Cogomella esparracada
Chlorophyllum rhacodes  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
.jpg) | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Agaricales | ||||||||
| Família | Agaricaceae | ||||||||
| Gènere | Chlorophyllum | ||||||||
| Espècie | Chlorophyllum rhacodes Vellinga, 2002 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Agaricus rhacodes | ||||||||
| Sinònims | Macrolepiota rhacodes Agaricus rhacodes Agaricus rhacodes var. candidus
| ||||||||
.svg){kind=icon}
La cogomella esparracada (Chlorophyllum rhacodes), també anomenada apagallums de cama blanca i cogomella de cama blanca, és un fong del grup de les cogomelles de cama llisa i carn que vermelleja de manera evident de la família de les agaricàcies.
Descripció
[modifica]- Barret (5-30 cm) gens o molt poc arrugat. Primer és hemisfèric o cònic, després es torna convex i, finalment, s'estén, normalment sense mamelló.
- Superfície desfeta en grans esquames brunes, poligonals, sobre un fons fibril·lós, esquames poc adherides a la carn, de marges alçats.
- Làmines blanques, desiguals i lliures que no arriben a la cama.
- Cama (10-20 cm de llarg; 1-3 cm de gruix) llisa, nua, sense esquames, blanca o blanquinosa. S'enfosqueix al frec, de longitud similar al diàmetre del barret, amb peu bulbós, gros, de fins a 6 cm.
- Anell desplaçat i simple, en forma de collaret, no de faldilla, blanc, d'interior bru.
- Carn blanca, que en tallar-la pren un color roig viu, safrà, més tard bru.
- Esporada (6-13 x 5-9 µ) de color blanc, crema o groguenc.[1][2]
Hàbitat
[modifica]Apareix a l'estiu i la tardor en boscos amb virosta, especialment vora coníferes i caducifolis.[3]
Distribució geogràfica
[modifica]Es troba a Nord-amèrica i Europa.[4]
Comestibilitat
[modifica]És comestible, però pot causar trastorns gàstrics en algunes persones.[4]
Risc de confusió amb altres espècies
[modifica]Els exemplars menors de 10 cm s'assemblen a bolets verinosos del gènere Lepiota. També es pot confondre amb el bolet comestible Macrolepiota procera.[3]
Bibliografia
[modifica]- Dr. Ewaldt Gerhardt: Guide Vigot des champignons (Vigot, 1999) - ISBN 2-7114-1413-2.
- Roger Phillips: Les champignons (Solar, 1981) - ISBN 2-263-00640-0.
- Thomas Laessoe, Anna Del Conte: L'Encyclopédie des champignons (Bordas, 1996) - ISBN 2-04-027177-5.
- Peter Jordan, Steven Wheeler: Larousse saveurs - Les champignons (Larousse, 1996) - ISBN 2-03-516003-0.
- G. Becker, Dr L. Giacomoni, J Nicot, S. Pautot, G. Redeuihl, G. Branchu, D. Hartog, A. Herubel, H. Marxmuller, U. Millot et C. Schaeffner: Le guide des champignons (Reader's Digest, 1982) - ISBN 2-7098-0031-4.
- Henri Romagnesi: Petit atlas des champignons (Bordas, 1970) - ISBN 2-04-007940-8.
- G. Becker, Dr L. Giacomoni, J Nicot, S. Pautot, G. Redeuihl, G. Branchu, D. Hartog, A. Herubel, H. Marxmuller, U. Millot et C. Schaeffner: Le guide des champignons (Reader's Digest, 1982) - ISBN 2-7098-0031-4.
Referències
[modifica]- ↑ Gràcia, Enric: Caçadors de bolets. La guia. Televisió de Catalunya, SA i Edicions La Magrana, SA. Barcelona, setembre del 2005.ISBN 84-7871-405-7. Pàg. 100.
- ↑ MushroomExpert.com (anglès)
- ↑ 3,0 3,1 www.isona.org (català)
- ↑ 4,0 4,1 RogersMushrooms Arxivat 2011-11-07 a Wayback Machine. (anglès)