, 22-10-2019. [Consulta: 23 novembre 2025].
  12. ↑ 12,0 12,1 «ESTAT DE LARVA / Clara Peya» (en català). [Consulta: 20 novembre 2025].
  13. ↑ «VR CLARA PEYA» (en català). [Consulta: 20 novembre 2025].
  14. ↑ «LES IMPUXIBLES COMUNITAT». [Consulta: 20 novembre 2025].
  15. ↑ Nicolau Jiménez, Adriana. Feminismes al teatre català (tesi) (en català). Universitat Oberta de Catalunya, Març 2021, p. 224. 
  16. ↑ «Clara Peya» (en català). [Consulta: 20 novembre 2025].
  17. ↑ Bianciotto, Jordi. «Clara Peya: "Veo poco compromiso en la música"» (en castellà). elperiodico.com, 05-12-2019. [Consulta: 14 agost 2020].
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 BORQUE, TERE; Borque, Tere. «L'expressionisme musical de Clara Peya, més enllà de la paraula», 05-02-2022. [Consulta: 23 novembre 2025].
  19. ↑ «Clara Peya: “Es muy difícil ser mujer en el mundo de la música”», 02-12-2017. [Consulta: 23 novembre 2025].
  20. ↑ BARCELONA, MARTA CERVERA /. «Clara Peya, creadora total» (en castellà), 28-04-2016. [Consulta: 12 abril 2020].
  21. ↑ ««A mi música le digo romántico-contemporánea o punki-romántica»» (en castellà), 04-05-2018. [Consulta: 12 abril 2020].
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 «Dones rebels: Clara i Ariadna Peya - Dia Internacional de les Dones 8-M». [Consulta: 23 novembre 2025].
  23. ↑ Monllonch, Carlos Flaqué. «Entrevista a Clara Peya (2024)» (en castellà), 11-03-2024. [Consulta: 23 novembre 2025].
  24. ↑ Sensat, Rosa «Clara Peya: "És molt important utilitzar la vulnerabilitat com la nostra gran força" - Rosa Sensat». Rosa Sensat, 08-07-2019. Arxivat de l'original el 2025-04-29.
  25. ↑ «Clara Peya: “El teatre català està fet per i per a homes blancs”». [Consulta: 23 novembre 2025].
  26. ↑ «Clara Peya: 'No vull un cicle de dones, vull un programa paritari tot l'any'». [Consulta: 23 novembre 2025].
  27. ↑ «Clara Peya: “Es muy difícil ser mujer en el mundo de la música”», 02-12-2017. [Consulta: 23 novembre 2025].
  28. ↑ «“El normal no existeix”. Clara Peya, pianista i compositora, reflexiona sobre la mirada queer en el col·lectiu LGBTIQ+ i ens parla de com el piano es va convertir en l'únic lloc segur per a ella.» (en català). [Consulta: 23 novembre 2025].
  29. ↑ 29,0 29,1 29,2 3CatInfo. «La Flotilla Global Sumud salpa en direcció a Gaza després d'estar dies parada a Tunísia», 14-09-2025. [Consulta: 23 novembre 2025].
  30. ↑ 30,0 30,1 «Dones rebels: Clara i Ariadna Peya - Dia Internacional de les Dones 8-M». [Consulta: 23 novembre 2025].
  31. ↑ 31,0 31,1 31,2 Monllonch, Carlos Flaqué. «Entrevista a Clara Peya (2024)» (en castellà), 11-03-2024. [Consulta: 23 novembre 2025].
  32. ↑ 32,0 32,1 «Clara Peya, de la Flotilla a la CavaUrpí de Sabadell». [Consulta: 23 novembre 2025].
  33. ↑ «Altaveu premia Rosalía i Clara Peya». El Punt Avui [Sant Boi], 06-09-2019.
  34. ↑ «Clara Peya, guardonada pels Premis Nacionals de Cultura 2019». Enderrock, 20-03-2019 [Consulta: 5 juliol 2019].
  35. ↑ «CLARA PEYA» (en català). [Consulta: 20 novembre 2025].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clara Peya Rigolfas
  • Clara Peya Rigolfas - Lloc web oficial (anglès)
  • Un dia de piano, platja i teatre amb Clara Peya (2017), reportatge televisiu al programa TRIA33 a TV3 on presenta el seu setè disc "Oceanes"
  • Música i feminisme amb Clara Peya i Judit Neddermann amb Ricard Ustrell al programa FAQS a TV3. Entrevista i dues cançons en directe a veu i piano, "Amor sagaç" i "Oceanes" (2017)
  • Actuació al programa FAQS presentant "Estómac" a TV3 (2018)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Clara_Peya_Rigolfas&oldid=36689776»