Claude Nuridsany

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaClaude Nuridsany
Biografia
Naixement1946 Modifica el valor a Wikidata (77/78 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Pierre i Marie Curie Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBiologia i documental Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball França Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófotògraf, biòleg, guionista, director de cinema, director de fotografia Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0638175 Allmovie: p205586 TMDB.org: 57226 Modifica el valor a Wikidata

Claude Nuridsany, nascut el 1946,[1] és un director de cinema i fotògraf francès.

Biografia[modifica]

Va estudiar Biologia (3r cicle a la Universitat Pierre-et-Marie-Curie), després va treballar com a fotògraf, periodista i escriptor. Des de 1992, es dedica tot el seu temps al cinema.

Filmografia en col·laboració amb Marie Pérennou[modifica]

Distincions[modifica]

Publicacions[modifica]

  • Photographier la nature, amb Marie Pérennou, éditions Hachette, 1975 ISBN 978-2010010095
  • Voir l'invisible, éditions Hachette 1978 ISBN 2-01-004024-4
  • Insecte, amb Marie Pérennou, éditions La Noria, 1980
  • La Planète des insectes, amb Marie Pérennou, éditions Arthaud, 1983
  • Éloge de l'herbe, amb Marie Pérennou, éditions Adam Biro, 1988
  • Masques et simulacres, amb Marie Pérennou, éditions du May 1990
  • Microcosmos, amb Marie Pérennou, éditions de La Martinière, 1996
  • La Métamorphose des fleurs, amb Marie Pérennou, éditions de la Martinière 1997
  • Le Pays de l'herbe, amb Marie Pérennou, éditions de la Martinière 1999
  • Genesis, amb Marie Pérennou, éditions de la Martinière 2004
  • Les grands bois. Roman. L'Harmattan 2019

Col·leccions[modifica]

Referències[modifica]

  1. « Nuridsany, Claude », notice d'autorité personne n° FRBNF11917955, catalogue Bn-Opale Plus, Bibliothèque nationale de France, créée le 24, modifiée le 17
  2. «Microcosmos, Le Peuple de l'herbe». Festival de Cannes. [Consulta: 20 setembre 2009].
  3. Tavernier y Leconte, galardonados 'ex aequo' en los César, El País, 9 de febrer de 1997