Club de Futbol Peralada
Club de Futbol Peralada
| |||
| Dades | |||
|---|---|---|---|
| Sobrenom | Els xampanyers, Els espumosos | ||
| Tipus | club de futbol  | ||
| Creació | 1915 | ||
| Activitat | |||
| Esport | futbol | ||
| Lliga | Tercera Divisió RFEF | ||
| Instal·lació esportiva del club | Municipal de Peralada . 1.500  | ||
| Governança corporativa | |||
| Presidència |  Joan Padern i Casanovas | ||
| Entrenador principal | Albert Carbó | ||
| Altres | |||
| Color | verd, blanc | ||
| Equipament esportiu | |||
| |||
| Lloc web | https://www.cfperalada.cat/ | ||
Localització geogràfica  | |||
El Club de Futbol Peralada és un club de futbol de la vila de Peralada.
Història[modifica]
Va ser fundat el 1915 per un grup de joves de la vila i va començar a disputar partits amistosos amb els equips dels vilatges veïns. L'any 1936, es va constituir oficialment com a Club Deportiu Peralada, esdevenint-ne Martí Roca el primer president. En aquella època, l'uniforme dels jugadors era una camisa blava amb una franja blava en diagonal i els partits es jugaven al camp de Miquel Pujol (actualment en aquest lloc hi ha el Cafè del Centre).[1]
Durant la guerra civil espanyola es va aturar l'activitat del club fins a l'any 1950, quan amb el president Geroni Planas el Peralada va inscriure's a la Federació i un any després s'inaugurà el Camp de Cal Músic, en uns terrenys que havia llogat l'Ajuntament. La inauguració del camp es va celebrar amb dos amistosos (un contra el Portbou i l'altre contra el Castelló d'Empúries). En aquesta època va començar a anomenar-se els jugadors amb el sobrenom els espumosos[1].
L'any 1981, l'ajuntament, amb Enric Serra, president del club, com a batlle, va comprar uns terrenys a la carretera de Garriguella per tal de fer-hi una nova zona esportiva municipal. Fins a l'actualitat, aquest és el camp on el CF Peralada disputa els partits com a local. Aquell mateix any es va aconseguir l'ascens a segona regional.[1]
La temporada 1988-89 la família Suqué-Mateu, propietària del Castell de Peralada, va començar a patrocinar el club. Aquesta nova situació va permetre d'acabar el nou camp (inaugurat el 1992). El 1995, el club va aconseguir, per primera vegada, l'ascens a primera regional i pujà l'any següent a regional preferent. La temporada 1997-98 va pujar a primera catalana.[1]
L'any 2002 es va assolir l'ascens a tercera divisió i s'hi va mantenir cinc temporades consecutives. En aquest període, l'any 2004, després d'eliminar el Sabadell i el Terrassa, va arribar a les semifinals de la Copa Catalunya, en què va ser eliminat pel Barça.
Després del descens a primera catalana l'any 2007 es va mantenir la categoria i la temporada 2013-14, amb Nacho Castro d'entrenador, va aconseguir tornar a tercera.
L'estiu del 2016, es va firmar un acord de filiació amb el Girona FC per cinc temporades.[2] Aquell mateix estiu va ascendir a Segona Divisió B després de comprar la plaça del CF Gavà per 133.000 euros.[3]
En la temporada 2018-2019 va aconseguir un total de 39 punts, finalitzant penúltim en la categoria en la posició 19º de la Segona Divisió B, Grup 3 i descendint així de categoria.
El juny de 2019, en conseqüència del descens a Tercera divisió i coincidint que el Girona C s'havia classificat pels play off d'ascens a Tercera. El Girona FC va decidir per rescindir el contracte de vinculació amb el club, ja que les normatives impedien que 2 equips filials coincidissin en la mateixa categoria.[4]
Classificació històrica[5][modifica]
|
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Padrosa Gorgot, Inés Quaderns de la Revista de Girona: Peralada, pàg. 80-81.
- ↑ Diari de Girona «Peralada filial del Girona». Diari de Girona.
- ↑ «El Peralada assumeix la plaça vacant del Gavà i jugarà a Segona B». [Consulta: 31 octubre 2017].
- ↑ «El Girona se desvincula de su filial, el Peralada» (en castellà), 03-06-2019. [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ «Histórico CF Peralada - Tercera División G 5». www.resultados-futbol.com. [Consulta: 17 gener 2017].