Cluedo

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula jocCluedo
Tipus joc de tauler
Dissenyador Anthony E. Pratt
Editor Waddingtons
Jugadors 2-6 o 3-6 (segons la versió)
Edats +8
Preparació 5-10 minuts
Durada 45-60 minuts
Atzar Alt
Habilitats Deducció
Més informació
BoardGameGeek 1294
Lloc web oficial Lloc web
Modifica dades a Wikidata

El Cluedo és un joc de tauler on els participants han de resoldre un crim fictici usant la seva capacitat de deducció. S'ha comès un assassinat i se n'ha d'esbrinar l'autor, l'arma i l'habitació on ha passat.

Història[modifica | modifica el codi]

Cluedo és un joc de tauler de deducció, basat en una història de detectius, creat l'any 1944 per l'anglès Anthony E. Pratt. Va ser editat per Waddingtons i el joc es va convertir ràpidament en un èxit. El nom deriva de la combinació de dues paraules: Clue, en anglès pista i Ludo, el nom que rep en anglès el joc del parxís.[1]

Mecànica[modifica | modifica el codi]

Els jugadors representen els diferents convidats, i alhora sospitosos, que investiguen la mort del seu amfitrió. Els investigadors es desplacen pel taulell, que representa la planta baixa de la vil·la on s'ha comès l'assassinat, en la cerca de pistes que els permeti formular una hipòtesi per conèixer l'assassí, l'arma del crim i el lloc on s'ha comés.

Cada possibilitat està representada per una carta. A l'inici del joc se n'agafen tres (una de cada categoria) i es posen en un sobre negre sense que ningú les vegi. Aquesta serà la combinació d'elements que han permès el crim, la solució a la partida. La resta es reparteix a parts iguals entre els jugadors. En el seu torn, cada persona mou la seva fitxa pel tauler que representa la casa i pregunta a un altre jugador per un sospitós, una arma i un lloc. Si l'interpel·lat té una de les cartes, la mostra només a la persona que ha preguntat. Cada jugador va apuntant en un paper el resultat de les seves investigacions i guanya qui primer resol el crim.

Repercussió[modifica | modifica el codi]

El joc s'ha fet molt popular, fins al punt d'inspirar pel·lícules i videojocs. Han sorgit diverses imitacions on l'ambientació del crim canviava però es mantenia el mecanisme de joc. A més a més, la mateixa Agatha Christie va incloure un joc semblant al Cluedo en una de les seves novel·les, Dead Man's Folly (El templet del mort), on Hercule Poirot jugava a un joc de taula de deducció per resoldre un cas d'assassinat.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cluedo Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Comas i Coma, Oriol. El món en jocs (en català). Primera. Barcelona: RBA-La Magrana, 2005, p. 164-165. ISBN 84-788478-713271. 
  2. Comas i Coma, Oriol. El món en jocs (en català). Primera. Barcelona: RBA-La Magrana, 2005, p. 165. ISBN 84-788478-713271.