Combat del somni
| Forma musical | cicle de cançons  |
|---|---|
| Compositor | Frederic Mompou i Dencausse |
| Lletra de | Josep Janés i Olivé |
| Llengua | català |
| Creació | 1942 |
| Data de publicació | 2030 |
| Parts | 5 cançons |
Combat del somni és un recull de cinc cançons basades en cinc poemes (Damunt de tu només les flors, Aquesta nit un mateix vent, Jo et pressentia com a mar, Fes-me la vida transparent i Ara no sé si et veig, encar) escrits per Josep Janés dins de l'obra Combat del somni i musicats per Frederic Mompou[1] entre els anys 1942 i 1951. Dels 5 poemes, el més destacat és Damunt de tu només les flors. La primera interpretació la va fer Pura Gómez amb l'acompanyament al piano del mateix compositor.[2]
Història[modifica]
Després d'estar uns anys cavalcant entre París i Barcelona, Mompou torna l'any 1941 amb intenció d'estar uns mesos a Barcelona, però finalment s'hi queda degut a la guerra. L'octubre d'aquell mateix any forma part del tribunal del concurs de piano organitzat per Mendoza Lasalle on coneix la que serà la seva futura dona Carmen Bravo i, a través d'una amistat d'aquesta, coneix a Josep Janés amb qui començarà una gran amistat que durarà tota la vida.[3]
Mompou venia d'un moment de desert compositiu, ja que havia marxat a París durant la Guerra Civil Espanyola (1936 - 1939) i va haver de tornar a Barcelona per a fugir de la Segona Guerra Mundial l'any 1941.
L'obra[modifica]
Damunt de tu només les flors[modifica]
És el poema més conegut de tot el recull que Mompou va musicar. Va ser estrenat el mateix any de que es va compondre, el 1942, un any després que tornés a Barcelona. La soprano que ho va interpretar va ser Pura Gómez al domicili de Lluís Duran i Ventosa, segon marit de Josefina Dencausse (mare del compositor).[2]
En aquell moment Mompou just sortia d'una època en què havia deixat de compondre. Tot i això va tindre un gran reconeixement i fins i tot Poulenc queda admirat amb aquesta obra. Nicolas Méeus diu: "El tema completo viene dado por vez primera por la voz... Este tema es tratado, a lo largo de la obra, por medio de un verdadero desarrollo modulante, bastante inhabitual en Mompou [...]. En esta pieza el estribillo es la exposición del tema completo... y las coplas y las pates modulantes poco y piu mosso. Dos coplas están completas...y los útimos compases... son un último recuerdo".[4]
El poema escrit originalment per Josep Janés diu el següent:
Damunt de tu, només les flors
Eren com una ofrena blanca:
la llum que daven al teu cos
mai més seria del branca;
tota una vida de perfum
amb el teu bes t'era donada.
Tu resplendies de la llum
per l'esguard clos atresorada.
¡Si hagués pogut ésser sospir
de flor! Donar-me, com un llir,
a tu, perquè la meva vida
s'anés marcint sobre el teu pit.
I no saber mai més la nit,
que al teu costat fóra esvaïda.
Aquesta nit un mateix vent[modifica]
Aquest segon número va ser escrit l'any 1942.
Aquesta nit un mateix vent
i una mateixa vela encesa
devien dur el teu pensament
i el meu per mars on la tendresa
es torna música i cristall.
El bes se’ns feia transparència
-si tu eres l'aigua, jo el mirall-
com si abracéssim una absència.
El nostre cel fóra, potser,
un somni etern, així, de besos
fets melodia i un no ser
de cossos junts i d'ulls encesos
amb flames blanques i un sospir
d'acariciar sedes de llir?
Jo et pressentia com la mar[modifica]
Aquest tercer número va ser escrit l'any 1948. Musicalment és molt més turbulenta que les altre dues que es van escriure abans, un registre bastant estrany[5] en la música de Mompou, ja que sempre buscava la simplicitat.
Aquest és l'últim número que entra dins de la primera publicació que es va fer d'aquesta obra.[5] a Partir d'aquí Mompou va anar afegint les altres segons les anava escrivint.
El text musicat és el següent:
Jo et pressentia com la mar
i com el vent, immensa, lliure,
alta, damunt de tot atzar
i tot destí.
I en el meu viure com el respir.
I ara que et tinc,
veig com el somni et limitava.
Tu no ets un nom ni un gest.
No vinc a tu
com a la imatge blava
d'un somni humà.
Tu no ets la mar que és presonera
dins de platges,
tu no ets el vent,
pres en l'espai.
Tu no tens límits;
no hi ha encar,
mots per a dir-te,
ni paisatges per ser el teu món,
ni hi seran mai.
Bibliografia[modifica]
- Janés, Clara (2012). La vida callada de Federico Mompou. Mèxic: Vaso Roto
Referències[modifica]
- ↑ Janés, Clara. La vida callada de Federico Mompou (en castellà). març 2012. Mèxic: Vaso Roto, p. 198. ISBN 978-84-15168-45-4.
- ↑ 2,0 2,1 Janés, Clara. La vida callada de Federico Mompou (en castellà). març 2012. Mèxic: Vaso Roto, p. 200. ISBN 978-84-15168-45-4.
- ↑ Janés, Clara. La vida callada de Federico Mompou (en castellà). març 2012. Mèxic: Vaso Roto, p. 193-196. ISBN 978-84-15168-45-4.
- ↑ Janés, Clara. La vida callada de Federico Mompou (en castellà). març 2012. Mèxic: Vaso Roto, p. 199. ISBN 978-84-15168-45-4.
- ↑ 5,0 5,1 «Mompou Song of the soul» (en castellà). [Consulta: 4 novembre 2016].