Clara Peya Rigolfas

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Clara Peya)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaClara Peya Rigolfas
Clara Peya (vídeo "Limbo", 1min 21s).png
Clara Peya entrevistada el 2015. modifica
Biografia
Naixement6 abril 1986 modifica (33 anys)
Palafrugell (Baix Empordà) modifica
Activitat
OcupacióCompositora i pianista modifica
GènereJazz, folk i electrònica modifica
InstrumentPiano modifica
Família
GermansAriadna Peya modifica
Premis

Lloc webclarapeya.com modifica
Facebook: ClaraPeya Twitter: clara_peya Instagram: clarapeya Bandcamp: clarapeya Souncloud: clara-peya Musicbrainz: b8748404-4621-48bd-83a8-4bde9c5a34c4 Modifica els identificadors a Wikidata

Clara Peya Rigolfas (Palafrugell, 6 d'abril de 1986)[1] és una pianista, compositora i intèrpret catalana que va rebre el Premi Nacional de Cultura 2019.

Amb la coreògrafa Ariadna Peya, conformen la companyia Les Impuxibles.[2] Va pertànyer al grup de pop-folk Xazzar i va impulsar bandes com Proyecto Cumaco.[3]

Des de 2009 ha produït nou àlbums, el primer dels quals, Declaracions.[2] Va dedicar el seu disc Espiral (2014) a la seva tieta, Josefina Rigolfas (morta el 2014), que també era pianista.[4] L'àlbum Mímulus (2015) va incloure contribucions vocals de Ferran Savall i Judit Neddermann.[5] El 2018 va llançar Estómac, que combina jazz, rap, pop i electrònica. L'àlbum també fa part del seu manifest feminista, amb desconstruccions de la idea de l'amor romàntic.[6] L'àlbum va rebre el premi Enderrock al millor disc del 2018.[2] L'any següent va publicar A A (Analogia de l'A-mort), el seu primer disc a piano sol.[2] També ha compost música per a musicals com Mares i filles i Homes foscos.[5]

Altres produccions musicals per a l'escena són: 4Carmen (òpera col·lectiva, 2015), Renard, o el llibre de les bèsties (Teatre Lliure, 2016) i Jane Eyre (Teatre Lliure, 2017).[7]

Discografia[modifica]

  • Declaracions (2009, Discmedi)
  • +Declaracions (2011)
  • Tot aquest silenci (2012)
  • Tot aquest soroll (2013)
  • Espiral (2014)
  • Mímulus (2015)
  • Oceanes (2017), un homenatge a les dones importants que han passat per la seva vida a través de l'aigua [en xarxa a Viasona [8]
  • Estómac (2018, Satélite K)[9]
  • A A (Analogia de l'A-mort) (2019)[10]

Guardons[modifica]

« Per innovar la composició i la interpretació musicals transitant entre la música, el teatre i l'activisme sense abandonar el piano, instrument que l'acompanya en les seves performances. Formada a Catalunya i en diversos països del món, hibrida la música de cambra, el jazz, el pop i l’electrònica, i manté alt el compromís creatiu amb la llibertat d’expressió en escena, que omple d’energia transgressora des d'una perspectiva de gènere. Ha compost diverses músiques per a teatre i dansa per a la companyia "Les Impuxibles", de la qual és fundadora. »
«Premi Nacional per al Museu de Lleida després de l’“agressió”» (en català), 20-03-2019. [Consulta: 7 juny 2019].
  • Premi Altaveu (2019)[12]

Referències[modifica]

  1. «Clara Peya, música enlluernadorament bona». Vilaweb. [Consulta: 29 setembre 2018].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Castillón, Xavier «“Estimar és fer política i decidir com estimem també ho és”». El Punt Avui [Palafrugell], 26-11-2019, pp. 44-45.
  3. «La veu i la paraula segons Clara Peya». Enderrock.cat.
  4. Còdol Montagut, Jordi. «Clara Peya: "La Josefina tenia una relació d'amor - odi amb el piano, com en les grans passions de la vida"». anoiadiari.cat, 28-01-2015. [Consulta: 7 juny 2019].
  5. 5,0 5,1 Cervera, Marta «Clara Peya, creadora total» (en castellà). elperiodico, 28-04-2016 [Consulta: 25 novembre 2018].
  6. Enderrock.cat. «Clara Peya - Estómac». [Consulta: 25 novembre 2018].
  7. Fanlo, isaias «Clara Peya: “El teatre català està fet per i per a homes blancs”». Núvol, 27-04-2018 [Consulta: 25 novembre 2018].
  8. «Oceanes (Clara Peya)» (en catalan). [Consulta: 8 octubre 2019].
  9. «Clara Peya». viasona.cat. [Consulta: 29 setembre 2018].
  10. Castillón, Xavier. «"Estimar és fer política i decidir com estimem també ho és"». El Punt Avui, 26-11-2019. [Consulta: 26 novembre 2019].
  11. «Clara Peya, guardonada pels Premis Nacionals de Cultura 2019». Enderrock, 20-03-2019 [Consulta: 5 juliol 2019].
  12. «Altaveu premia Rosalía i Clara Peya». El Punt Avui [Sant Boi], 06-09-2019.

Enllaços externs[modifica]